En guàrdia!

Capítol 745. Les purgues impulsades per l'estalinisme a la Unió Soviètica van afectar milions de persones, en un procés destructiu que no va dependre només de la megalomania d'un dictador encegat com Ióssif Stalin, sinó també del funcionament metòdic de l'Estat Soviètic, o el que era pràcticament el mateix, d'un Partit Comunista que en l'intent de perpetuar-se estava minant, si no ho havia fet abans, els fonaments i el llegat de la Revolució d'Octubre del 1917. Les campanyes de persecució de la dissidència empreses entre el 1937 i el 1938 van ser conegudes com la Gran Purga; ara, de manera molt més gràfica, ens hi referim com el Gran Terror. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 744. Un dels científics més influents del segle XIX, un renovador de les ciències naturals tal com les coneixem i, a més, un dels primers a avisar del canvi climàtic. Va influir en personatges tan diversos com Goethe, Jefferson, Bolívar o Darwin, i els viatges que va fer per l'Amèrica Llatina van canviar la visió europea del Nou Món i van servir per denunciar els abusos colonials. Ara que fa 250 anys del seu naixement, és el moment de situar en el lloc que es mereix la figura del naturalista prussià Alexander von Humboldt. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que l'any passat va publicar "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 744. Un dels científics més influents del segle XIX, un renovador de les ciències naturals tal com les coneixem i, a més, un dels primers a avisar del canvi climàtic. Va influir en personatges tan diversos com Goethe, Jefferson, Bolívar o Darwin, i els viatges que va fer per l'Amèrica Llatina van canviar la visió europea del Nou Món i van servir per denunciar els abusos colonials. Ara que fa 250 anys del seu naixement, és el moment de situar en el lloc que es mereix la figura del naturalista prussià Alexander von Humboldt. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que l'any passat va publicar "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 744. Un dels científics més influents del segle XIX, un renovador de les ciències naturals tal com les coneixem i, a més, un dels primers a avisar del canvi climàtic. Va influir en personatges tan diversos com Goethe, Jefferson, Bolívar o Darwin, i els viatges que va fer per l'Amèrica Llatina van canviar la visió europea del Nou Món i van servir per denunciar els abusos colonials. Ara que fa 250 anys del seu naixement, és el moment de situar en el lloc que es mereix la figura del naturalista prussià Alexander von Humboldt. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que l'any passat va publicar "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".