En guàrdia!

Capítol 738. En uns moments en què l'etiqueta de feixista s'aplica a persones, organitzacions i moviments de signe ideològic molt divers, fins i tot oposat, convé tenir present què és realment el feixisme i quins en van ser els orígens històrics. Sobretot per identificar-lo quan reprimeix les llibertats, promou la discriminació i obstrueix la solidaritat. El feixisme va néixer a Itàlia fa un segle i per tant el podem considerar un moviment polític contemporani. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la UB.

Capítol 738. En uns moments en què l'etiqueta de feixista s'aplica a persones, organitzacions i moviments de signe ideològic molt divers, fins i tot oposat, convé tenir present què és realment el feixisme i quins en van ser els orígens històrics. Sobretot per identificar-lo quan reprimeix les llibertats, promou la discriminació i obstrueix la solidaritat. El feixisme va néixer a Itàlia fa un segle i per tant el podem considerar un moviment polític contemporani. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la UB.

Capítol 737. Al llarg de la història, els éssers humans han guerrejat, han aixecat i destruït imperis, han fet grans descobriments... però sempre, sense excepció, han intentat menjar cada dia. Cada època es pot explicar, també, pels costums a taula. Comparar els tipus de productes i elaboracions que apareixen als diversos llibres de cuina editats entre els segles XVI i XVIII a Catalunya, diferents segons el seu origen civil o religiós, ens permet establir una panoràmica força acurada de com va evolucionar l'alimentació a la Catalunya moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Bages-Querol, doctor en Història i secretari de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i autor del llibre "Cuina dels monestirs".

Capítol 737. Al llarg de la història, els éssers humans han guerrejat, han aixecat i destruït imperis, han fet grans descobriments... però sempre, sense excepció, han intentat menjar cada dia. Cada època es pot explicar, també, pels costums a taula. Comparar els tipus de productes i elaboracions que apareixen als diversos llibres de cuina editats entre els segles XVI i XVIII a Catalunya, diferents segons el seu origen civil o religiós, ens permet establir una panoràmica força acurada de com va evolucionar l'alimentació a la Catalunya moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Bages-Querol, doctor en Història i secretari de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i autor del llibre "Cuina dels monestirs".

Capítol 737. Al llarg de la història, els éssers humans han guerrejat, han aixecat i destruït imperis, han fet grans descobriments... però sempre, sense excepció, han intentat menjar cada dia. Cada època es pot explicar, també, pels costums a taula. Comparar els tipus de productes i elaboracions que apareixen als diversos llibres de cuina editats entre els segles XVI i XVIII a Catalunya, diferents segons el seu origen civil o religiós, ens permet establir una panoràmica força acurada de com va evolucionar l'alimentació a la Catalunya moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Bages-Querol, doctor en Història i secretari de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i autor del llibre "Cuina dels monestirs".

Capítol 737. Al llarg de la història, els éssers humans han guerrejat, han aixecat i destruït imperis, han fet grans descobriments... però sempre, sense excepció, han intentat menjar cada dia. Cada època es pot explicar, també, pels costums a taula. Comparar els tipus de productes i elaboracions que apareixen als diversos llibres de cuina editats entre els segles XVI i XVIII a Catalunya, diferents segons el seu origen civil o religiós, ens permet establir una panoràmica força acurada de com va evolucionar l'alimentació a la Catalunya moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Bages-Querol, doctor en Història i secretari de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i autor del llibre "Cuina dels monestirs".

Capítol 736. Tot i les moltes ferides que va deixar la Guerra Civil, en moltes poblacions catalanes es va fer un esforç de perdó i reconciliació entre famílies que, per circumstàncies ben diverses, havien militat en un bàndol o a l'altre. Una de les poblacions on es va fer evident aquesta necessitat va ser Jesús, al costat de Tortosa, a les Terres de l'Ebre, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la guerra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, periodista, autor de "Jesús en guerra (1936-1939)".

Capítol 736. Tot i les moltes ferides que va deixar la Guerra Civil, en moltes poblacions catalanes es va fer un esforç de perdó i reconciliació entre famílies que, per circumstàncies ben diverses, havien militat en un bàndol o a l'altre. Una de les poblacions on es va fer evident aquesta necessitat va ser Jesús, al costat de Tortosa, a les Terres de l'Ebre, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la guerra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, periodista, autor de "Jesús en guerra (1936-1939)".

Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".