En guàrdia!

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.

Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.

Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.

Capítol 739. Amb una veu d'un registre ampli i dúctil i amb una personalitat ferma, va ser la soprano més influent del segle XX, la diva amb majúscules. A diferència d'altres cantants d'òpera de l'època, va començar a adaptar els moviments per aportar energia i realisme a les interpretacions. Va tenir una vida privada agitada, però cap dels escàndols que la van afectar dins i fora dels teatres van poder entelar la seva enorme figura: ella era Maria Callas. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, crític musical de Catalunya Música.

Capítol 739. Amb una veu d'un registre ampli i dúctil i amb una personalitat ferma, va ser la soprano més influent del segle XX, la diva amb majúscules. A diferència d'altres cantants d'òpera de l'època, va començar a adaptar els moviments per aportar energia i realisme a les interpretacions. Va tenir una vida privada agitada, però cap dels escàndols que la van afectar dins i fora dels teatres van poder entelar la seva enorme figura: ella era Maria Callas. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, crític musical de Catalunya Música.

Capítol 739. Amb una veu d'un registre ampli i dúctil i amb una personalitat ferma, va ser la soprano més influent del segle XX, la diva amb majúscules. A diferència d'altres cantants d'òpera de l'època, va començar a adaptar els moviments per aportar energia i realisme a les interpretacions. Va tenir una vida privada agitada, però cap dels escàndols que la van afectar dins i fora dels teatres van poder entelar la seva enorme figura: ella era Maria Callas. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, crític musical de Catalunya Música.

Capítol 738. En uns moments en què l'etiqueta de feixista s'aplica a persones, organitzacions i moviments de signe ideològic molt divers, fins i tot oposat, convé tenir present què és realment el feixisme i quins en van ser els orígens històrics. Sobretot per identificar-lo quan reprimeix les llibertats, promou la discriminació i obstrueix la solidaritat. El feixisme va néixer a Itàlia fa un segle i per tant el podem considerar un moviment polític contemporani. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la UB.