En el tercer capítol de la sèrie que dediquem a alguns dels principals episodis viscuts a Catalunya durant la Guerra Civil, ens ocupem de la que per molts va ser l'ofensiva definitiva, sovint oblidada, perquè els nacionals entressin en territori català. Entre abril i desembre de 1938, a la línia recta de 300 quilòmetres que anava des de Mequinensa fins a la frontera francesa hi va haver un seguit de batalles amb 200.000 homes per cada bàndol. Aquest enfrontament estratègic va constituir l'anomenat "front del Segre". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre.

Entre l'abril del 1927 i la fi del 1949, la Xina va viure una confrontació interna que la va acabar convertint en un dels camps de batalla més calents dels inicis de la Guerra Freda. La guerra civil oberta entre el Partit Nacionalista (Kuomintang), liderat per Chiang Kai-shek, i el Partit Comunista de Mao Zedong, va ser seguida amb preocupació i càlculs geoestratègics per la resta del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.

Per als antics egipcis l'objectiu més important del matrimoni era tenir descendència. Tot i així, un nen -o encara pitjor, una nena- era considerat un ésser encara incomplet, que no formava part de la societat fins que no havia superat els primers anys de vida. Una taxa de mortalitat elevada i una educació rigorosa eren uns altres dels obstacles que havia d'afrontar la infància a l'antic Egipte. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Orriols, doctor en Egiptologia i professor associat de la UAB.

En un món encara enfrontat en dos blocs, els anys 80 del segle XX van estar marcats per un retrocés en les polítiques públiques d'algunes potències occidentals. Per fer-ho, la recessió va ser la coartada perfecta per a Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i Ronald Reagan als Estats Units. El llegat de Reagan està marcat per una herència econòmica amb llums i ombres, en aplicació d'un ideari ultraliberal, però també en les relacions exteriors, especialment a l'Amèrica lLlatina, l'Orient Mitjà i la Unió Soviètica. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep M. Martí Font, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la UB. Ha estat cap de Societat i d'Internacional d'"El País" i corresponsal a Moscou i a Berlín.

El segle XVII català va ser d'una gran vitalitat literària. En un sonet, el Rector de Vallfogona afirmava irònicament que hi havia tants poetes que les muses no donaven l'abast de coronar-los a tots de llorers. Entre noms destacats del període com els de Josep Blanch, Agustí Eura, Josep Romaguera o el mateix Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, n'hi ha un que mereix atenció especial per l'obra poètica, de caràcter autobiogràfic, i perquè va dur una vida trepidant, de pel·lícula, farcida d'esdeveniments polítics, militars, literaris i amorosos: Francesc Fontanella. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Valsalobre, professor titular de Literatura Catalana Moderna a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Al començament del segle XIX hi havia una important presència comercial catalana al virregnat del Río de la Plata, una part destacada dels dominis colonials espanyols a l'actual frontera fluvial entre l'Argentina i l'Uruguai. En un moment en què Europa estava tancada al comerç britànic pel domini napoleònic, els vaixells del Regne Unit es van dirigir cap al continent americà. Les invasions angleses del 1806 i 1807 van motivar la creació de dues milícies d'origen català que van tenir un paper clau en la resistència als intents de conquesta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Llamas, doctorand al Departament d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.

Segon capítol de la sèrie que aquesta temporada dediquem a alguns episodis significatius de la Guerra Civil a Catalunya. En els primers mesos de guerra, els republicans havien esperat sense èxit l'ajuda dels veïns europeus, de França i la Gran Bretanya, i també dels Estats Units, mentre el bàndol colpista anava de bracet amb italians i alemanys. L'únic país que semblava disposat a donar suport explícit al govern de la República i al de la Generalitat era la Unió Soviètica, una ajuda que no va ser només de caire militar. En parlem amb els historiadors Josep Maria Solé Sabaté i Josep Puigsech.

Per als portuguesos, un dels dies clau de la història va ser l'1 de desembre del 1640. Aquell dia, després de 60 anys d'unió política amb la monarquia hispànica, accedia al tron Joan IV de Portugal, un representant de la casa Bragança que va aconseguir restaurar la independència perduda sota el domini dels Àustries. En parlem amb els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro.

687 - L'ocupació romana del Pirineu. En principi semblava que els Pirineus havien quedat lluny de l'àrea de control i influència dels romans, en el moment que aquests van arribar a la Península per Empúries. Tot i aixòí, hi ha prou elements i fonts literàries de l'època que ens permeten suposar que la zona pirinenca no va ser una frontera llunyana i desconeguda. Més enllà del rastre documental, les mostres arqueològiques permeten afirmar que hi havia guarnicions romanes a la zona pirinenca des de la segona meitat del segle II abans de Crist. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la UAB.

El juliol del 1708, una noia que encara no havia complert els 17 anys, culta i educada, filla d'una de les famílies més importants de la noblesa alemanya, arribava al port de Mataró procedent de Gènova. Es deia Elisabet Cristina de Brunsvic i venia a casar-se amb Carles d'Àustria (o Carles III), un enllaç que havia d'insuflar ànims a la causa aliada en la Guerra de Successió. L'estada a Mataró i els anys posteriors de govern van deixar una impressió molt positiva en els catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Amat, periodista, llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, autor d'"Elisabet Cristina de Brunsvic. La reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708".