En guàrdia!

Capítol 710. El maig del 1940, milers de soldats aliats havien quedat bloquejats al port i les platges de Dunkerque, atrapats entre l'avanç alemany pel territori francès d'una banda i l'oceà Atlàntic de l'altra. Entre el 29 de maig i el 4 de juny, soldats britànics, francesos, belgues i canadencs, un total de 338.000 homes, van poder escapar de la pinça nazi gràcies a l'anomenada "operació Dinamo", consistent a evacuar els aliats en tota mena d'embarcacions que els portessin a la Gran Bretanya. Aquella fugida desesperada de Dunkerque, per alguns un miracle, va suposar una victòria moral que influiria decisivament en el curs de la Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

Capítol 710. El maig del 1940, milers de soldats aliats havien quedat bloquejats al port i les platges de Dunkerque, atrapats entre l'avanç alemany pel territori francès d'una banda i l'oceà Atlàntic de l'altra. Entre el 29 de maig i el 4 de juny, soldats britànics, francesos, belgues i canadencs, un total de 338.000 homes, van poder escapar de la pinça nazi gràcies a l'anomenada "operació Dinamo", consistent a evacuar els aliats en tota mena d'embarcacions que els portessin a la Gran Bretanya. Aquella fugida desesperada de Dunkerque, per alguns un miracle, va suposar una victòria moral que influiria decisivament en el curs de la Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

Capítol 709. Poc es pensava Sir Arthur Conan Doyle que el protagonista de la seva novel·la "Estudi en escarlata", del 1887, es convertiria en un maldecap per a ell i en un referent literari per a la resta del món. La fama de Sherlock Holmes es va estendre ràpidament per tot arreu. N'hi va haver prou amb quatre novel·les i 56 relats breus perquè el detectiu resident al 221 B de Baker Street, una adreça que en aquell moment era totalment fictícia, fos considerat pràcticament com una persona real per milions de lectors, molts d'ells a Catalunya. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB i membre del Cercle Holmes.

El segle XVIII va ser determinant per introduir molts hàbits personals i socials que ara considerem absolutament normals. Per exemple, la higiene, la manera de menjar o la manera de vestir. Aquests canvis van venir determinats per una nova manera de veure el món i de respectar la integritat dels individus i de la col·lectivitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, coautor d'"Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII".

El segle XVIII va ser determinant per introduir molts hàbits personals i socials que ara considerem absolutament normals. Per exemple, la higiene, la manera de menjar o la manera de vestir. Aquests canvis van venir determinats per una nova manera de veure el món i de respectar la integritat dels individus i de la col·lectivitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, coautor d'"Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII".

Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.

La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.