En guàrdia!

La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, unes tres quartes parts de la flota militar del govern de la República eren avions, entre d'altres, uns 550 caces. Les aliances internacionals a un bàndol i a l'altre els van anar fent perdre l'avantatge. Tot i així, va mantenir diversos camps d'enlairament i tallers de construcció d'avions. De totes les batalles que es van lliurar a Catalunya entre el 1936 i el 1939, potser les que formen part de la guerra aèria són les menys recordades, tot i que van ser determinants. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història, professor de la Rovira i Virgili i director del CIARGA, Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, unes tres quartes parts de la flota militar del govern de la República eren avions, entre d'altres, uns 550 caces. Les aliances internacionals a un bàndol i a l'altre els van anar fent perdre l'avantatge. Tot i així, va mantenir diversos camps d'enlairament i tallers de construcció d'avions. De totes les batalles que es van lliurar a Catalunya entre el 1936 i el 1939, potser les que formen part de la guerra aèria són les menys recordades, tot i que van ser determinants. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història, professor de la Rovira i Virgili i director del CIARGA, Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria.

La literatura de viatges ha tingut al llarg de la història un valor testimonial i documental de primer ordre, especialment pel que fa a la descripció detallada dels territoris orientals que anaven coneixent els grans exploradors europeus. Al segle XVI un soldat i navegant portuguès, Fernao Mendes Pinto, va escriure un text cabdal. Un compendi d'experiències pròpies i alienes i relats imaginats, acumulats durant 21 anys de viatges per Orient, que es va publicar de manera pòstuma el 1614 amb el títol "Peregrinació". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Isabel Soler, professora de literatura i cultura portuguesa a la UB, i prologuista de la traducció catalana de "Peregrinació", a càrrec de Gabriel Sampol.

El 26 de gener del 1939, quan les tropes feixistes van entrar a Barcelona, es proposaven prendre el control de molts enclavaments estratègics de la ciutat de manera ràpida. Entre aquests objectius marcats per ordre militar, n'hi ha un que sobta especialment. Només tres dies després de l'entrada a la capital l'exèrcit franquista va confiscar el material i els arxius del Servei Meteorològic de Catalunya, una institució científica que havia aconseguit reconeixement arreu del món, sobretot en l'observació dels núvols. En aquesta actuació, i en la defenestració del director del Servei, Eduard Fontserè, hi havia més afany de revenja que cap mena d'interès científic... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia; coautor de "1939: Els núvols confiscats".

El 26 de gener del 1939, quan les tropes feixistes van entrar a Barcelona, es proposaven prendre el control de molts enclavaments estratègics de la ciutat de manera ràpida. Entre aquests objectius marcats per ordre militar, n'hi ha un que sobta especialment. Només tres dies després de l'entrada a la capital l'exèrcit franquista va confiscar el material i els arxius del Servei Meteorològic de Catalunya, una institució científica que havia aconseguit reconeixement arreu del món, sobretot en l'observació dels núvols. En aquesta actuació, i en la defenestració del director del Servei, Eduard Fontserè, hi havia més afany de revenja que cap mena d'interès científic... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia; coautor de "1939: Els núvols confiscats".

A inicis del segle XIX la flota anglesa dominava el Mediterrani, cosa que li permetia accedir a Rússia, l'imperi Turc, l'Índia i altres destins orientals, i també comerciar i bloquejar els interessos francesos. Els britànics van intervenir a la península Ibèrica, primer per ajudar Portugal i després en aliança amb la Junta Espanyola, per tenir un peu al continent europeu i no només al mar. La presència de militars anglesos durant la guerra del Francès en suport a la resistència catalana, i sobretot a València, va ser molt destacada en alguns moments. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Maties Ramisa, doctor en Història, especialitzat en la guerra del Francès.

Des de la fi del franquisme, la democràcia espanyola ha viscut episodis destacats de guerra bruta, tant per combatre el terrorisme com més recentment per escapçar l'independentisme. El recurs a vies qüestionables, sovint il·legals, per mantenir la marxa d'un estat i protegir-lo d'amenaces suposades o reals, i de passada enriquir-se, ha estat una temptació constant del poder des de les èpoques històriques més remotes. Per les anomenades clavegueres dels estats fa molts segles que hi corre la brutícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Jaume Grau, guionista del documental "Las cloacas de Interior" i autor del llibre "Les clavegueres de l'Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya".

Des de la fi del franquisme, la democràcia espanyola ha viscut episodis destacats de guerra bruta, tant per combatre el terrorisme com més recentment per escapçar l'independentisme. El recurs a vies qüestionables, sovint il·legals, per mantenir la marxa d'un estat i protegir-lo d'amenaces suposades o reals, i de passada enriquir-se, ha estat una temptació constant del poder des de les èpoques històriques més remotes. Per les anomenades clavegueres dels estats fa molts segles que hi corre la brutícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Jaume Grau, guionista del documental "Las cloacas de Interior" i autor del llibre "Les clavegueres de l'Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya".

Arribem al quart capítol de la sèrie que estem dedicant a alguns episodis destacats de la Guerra Civil. Com sol passar en tot conflicte bèl·lic, els darrers dies de la guerra van sumir les principals ciutats en la confusió i el caos; l'entrada de l'exèrcit vencedor coincidia amb l'èxode dels republicans, temorosos d'una repressió que tot just havia començat. Al port d'Alacant, els darrers dies de març del 1939, més de deu mil refugiats esperaven poder emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Coautor de l'article "Alacant 1939: l'exili impossible", a "El Temps".