En guàrdia!

Capítol 718. En la societat burgesa industrial, contractar persones que s'encarreguessin de les feines de casa suposava gairebé un símbol d'estatus per a les famílies més benestants. Comparada amb altres etapes històriques, va ser una de les èpoques més intenses en l'evolució del servei domèstic. Entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, el sector va passar de ser mixt i comprendre feines i salaris molt diferents, a ser una professió feminitzada i marcada per la precarietat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània per la UB, autora de la tesi "El servei domèstic a Barcelona, 1900-1950".

Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".

Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".

Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".

Capítol 715 - La fundació d'Andorra a càrrec de l'emperador Carlemany forma part de la llegenda, del mite sobre els orígens del país. Tot i així, el gran emperador va jugar un paper destacat en la història del Principat, quan al segle XVIII els habitants de les valls lluitaven per evitar l'absorció dins de les monarquies hispànica o francesa. Entre els privilegis que van esgrimir per mantenir la sobirania, destacava els que suposadament havia concedit Carlemany en un diploma conegut com a Carta Pobla, un document que se sap apòcrif des de la segona meitat del segle XIX, però que va resultar decisiu per a la independència política d'Andorra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oliver Vergés, doctor en Història Medieval per la UAB.

Capítol 715 - La fundació d'Andorra a càrrec de l'emperador Carlemany forma part de la llegenda, del mite sobre els orígens del país. Tot i així, el gran emperador va jugar un paper destacat en la història del Principat, quan al segle XVIII els habitants de les valls lluitaven per evitar l'absorció dins de les monarquies hispànica o francesa. Entre els privilegis que van esgrimir per mantenir la sobirania, destacava els que suposadament havia concedit Carlemany en un diploma conegut com a Carta Pobla, un document que se sap apòcrif des de la segona meitat del segle XIX, però que va resultar decisiu per a la independència política d'Andorra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oliver Vergés, doctor en Història Medieval per la UAB.

Capítol 714 - Durant la Guerra Civil Espanyola, la rereguarda va patir especialment, i molt directament els nens que passaven gana i por. En un escenari en què les potències europees havien acordat no intervenir en el conflicte, el paper de les organitzacions internacionals va resultar decisiu. La Societat Religiosa dels Amics, formada pels quàquers d'arreu del món, especialment de la Gran Bretanya i dels Estats Units, va destacar en l'assistència voluntària i altruista dels més petits, ja fos repartint menjar a les cantines i les escoles o amb l'organització de colònies infantils. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra, doctora en Pedagogia, autora del llibre "Entre dos focs".

Capítol 714 - Durant la Guerra Civil Espanyola, la rereguarda va patir especialment, i molt directament els nens que passaven gana i por. En un escenari en què les potències europees havien acordat no intervenir en el conflicte, el paper de les organitzacions internacionals va resultar decisiu. La Societat Religiosa dels Amics, formada pels quàquers d'arreu del món, especialment de la Gran Bretanya i dels Estats Units, va destacar en l'assistència voluntària i altruista dels més petits, ja fos repartint menjar a les cantines i les escoles o amb l'organització de colònies infantils. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra, doctora en Pedagogia, autora del llibre "Entre dos focs".