En guàrdia!

Capítol 726. Aviat farà cent anys de l'arribada de la radiodifusió a Catalunya. Abans que sonessin les primeres emissions oficials, el 1924, molta gent havia manifestat l'interès per les diferents modalitats de telegrafia sense fils, com una forma de comunicació. Com sol passar amb molts altres canvis socials d'impacte, el desenvolupament de la ràdio al nostre país va ser una tasca col·lectiva d'enginyers, tècnics, locutors i empreses. Tertúlia amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Rosa Franquet, catedràtica de Comunicació Audiovisual de la UAB, autora d'"Història de la radiodifusió a Catalunya: del naixement al franquisme", i Josep M Francino, periodista i músic.

Capítol 726. Aviat farà cent anys de l'arribada de la radiodifusió a Catalunya. Abans que sonessin les primeres emissions oficials, el 1924, molta gent havia manifestat l'interès per les diferents modalitats de telegrafia sense fils, com una forma de comunicació. Com sol passar amb molts altres canvis socials d'impacte, el desenvolupament de la ràdio al nostre país va ser una tasca col·lectiva d'enginyers, tècnics, locutors i empreses. Tertúlia amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Rosa Franquet, catedràtica de Comunicació Audiovisual de la UAB, autora d'"Història de la radiodifusió a Catalunya: del naixement al franquisme", i Josep M Francino, periodista i músic.

Capítol 725. L'alçament militar del juliol del 1936 va paralitzar bruscament l'activitat esportiva prevista per a aquells dies a la majoria de municipis catalans. Ben aviat, la pràctica de l'esport a la rereguarda, i molt especialment del futbol com a principal esport de masses, es va adaptar a l'escenari d'una guerra molt més llarga i dolorosa del que s'havia cregut. La trajectòria del Barça, l'Espanyol, l'Europa, el Girona i molts altres equips es va veure estroncada per l'esclat de la Guerra Civil. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Carles Santacana, doctor en Història Contemporània per la UB i expert en història de l'esport i del franquisme.

Capítol 725. L'alçament militar del juliol del 1936 va paralitzar bruscament l'activitat esportiva prevista per a aquells dies a la majoria de municipis catalans. Ben aviat, la pràctica de l'esport a la rereguarda, i molt especialment del futbol com a principal esport de masses, es va adaptar a l'escenari d'una guerra molt més llarga i dolorosa del que s'havia cregut. La trajectòria del Barça, l'Espanyol, l'Europa, el Girona i molts altres equips es va veure estroncada per l'esclat de la Guerra Civil. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Carles Santacana, doctor en Història Contemporània per la UB i expert en història de l'esport i del franquisme.

Capítol 724. En ple segle XII, en un moment en què el cristianisme maldava per controlar els dominis reconquerits a Terra Santa, va sorgir una de les primeres ordes religioses de caràcter militar, formada per frares guerrers: l'orde del Temple. Els seus membres, els templers, van deixar darrere seu un rastre de llegendes i suposats misteris, també en l'establiment a Catalunya, que el final tan brutal que van patir va ajudar a alimentar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la UB; autor del llibre "Rere les passes dels templers. La veritable història de l'orde del Temple en terres catalanes".

Capítol 724. En ple segle XII, en un moment en què el cristianisme maldava per controlar els dominis reconquerits a Terra Santa, va sorgir una de les primeres ordes religioses de caràcter militar, formada per frares guerrers: l'orde del Temple. Els seus membres, els templers, van deixar darrere seu un rastre de llegendes i suposats misteris, també en l'establiment a Catalunya, que el final tan brutal que van patir va ajudar a alimentar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la UB; autor del llibre "Rere les passes dels templers. La veritable història de l'orde del Temple en terres catalanes".

Capítol 724. En ple segle XII, en un moment en què el cristianisme maldava per controlar els dominis reconquerits a Terra Santa, va sorgir una de les primeres ordes religioses de caràcter militar, formada per frares guerrers: l'orde del Temple. Els seus membres, els templers, van deixar darrere seu un rastre de llegendes i suposats misteris, també en l'establiment a Catalunya, que el final tan brutal que van patir va ajudar a alimentar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la UB; autor del llibre "Rere les passes dels templers. La veritable història de l'orde del Temple en terres catalanes".

Capítol 723. En la seva obsessió per justificar un ideari supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.

Capítol 723. En la seva obsessió per justificar un ideari supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.

Capítol 723. En la seva obsessió per justificar un ideari supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.