En guàrdia!

Capítol 748. Si per a una dona encara avui és difícil accedir als centres de poder i autoritat, a l'antic Egipte ho era molt més. Que una dona fos faraó era una aberració, una amenaça, a la maat, l'ordre natural del món. Al llarg de gairebé tres mil·lennis, i entre 200 i 300 regnats, només cinc dones van aconseguir ser proclamades faraó. Una de les que va desafiar la tradició de manera més eficaç, establint una coregència amb el fillastre en un moment de puixança de la dinastia, va ser Hatxepsut, fa uns 35 segles. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

Capítol 746. Montserrat Roig va morir prematurament a causa d'un càncer de pit als 45 anys. Però en tants pocs anys de vida va generar una obra extensa i important: novel·les, contes, assajos històrics, reportatges i entrevistes que la van convertir en una de les escriptores catalanes cabdals del segle XX, i també una de les més populars pels treballs televisius i els articles de premsa. Amb una quarantena de llibres, Montserrat Roig es va guanyar un lloc d'honor en la literatura catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Aina Torres, llicenciada en Periodisme i en Gestió Cultural, poeta, escriptora i periodista, autora del llibre "Montserrat Roig. La memòria viva".

Capítol 746. Montserrat Roig va morir prematurament a causa d'un càncer de pit als 45 anys. Però en tants pocs anys de vida va generar una obra extensa i important: novel·les, contes, assajos històrics, reportatges i entrevistes que la van convertir en una de les escriptores catalanes cabdals del segle XX, i també una de les més populars pels treballs televisius i els articles de premsa. Amb una quarantena de llibres, Montserrat Roig es va guanyar un lloc d'honor en la literatura catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Aina Torres, llicenciada en Periodisme i en Gestió Cultural, poeta, escriptora i periodista, autora del llibre "Montserrat Roig. La memòria viva".

Capítol 746. Montserrat Roig va morir prematurament a causa d'un càncer de pit als 45 anys. Però en tants pocs anys de vida va generar una obra extensa i important: novel·les, contes, assajos històrics, reportatges i entrevistes que la van convertir en una de les escriptores catalanes cabdals del segle XX, i també una de les més populars pels treballs televisius i els articles de premsa. Amb una quarantena de llibres, Montserrat Roig es va guanyar un lloc d'honor en la literatura catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Aina Torres, llicenciada en Periodisme i en Gestió Cultural, poeta, escriptora i periodista, autora del llibre "Montserrat Roig. La memòria viva".

Capítol 745. Les purgues impulsades per l'estalinisme a la Unió Soviètica van afectar milions de persones, en un procés destructiu que no va dependre només de la megalomania d'un dictador encegat com Ióssif Stalin, sinó també del funcionament metòdic de l'Estat Soviètic, o el que era pràcticament el mateix, d'un Partit Comunista que en l'intent de perpetuar-se estava minant, si no ho havia fet abans, els fonaments i el llegat de la Revolució d'Octubre del 1917. Les campanyes de persecució de la dissidència empreses entre el 1937 i el 1938 van ser conegudes com la Gran Purga; ara, de manera molt més gràfica, ens hi referim com el Gran Terror. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 745. Les purgues impulsades per l'estalinisme a la Unió Soviètica van afectar milions de persones, en un procés destructiu que no va dependre només de la megalomania d'un dictador encegat com Ióssif Stalin, sinó també del funcionament metòdic de l'Estat Soviètic, o el que era pràcticament el mateix, d'un Partit Comunista que en l'intent de perpetuar-se estava minant, si no ho havia fet abans, els fonaments i el llegat de la Revolució d'Octubre del 1917. Les campanyes de persecució de la dissidència empreses entre el 1937 i el 1938 van ser conegudes com la Gran Purga; ara, de manera molt més gràfica, ens hi referim com el Gran Terror. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 745. Les purgues impulsades per l'estalinisme a la Unió Soviètica van afectar milions de persones, en un procés destructiu que no va dependre només de la megalomania d'un dictador encegat com Ióssif Stalin, sinó també del funcionament metòdic de l'Estat Soviètic, o el que era pràcticament el mateix, d'un Partit Comunista que en l'intent de perpetuar-se estava minant, si no ho havia fet abans, els fonaments i el llegat de la Revolució d'Octubre del 1917. Les campanyes de persecució de la dissidència empreses entre el 1937 i el 1938 van ser conegudes com la Gran Purga; ara, de manera molt més gràfica, ens hi referim com el Gran Terror. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.