Capítol 720. Les idees que va formular sobre la lluita de classes i la necessitat que la classe obrera participés activament en el funcionament dels governs van conformar l'ideari polític i social d'una part molt important del món el segle passat. Era un intel·lectual i a la vegada un home d'acció. No es va considerar mai a si mateix ni filòsof, ni economista, ni polític... sinó un crític de la filosofia, l'economia i la política. Era Karl Marx. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Alcoberro, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació a la UB, que manté una pàgina web i un bloc sobre temes filosòfics.

Capítol 719. Les guerres sempre tenen conseqüències devastadores, i sovint suposen la mort de grups de població determinats. Poques vegades aquesta voluntat d'eliminar persones s'ha executat amb el grau de premeditació amb què ho va fer el règim nazi respecte d'algunes minories, en especial els jueus. A la Conferència de Wannsee, el gener del 1942, es va començar a planificar l'assassinat en massa dels jueus d'Europa, un pla batejat amb un eufemisme terrible: la Solució Final. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la UAB, especialista en identitats jueves i holocaust.

Capítol 719. Les guerres sempre tenen conseqüències devastadores, i sovint suposen la mort de grups de població determinats. Poques vegades aquesta voluntat d'eliminar persones s'ha executat amb el grau de premeditació amb què ho va fer el règim nazi respecte d'algunes minories, en especial els jueus. A la Conferència de Wannsee, el gener del 1942, es va començar a planificar l'assassinat en massa dels jueus d'Europa, un pla batejat amb un eufemisme terrible: la Solució Final. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la UAB, especialista en identitats jueves i holocaust.

Capítol 719. Les guerres sempre tenen conseqüències devastadores, i sovint suposen la mort de grups de població determinats. Poques vegades aquesta voluntat d'eliminar persones s'ha executat amb el grau de premeditació amb què ho va fer el règim nazi respecte d'algunes minories, en especial els jueus. A la Conferència de Wannsee, el gener del 1942, es va començar a planificar l'assassinat en massa dels jueus d'Europa, un pla batejat amb un eufemisme terrible: la Solució Final. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la UAB, especialista en identitats jueves i holocaust.

Capítol 718. En la societat burgesa industrial, contractar persones que s'encarreguessin de les feines de casa suposava gairebé un símbol d'estatus per a les famílies més benestants. Comparada amb altres etapes històriques, va ser una de les èpoques més intenses en l'evolució del servei domèstic. Entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, el sector va passar de ser mixt i comprendre feines i salaris molt diferents, a ser una professió feminitzada i marcada per la precarietat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània per la UB, autora de la tesi "El servei domèstic a Barcelona, 1900-1950".

Capítol 718. En la societat burgesa industrial, contractar persones que s'encarreguessin de les feines de casa suposava gairebé un símbol d'estatus per a les famílies més benestants. Comparada amb altres etapes històriques, va ser una de les èpoques més intenses en l'evolució del servei domèstic. Entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, el sector va passar de ser mixt i comprendre feines i salaris molt diferents, a ser una professió feminitzada i marcada per la precarietat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània per la UB, autora de la tesi "El servei domèstic a Barcelona, 1900-1950".

Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".

Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".