En guàrdia!

Del 5 al 7 de febrer del 1939 la Legió Còndor alemanya va deixar caure sobre el Port de la Selva 110 tones de bombes. Tres dies després, les tropes franquistes van culminar l'avanç pel nord de Catalunya ocupant aquesta població, a més de Portbou, la Jonquera i Puigcerdà. El Port de la Selva va ser considerat "zona de guerra" fins a 20 anys després de la fi del conflicte civil i va viure una llarga i dura postguerra marcada per la violència, la fam i la misèria. El periodista Vicenç Relats i Casas, autor d'"El Port de la Selva després de les bombes", recorda com aquest poble de l'Alt Empordà va sobreviure als estralls de les bombes i la repressió.

El campionat del món de Fórmula 1 del 1976 es va convertir en un duel aferrissat entre el campió en aquells moments, l'austríac Niki Lauda, i l'aspirant al podi, el britànic James Hunt. De caràcters antagònics, els pilots de Ferrari i McLaren van mantenir en el primer tram d'aquell Mundial picabaralles dins i fora de la pista en una dinàmica d'agressivitat que es va tallar d'arrel amb el greu accident que va patir Niki Lauda al Gran Premi d'Alemanya. Valentí Fradera, periodista de "L'Esportiu de Catalunya" especialitzat en motor i Fórmula 1, relata aquesta història de rivalitat esportiva que va enfrontar caràcters i maneres de conduir totalment contraposats.

El 23 d'octubre del 1977, el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, tornava a Catalunya, després de setmanes de tenses i complexes negociacions amb el govern presidit per Adolfo Suárez. L'historiador Enric Pujol, autor de "Josep Tarradellas. El retorn del president, juny-desembre 1977", rememora els detalls d'aquesta delicada operació, que suposava el reconeixement institucional de la Generalitat per part de l'estat espanyol i és recordada, entre altres motius, per l'històric "Ja sóc aquí" del president.

L'octubre de 1962, el govern nord-americà va rebre la prova fotogràfica que els soviètics preparaven míssils amb prou abast per arribar al seu territori des de les bases aèries cubanes. S'obria la crisi dels míssils, tretze dies que van tensionar el món i que, tot i tenir com a protagonistes els governs cubà, nord-americà i rus, es va acabar resolent gairebé en secret als despatxos de Kennedy i Khrusxov. En el quart capítol dedicat a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista i historiador Pep Martí i Vallverdú sobre aquest episodi i el pacte que hi va posar fi, l'acord que va perpetuar el líder cubà Fidel Castro al poder.

Pirates turcs com el temut Barba-roja, corsaris francesos i anglesos o pirates del nord d'Àfrica campaven per les costes empordaneses a partir del segle XIII. La pirateria era una pràctica molt estesa entre els pobles de la Mediterrània, també en el seu vessant d'activitat autoritzada per l'estat que buscava obtenir uns beneficis complementaris als del comerç i la pesca, i també defensar-se dels atacs de naus enemigues. Gabriel Martín i Roig, autor del llibre "Pirates i corsaris a l'Empordà" ens trasllada a l'època en què la pirateria finançada pel comtat d'Empúries va suposar un maldecap constant per als reis de la Corona d'Aragó.

A partir de la dècada dels 30 del segle passat, es va començar a establir a Catalunya un nou model periodístic que aprofitava l'auge de la fotografia i explorava nous gèneres com l'entrevista i el reportatge en profunditat. Entre els nous professionals, fills de la burgesia liberal educats en ple Noucentisme, hi havia les plomes il·lustres de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes o Francesc Pujols. Els periodistes catalans de la República volien explicar Catalunya al món sense intermediaris. Enric Calpena conversa amb Francesc Canosa, director de la "Història del periodisme de Catalunya", sobre el prometedor desenvolupament del periodisme català durant la República, estroncat per l'esclat de la Guerra Civil.

El 7 de juliol de 1937, l'enfrontament al pont Marco Polo de soldats de la Xina i el Japó va fer que comencés la Segona Guerra entre els dos països. El conflicte es va allargar vuit anys, fins al 1945, com un escenari més de la Segona Guerra Mundial i amb l'esgarrifós balanç de 20 milions de morts. Dolors Folch, professora d'Història de la Xina de la UPF, analitza la Segona Guerra sino-japonesa que va enfrontar una Xina llastada per l'enfrontament intern entre nacionalistes i comunistes i un Japó que, després de conquerir objectius estratègics de l'enemic, es va enrocar en un extenuant combat de guerrilles.

Entre el 23 i el 26 de juliol del 1835 es va viure una onada de destrucció de convents i monestirs a Catalunya. La complicitat d'alguns religiosos amb la causa carlina, combinada amb un context de crisi política i econòmica, va fer esclatar una espiral de violència que va provocar una autèntica massacre de monjos i l'expulsió de molts altres de les comunitats. Enric Calpena conversa amb Manuel Santirso, professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, sobre aquesta revolució anticlerical en què van confluir els interessos de la burgesia i les classes mitjanes i populars, en contra dels privilegis arcaics de les classes senyorials, heretats de l'antic règim.

El 23 d'octubre de 1956 una gran manifestació a Budapest iniciava el moviment de revolta civil contra el domini soviètic. Més de 300.000 persones van assetjar el parlament i es va tombar el monument a Stalin, tot un símbol del significat de la insurrecció. En el tercer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, l'ex corresponsal d'El País a Moscou Josep M. Martí Font analitza la revolta hongaresa del 56, aplacada contundentment per l'Exèrcit Roig i que va provocar més de 20.000 morts.

 “Guerra Freda 3. La revolta hongaresa del 56” El 23 d’octubre de 1956 una gran manifestació a Budapest iniciava el moviment de revolta civil contra el domini soviètic. Més de 300.000 persones van assetjar el parlament i es va tombar el monument a Stalin, tot un símbol del significat de la insurrecció. En el tercer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, l’ex corresponsal d’El País a Moscou Josep M. Martí Font analitza la revolta hongaresa del 56, aplacada contundentment per l’Exèrcit Roig i que va provocar més de 20.000 morts.