En guàrdia!

En el segon capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la UB, sobre la reorganització política i geoestratègica del món en l'escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d'Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democràtica van ser la representació més gràfica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s'erigien en primera potència mundial.

"Guerra Freda 2. Construcció dels blocs".  En el segon capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb Alberto Pellegrini, professor d’Història Contemporània de la UB, sobre la reorganització política i geoestratègica del món en l’escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d’Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democràtica van ser la representació més gràfica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s’erigien en primera potència mundial.

En el segon capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la UB, sobre la reorganització política i geoestratègica del món en l'escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d'Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democràtica van ser la representació més gràfica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s'erigien en primera potència mundial.

Nascut en el si d'una família de pescadors de la Barceloneta el 1899, Hilari Salvadó es va convertir el 1937 en alcalde de Barcelona. Salvadó seria l'últim batlle de la ciutat de la Segona República, càrrec que no abandonaria fins veure's obligat a l'exili per l'entrada de les troques franquistes el 26 de gener del 1939. Enric Calpena conversa amb l'historiador Pau Vinyes i Roig, autor de la biografia "Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona", sobre la figura d'aquest polític compromès amb la lluita contra el feixisme i amb l'acolliment a la ciutat de milers de refugiats i desplaçats.

Nascut en el si d'una família de pescadors de la Barceloneta el 1899, Hilari Salvadó es va convertir el 1937 en alcalde de Barcelona. Salvadó seria l'últim batlle de la ciutat de la Segona República, càrrec que no abandonaria fins veure's obligat a l'exili per l'entrada de les troques franquistes el 26 de gener del 1939. Enric Calpena conversa amb l'historiador Pau Vinyes i Roig, autor de la biografia "Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona", sobre la figura d'aquest polític compromès amb la lluita contra el feixisme i amb l'acolliment a la ciutat de milers de refugiats i desplaçats.

La mort d'Almansor el 1002 va marcar l'inici de la descomposició del califat de Còrdova. L'abolició definitiva del califat el 1031 va significar el sorgiment de les taifes, una munió de petits regnes que van portar la inestabilitat al territori. Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, rememora els període en què les taifes van ser les potències islàmiques peninsulars, el de més apogeu de la cultura andalusí.

La mort d'Almansor el 1002 va marcar l'inici de la descomposició del califat de Còrdova. L'abolició definitiva del califat el 1031 va significar el sorgiment de les taifes, una munió de petits regnes que van portar la inestabilitat al territori. Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, rememora els període en què les taifes van ser les potències islàmiques peninsulars, el de més apogeu de la cultura andalusí.

Bon vivant, seductor, fumador compulsiu i apassionat dels cotxes, Giacomo Puccini va aconseguir el seu primer èxit musical el 1893 amb l'òpera "Manon Lescaut". Després en vindrien una desena més, algunes tan destacades com "Madame Butterfly", "La Bohème" o la pòstuma "Turandot". Jaume Radigales, doctor en Història de l'art, crític musical i realitzador del programa de Catalunya Música "Una tarda a l'òpera", repassa la biografia d'aquest autor nascut a la Toscana el 1858, sempre interessat pels nous corrents musicals i mai lloat pels crítics italians de l'època.

"Giacomo Puccini". Bon vivant, seductor, fumador compulsiu i apassionat dels cotxes, Giacomo Puccini va aconseguir el seu primer èxit musical el 1893 amb l’òpera “Manon Lescaut”. Després en vindrien una desena més, algunes tan destacades com “Madame Butterfly”, “La Bohème” o la pòstuma “Turandot”. Jaume Radigales, doctor en Història de l’art, crític musical i realitzador del programa de Catalunya Música ”Una tarda a l’òpera”, repassa la biografia d’aquest autor nascut a la Toscana el 1858, sempre interessat pels nous corrents musicals i mai lloat pels crítics italians de l’època.

Bon vivant, seductor, fumador compulsiu i apassionat dels cotxes, Giacomo Puccini va aconseguir el seu primer èxit musical el 1893 amb l'òpera "Manon Lescaut". Després en vindrien una desena més, algunes tan destacades com "Madame Butterfly", "La Bohème" o la pòstuma "Turandot". Jaume Radigales, doctor en Història de l'art, crític musical i realitzador del programa de Catalunya Música "Una tarda a l'òpera", repassa la biografia d'aquest autor nascut a la Toscana el 1858, sempre interessat pels nous corrents musicals i mai lloat pels crítics italians de l'època.