En guàrdia!

Segon capítol de la sèrie que aquesta temporada dediquem a alguns episodis significatius de la Guerra Civil a Catalunya. En els primers mesos de guerra, els republicans havien esperat sense èxit l'ajuda dels veïns europeus, de França i la Gran Bretanya, i també dels Estats Units, mentre el bàndol colpista anava de bracet amb italians i alemanys. L'únic país que semblava disposat a donar suport explícit al govern de la República i al de la Generalitat era la Unió Soviètica, una ajuda que no va ser només de caire militar. En parlem amb els historiadors Josep Maria Solé Sabaté i Josep Puigsech.

Per als portuguesos, un dels dies clau de la història va ser l'1 de desembre del 1640. Aquell dia, després de 60 anys d'unió política amb la monarquia hispànica, accedia al tron Joan IV de Portugal, un representant de la casa Bragança que va aconseguir restaurar la independència perduda sota el domini dels Àustries. En parlem amb els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro.

687 - L'ocupació romana del Pirineu. En principi semblava que els Pirineus havien quedat lluny de l'àrea de control i influència dels romans, en el moment que aquests van arribar a la Península per Empúries. Tot i aixòí, hi ha prou elements i fonts literàries de l'època que ens permeten suposar que la zona pirinenca no va ser una frontera llunyana i desconeguda. Més enllà del rastre documental, les mostres arqueològiques permeten afirmar que hi havia guarnicions romanes a la zona pirinenca des de la segona meitat del segle II abans de Crist. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la UAB.

El juliol del 1708, una noia que encara no havia complert els 17 anys, culta i educada, filla d'una de les famílies més importants de la noblesa alemanya, arribava al port de Mataró procedent de Gènova. Es deia Elisabet Cristina de Brunsvic i venia a casar-se amb Carles d'Àustria (o Carles III), un enllaç que havia d'insuflar ànims a la causa aliada en la Guerra de Successió. L'estada a Mataró i els anys posteriors de govern van deixar una impressió molt positiva en els catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Amat, periodista, llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, autor d'"Elisabet Cristina de Brunsvic. La reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708".

El fet de néixer dona i pobra ha suposat històricament una doble marginació. Les institucions pensades per acollir les persones més desafavorides de la societat molt sovint tenien un tracte diferenciat i vexatori cap a les dones. La primera Casa de Misericòrdia pensada per a l'acolliment femení no es va inaugurar fins al 1769, a Girona. Com altres centres del mateix estil, eren llocs de protecció però també de reclusió i càstig. En parlem amb els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Céline Xicola.

Des de 1876, el president Porfirio Díaz havia exercit el poder de manera dictatorial a Mèxic, durant 34 anys, en una societat latifundista en què les classes més desafavorides i els indígenes estaven pagant la factura del creixement econòmic. Díaz va donar a entendre en una entrevista que no tornaria a ser candidat a les eleccions de 1910, un fet que va esperonar Francisco Ignacio Madero a presentar-s'hi. Però Díaz s'hi va repensar, va optar a la reelecció i va empresonar Madero per sedició. Aquest va aconseguir fugir a Texas i des d'allà va convocar el poble mexicà a una revolta armada. Era l'inici d'una revolució que s'allargaria fins al 1917 i canviaria el país per sempre. En parlem amb Isabel Rodà, antropòloga, i Francisco Javier Laviña, professor titular del Departament d'Història de la UB.

L'antisemitisme, l'odi als jueus, ha tingut un dels seus altaveus propagandístics més potents en un document que des de fa anys se sap que és una invenció, un text elaborat per ordre de la policia del tsar Nicolau II. L'acusació manipulada contra tot un poble va ser un dels suports ideològics de l'horror de l'Holocaust i encara perviu actualment en cercles feixistes d'ultradreta. És un dels documents falsos més tristament famosos de la història: els protocols dels savis de Sió. En parlem amb Isabel Rodà, arqueòloga, i Daniel Roig, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, el CEHI-UB.

L'aixecament dels militars rebels espanyols al 1936 va estroncar el funcionament normal de la societat en àmbits molt diversos. També en l'esportiu. Els equips catalans de futbol, com els de la resta de l'Estat, es van veure greument afectats durant els primers anys de la postguerra, ja fos per la impossibilitat de disputar certs campionats, perquè les seves instal·lacions havien estat arrasades, o perquè alguns dels seus jugadors eren morts o bé a l'exili. En parlem amb Carles Santacana, doctor en Història Contemporània per la UB, expert en història de l'esport i del franquisme, i Xavier García Luque, periodista esportiu que treballa a "La Vanguardia" des del 1982 i és autor del llibre "El Barça segrestat", sobre el període 39-46.

El 1917 el món es trobava immers en un procés de transformació traumàtic. Un dels principals fronts oberts aquell any va ser la revolta popular que va acabar amb el règim dels tsars a Rússia en dues fases, al febrer i a l'octubre, amb l'establiment d'una república de tipus socialista coneguda com a Unió Soviètica, el primer assaig del comunisme com a ideologia al govern.

De la inquietud dels pensadors presocràtics per descobrir l'essència de les coses a l'Acadèmia de Plató i els principis de l'ètica aristotèlica. Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB, relata l'evolució del pensament filosòfic en la Grècia Antiga, generador de les bases del pensament occidental actual.