En guàrdia!

Capítol 759. La implantació del cristianisme a les ciutats romanes a partir del segle IV suposa una transformació de la simbologia urbana i l'arquitectura. En el cas de Bàrcino, les excavacions arqueològiques han confirmat que la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és, de fet, una de les esglésies més antigues i va tenir un paper preponderant en el marc de la ciutat cristiana i visigòtica. Els visigots van contribuir a l'auge mercantil de Barcinona, el nom que van donar a la colònia romana coneguda com a Bàrcino. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Julia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí de Barcelona i autora del llibre "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos".

Capítol 758. Una de les comarques catalanes més transcendentals per la història del vi a Catalunya és el Penedès. Des de finals del segle XVII, el sector vitivinícola català ha experimentat tres grans cicles: el de l'aiguardent, el del vi comú i el del vi de qualitat. Ja des dels primers temps, les poblacions del litoral del Penedès van aprofitar els ports marítims per comerciar. Durant el segle XIX, la crisi de l'aiguardent va portar els viticultors a concentrar esforços en la producció de vi comú, en què tot era permès. El 1960, la creació de la denominació d'origen Penedès va voler acabar amb certes pràctiques fraudulentes i apostar per uns vins de qualitat reconeguts internacionalment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Borrell, autor del llibre "La vinya i el vi del Penedès, 1850-2018". Poeta, autor dels llibres de poesia "Els dies a les mans" i "Fragments d'un pedra", ha estat impulsor del manifest "Poetes catalans per la independència".

Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 756. La Guerra Civil del 1936 va ser, entre altres coses, un banc de proves on es van poder assajar noves tècniques per minar la moral de la rereguarda. De totes les ciutats que van patir bombardejos en aquells anys funestos, la que va tenir més víctimes mortals en xifres absolutes després de Barcelona va ser Figueres. Durant la reculada final, entre el 1938 i el 1939, es va convertir en l'última capital republicana, la seu dels governs català, basc i espanyol, un enclavament simbòlic on es concentraven milers de persones esperant emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor del llibre "Figueres, la Gernika catalana".

Capítol 755. A mitjans del segle XIX Espanya era un actor secundari, perifèric, en el repartiment dels dominis colonials asiàtics entre les potències europees. Malgrat tot, al govern espanyol li interessava estudiar la manera de treure el màxim rendiment de la presència a les Filipines, en un moment en què les relacions comercials entre l'imperi xinès i Occident s'estaven redefinint. El seu representant més qualificat va ser un català inquiet i il·lustrat, diplomàtic, lingüista, dramaturg, poeta, assagista, traductor, retratista i comerciant. Es deia Sinibald de Mas, i sense la seva aportació no es podria entendre l'empresa colonial espanyola a la Xina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. Autor del llibre "Entre dos imperios. Sinibaldo de Mas y la empresa colonial en china (1844-1868)".

Capítol 755. A mitjans del segle XIX Espanya era un actor secundari, perifèric, en el repartiment dels dominis colonials asiàtics entre les potències europees. Malgrat tot, al govern espanyol li interessava estudiar la manera de treure el màxim rendiment de la presència a les Filipines, en un moment en què les relacions comercials entre l'imperi xinès i Occident s'estaven redefinint. El seu representant més qualificat va ser un català inquiet i il·lustrat, diplomàtic, lingüista, dramaturg, poeta, assagista, traductor, retratista i comerciant. Es deia Sinibald de Mas, i sense la seva aportació no es podria entendre l'empresa colonial espanyola a la Xina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. Autor del llibre "Entre dos imperios. Sinibaldo de Mas y la empresa colonial en china (1844-1868)".

Capítol 754. El 7 d'agost del 1957, un dels polítics catalans més destacats des de l'etapa republicana era sotmès a un consell de guerra. Tot i que sempre s'havia mogut en l'activisme civil, se l'acusava de rebel·lió militar. Era Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat presidida per Lluís Companys. Acusat de traïdor pel comunisme espanyol, que no li perdonava la defensa dels drets nacionals en peu d'igualtat amb els drets socials, i perseguit pel franquisme, Comorera es va convertir en una figura incòmoda a una banda i l'altra de l'espectre ideològic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'història i d'educació en comunicació; autor de "Protocol M. L'afer Comorera".

Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.

Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.