En guàrdia!

"Déu ha mort"... i amb els déus morien també els deures que ens imposaven. Aquest va ser un dels plantejaments filosòfics de l'alemany Friedrich Nietzsche, un dels pensadors que més influència ha tingut en el segle XX. Va qüestionar tota la tradició del pensament occidental, convençut que la teoria només era un intent de domesticar la vida. Desafiant el concepte de les idees platòniques, el cel cristià o el deure Kantià, que demanen buscar el sentit de la vida fora de la vida, Nietzsche proclamava la importància de la voluntat d'homes lliures i creadors. El seu pensament ha estat tan important com manipulat ideològicament pels que el van sobreviure. En parlem amb Josep M. Solé i Sabate, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica de la UB.

La sardana com a forma artística i musical en evolució va trobar a mitjans del segle XIX el màxim renovador en la figura d'un músic i compositor empordanès molt actiu, atent a les implicacions polítiques i socials del ball tradicional de Catalunya. Va aconseguir modernitzar-lo, i va obtenir una gran popularitat. Creador de la sardana llarga tal com la coneixem i reformador de la formació de la cobla, les aportacions de Josep Maria Ventura i Casas, molt més conegut com a Pep Ventura, van ser indispensables. Ara en celebrem el bicentenari. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Anna Costal i Fornells, musicòloga i professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Aquesta temporada a l'"En guàrdia" volem recordar episodis destacats de la Guerra Civil a Catalunya. Engeguem aquesta sèrie amb el paper jugat, especialment al principi del conflicte, per les milícies de voluntaris, civils disposats a defensar la legalitat vigent, exèrcits improvisats sorgits de la iniciativa de partits i sindicats com una bona mostra que el conflicte va ser militar però també de manera molt especial tenia una arrel política. Moltes d'aquestes columnes i milícies catalanes van lluitar al front de l'Aragó. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villaroya, catedràtic d'Història Contemporània per la UB.

La presència de musulmans a l'actual Catalunya va ser constant, marcada per diferents etapes polítiques, entre els anys 713 i 1614. En la primera entrada al territori no es pot parlar tant de conquesta com d'invasió, una penetració gradual però força ràpida a càrrec d'àrabs i berbers, sovint enfrontats entre ells. La petja dels 400 anys en què aquest territori va formar part d'al-Àndalus encara avui en dia és detectable en el país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Bramon, doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval i professora emèrita d'Estudis Àrabs i Islàmics de la UB. Autora de "Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya."

De tots els grans talents de la història de la música, aquells que han transcendit totes les barreres de popularitat i que han deixat un llegat reconegut per públics amplis són una minoria. Un d'ells, a l'alçada de Bach, de Mozart o de Verdi, és Ludwig Van Beethoven, un revolucionari, il·lustre precedent i profeta del Romanticisme, famós per les nou simfonies però a més creador d'una obra vasta i complexa que inclou música de cambra, 32 sonates per a piano, música sacra, "lieder" i fins i tot una òpera. A l'"En guàrdia", la vida de Van Beethoven amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Magda Polo, Ppofessora titular d'Estètica i Teoria de les arts i Història de la Música al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.

El 1985 el nomenament d'un nou primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va obrir una etapa de transparència i reforma política de tots els territoris unificats amb mà de ferro sota el símbol de la falç i el martell. Alguns van gosar desafiar els poders de Moscou amb èxit. Encara avui el procés d'independència dels països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, iniciat el 1987 i culminat el 6 de setembre del 1991, amb la cadena humana de dos anys abans com una de les grans fites, es manté com un exemple de civisme i capacitat de mobilització. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Vicent Partal.

Al llarg de l'Edat Moderna, més i més capes de la població van sentir la necessitat d'aprendre a llegir i a escriure, en funció de les necessitats d'una societat que s'estava transformant profundament. L'alfabetització a la Catalunya moderna, entre els segles XVI i XVIII, va anar de la mà de l'Església, que considerava que amb ensenyar a llegir ja n'hi havia prou, i de les famílies, tant al camp com a la ciutat, que van trobar necessari dominar l'escriptura per poder gestionar el patrimoni i l'economia familiar sense recórrer a terceres persones. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Ricard Expósito, llicenciat en Història per la Universitat de Girona i doctor en Història Moderna. Autor del llibre "Nivells d'alfabetització i pràctiques culturals en la Catalunya moderna. Aprendre de llegir, escriure i comptar".

El 1902, va ser expulsat de França per estafador i, el 1920, d'Espanya, acusat d'haver atiat la violència a Barcelona durant els anys del pistolerisme. Román Ceano, autor del llibre "Las tres vidas del barón Von Koënig" repassa la biografia del fals aristòcrata alemany Louis Guillaume Rudolf Stallmann, espia, ludòpata i cap d'una banda de pistolers a Barcelona entre el 1918 i el 1920, uns anys funestos pel que fa a les relacions entre obrers i patronal.

Al mont Olimp habitaven els dotze principals déus grecs. L'oracle de Delfos, a la falda del Parnàs, va rebre consultes durant milers d'anys. L'Ida va ser testimoni de la guerra de Troia, segons la "Ilíada", i l'Atos, un obstacle important durant la Segona Guerra Mèdica. El periodista Héctor Oliva, autor de "¿Hay dioses en el Olimpo? Ascensión a las cumbres míticas de la Antigüedad", ens trasllada a les muntanyes de la Grècia clàssica, icones culturals i escenari de batalles decisives, tant reals com mitològiques.

El juny de 1816 un grup d'intel·lectuals es van reunir a Villa Diodati, una luxosa mansió a la riba del llac Leman, a Suïssa, per escriure relats de terror. L'amfitrió era el poeta anglès romàntic George Gordon Byron. Enric Calpena conversa sobre aquesta trobada cabdal per a la literatura del segle XIX de la qual van sorgir "Frankenstein" de Mary Shelley i "El vampir" de Polidori, amb Marina Espasa, filòloga, escriptora, traductora i crítica literària.