En guàrdia!

Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 734. El monestir de Santa Maria de Sixena està situat en la zona fronterera entre Catalunya i Aragó, a l'actual província d'Osca, i ha estat dependent durant segles del bisbat de Lleida. Darrere de les 97 obres d'art traslladades a Catalunya al llarg del segle XX que han estat retornades a Sixena per una sentència judicial hi ha un procés llarg i complex lligat a la història del país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna, periodista i autor del llibre "Sixena: la croada de la memòria".

Capítol 734. El monestir de Santa Maria de Sixena està situat en la zona fronterera entre Catalunya i Aragó, a l'actual província d'Osca, i ha estat dependent durant segles del bisbat de Lleida. Darrere de les 97 obres d'art traslladades a Catalunya al llarg del segle XX que han estat retornades a Sixena per una sentència judicial hi ha un procés llarg i complex lligat a la història del país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna, periodista i autor del llibre "Sixena: la croada de la memòria".

Capítol 733. La prostitució ha tingut una presència continuada en totes les èpoques, més enllà de consideracions morals. A la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, quan la situació de les dones era molt més precària que la dels seus companys homes, la prostitució va ser una activitat econòmica important a viles i ciutats. Barcelona va arribar a tenir tres bordells en una època en què poques ciutats en tenien més d'un. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Benito, llicenciat en Història, especialitzat en història medieval per la UB, autor de la tesi "La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)".

Capítol 733. La prostitució ha tingut una presència continuada en totes les èpoques, més enllà de consideracions morals. A la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, quan la situació de les dones era molt més precària que la dels seus companys homes, la prostitució va ser una activitat econòmica important a viles i ciutats. Barcelona va arribar a tenir tres bordells en una època en què poques ciutats en tenien més d'un. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Benito, llicenciat en Història, especialitzat en història medieval per la UB, autor de la tesi "La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)".

Capítol 732. L'any 1900 Catalunya concentrava el 81,9 per cent de la indústria tèxtil espanyola. Des de finals del segle XIX fins ben entrats els anys 70 del segle passat, la indústria de gènere de punt va ser un dels principals sectors productius de la indústria catalana. De totes les especialitats del sector, el teixit de punt era el més econòmic i el més adequat per a la confecció de peces de roba. Amb la mecanització de la producció, la majoria de fàbriques de gènere de punt es van concentrar al Maresme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Julià, politòleg, comissari de l'exposició "Posem fil a l'agulla. El gènere de punt a Arenys de Mar", que es va poder veure el 2018.

Capítol 732. L'any 1900 Catalunya concentrava el 81,9 per cent de la indústria tèxtil espanyola. Des de finals del segle XIX fins ben entrats els anys 70 del segle passat, la indústria de gènere de punt va ser un dels principals sectors productius de la indústria catalana. De totes les especialitats del sector, el teixit de punt era el més econòmic i el més adequat per a la confecció de peces de roba. Amb la mecanització de la producció, la majoria de fàbriques de gènere de punt es van concentrar al Maresme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Julià, politòleg, comissari de l'exposició "Posem fil a l'agulla. El gènere de punt a Arenys de Mar", que es va poder veure el 2018.

Capítol 731. Entre el segle XVI i XVII, en un moment d'expansió demogràfica, una de les principals fonts d'ingressos dels rectors de les diferents poblacions catalanes era la gestió del cementiri parroquial. En funció de l'estatus de cada família, s'oferien diverses modalitats de soterraments, des dels més senzills fins als que podien costar l'equivalent al sou anual d'un jornaler. Celebrar l'enterrament més luxós va arribar a esdevenir un motiu de competència entre les classes altes. No és cap exageració parlar d'una autèntica economia de la mort a la societat catalana del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC.

Capítol 731. Entre el segle XVI i XVII, en un moment d'expansió demogràfica, una de les principals fonts d'ingressos dels rectors de les diferents poblacions catalanes era la gestió del cementiri parroquial. En funció de l'estatus de cada família, s'oferien diverses modalitats de soterraments, des dels més senzills fins als que podien costar l'equivalent al sou anual d'un jornaler. Celebrar l'enterrament més luxós va arribar a esdevenir un motiu de competència entre les classes altes. No és cap exageració parlar d'una autèntica economia de la mort a la societat catalana del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC.

Capítol 730. L'any 1919 la Gran Guerra havia acabat, però Europa era un continent en ruïnes, amb moltes ferides pendents de suturar. Les potències vencedores a la Primera Guerra Mundial es van trobar a París per fixar un nou ordre mundial i les condicions de la rendició de les potències centrals i especialment d'Alemanya, la gran derrotada, una rendició que molts van viure com una humiliació. Les negociacions que van desembocar en el Tractat de Versalles, signat el 28 de juny del 1919, expliquen en bona mesura la història del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor associat del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, professor col·laborador de la UOC i catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de Mollet del Vallès, i autor de llibres sobre els catalans i la Primera Guerra Mundial.