Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.