En guàrdia!

Els anys de la guerra de Successió van ser els que van concentrar la producció de fulls de notícies millor i més intensa de la Catalunya moderna. Ho va fer possible una generació d'impressors que havia començat la seva activitat després de la guerra dels Segadors i que a Barcelona estava encapçalada per Rafael Figueró, de la "Gazeta de Barcelona", la primera publicació periòdica catalana composta íntegrament per continguts propis. Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna i llicenciat en Periodisme, ens acosta a l'activitat de la premsa a Catalunya durant la guerra de Successió, un conflicte en què els dos bàndols enfrontats també van jugar la batalla de la propaganda i l'accés a l'opinió pública.

Autodidacte, seguidor de les avantguardes europees, però alhora sempre connectat amb les reivindicacions del catalanisme, el fotògraf Pere Català i Pic va ser un dels artistes imprescindibles de les primeres dècades del segle XX. L'historiador Pablo Giori, autor de "Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971)" repassa la biografia d'aquest artista, tan avançat en el seu ideari polític com en l'aplicació de tècniques psicològiques per a la publicitat i la propaganda.

Ha passat a la posteritat com l'autor del famós teorema geomètric sobre els triangles rectangles que porta el seu nom, però tant aquesta com moltes de les descobertes que se li atribueixen devien ser, probablement, mèrit dels deixebles de l'escola pitagòrica. Els més avançats, com Aristòtil o Filolau, es van encarregar d'escriure el llegat filosòfic de Pitàgores, de qui no es conserva cap escrit autentificat. Ramon Masià, llicenciat en Matemàtiques i Filologia Clàssica i doctor en Història de la Matemàtica Grega, ens acosta la figura del fundador de l'escola pitagòrica, un centre de coneixement cabdal per a la concepció posterior de les matemàtiques, però també una societat secreta més lligada al xamanisme que a la filosofia.

Polònia, el país més devastat per la Segona Guerra Mundial i tutelat des de la fi del conflicte per la Unió Soviètica, va començar a mostrar oposició al règim comunista els anys vuitanta. El procés de canvi al país va ser impulsat per estranys companys de viatge: l'Església catòlica i el sindicat independent "Solidaritat". En el sisè i darrer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, el periodista Pep Martí i Vallverdú analitza el paper dels principals protagonistes del canvi a Polònia: el líder sindical, Lech Walesa; el papa Wojtyla i el general comunista Wojciech Jaruzelsky.

Entre el 1834 i el 1885, quatre epidèmies de còlera van assolar la península Ibèrica. L'última onada va afectar especialment la comarca del Bages, sobretot la població de Súria, on van morir un 5% dels habitants. El comerç, els moviments de tropes i el desenvolupament del ferrocarril van afavorir l'expansió d'aquest bacteri originari de l'Àsia que es va estendre per Europa afavorit per les condicions insalubres en què vivien a les ciutats àmplies capes de la població. Jordi Algué i Sala, autor del llibre "Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria" relata els estralls que va provocar aquesta malaltia a la societat industrial catalana del segle XIX.

Joan Baptista Cendrós va ser empresari, mecenes, promotor cultural i impulsor de moltes iniciatives en defensa de la llengua catalana durant la segona meitat del s. XX, a més d'ambaixador comercial de Floïd, la famosa loció masculina per després de l'afaitat creada pel seu pare a la barberia de Valls. El periodista Genís Sinca, autor d'"El cavaller Floïd" ens acosta a la figura de l'artífex del primer Premi Sant Jordi de novel·la i la Nit de Santa Llúcia, i cofundador d'Òmnium Cultural.

L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty. Víctor Farradellas, redactor de la revista "Sàpiens" i autor de "50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana", rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.

Des que el 1517 el monjo agustí Martí Luter va iniciar la Reforma protestant, el moviment es va anar introduint amb força als Països Catalans a través de les diferents tradicions que se'n van derivar: dels luterans i calvinistes als presbiterians, dels metodistes als baptistes, etc. Josep Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre Diversitat Social de la UPF i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans", recorda com es van anar difonent i consolidant pel territori català aquestes creences tan marcades, durant segles, per la intolerància, la persecució i la marginació respecte a les posicions de l'Església de Roma.

La nit del 12 al 13 d'agost del 1961, les autoritats de la República Democràtica Alemanya van aixecar en secret un mur de 120 quilòmetres de perímetre entre Berlín de l'Est i la part Oest. Erich Honecker, el líder del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, va ser l'impulsor d'aquesta construcció que pretenia contenir la fuga de cervells i l'emigració massiva de ciutadans de l'Est cap a l'Oest, i que mantindria separats els berlinesos durant 28 anys. En aquest cinquè capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista Josep M. Martí Font sobre la que va ser la materialització física més evident i dolorosa de la divisió del món en dos blocs.

Va ser comte de Ribagorça, d'Empúries i de les muntanyes de Prades, lloctinent, ambaixador i també poeta, músic i impulsor de les arts, en particular de l'arquitectura. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, membre destacat de la corona catalanoaragonesa el segle XIV, va ser un dels personatges més actius de la Catalunya baixmedieval. L'historiador Antoni Conejo da Pena, responsable de l'edició del volum "L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, molt graciós e savi senyor", ens acosta a la figura del fundador de l'hospital gòtic del Coll de Balaguer.