En guàrdia!

El mes de maig del 1968, milers d’estudiants, treballadors i professionals liberals de classe mitjana es van llençar als carrers de París en un esclat de rebel·lia popular contra un Estat autoritari i caduc. Felip Solé, periodista i realitzador de televisió, rememora aquest moviment que, tot i no tenir reivindicacions comunes ni una organització unificada, va aconseguir paralitzar l’economia i la política franceses i va precipitar la fi de la presidència de De Gaulle.

El mes de maig del 1968, milers d'estudiants, treballadors i professionals liberals de classe mitjana es van llençar als carrers de París en un esclat de rebel·lia popular contra un Estat autoritari i caduc. Felip Solé, periodista i realitzador de televisió, rememora aquest moviment que, tot i no tenir reivindicacions comunes ni una organització unificada, va aconseguir paralitzar l'economia i la política franceses i va precipitar la fi de la presidència de De Gaulle.

Entre el 1790 i el 1808 apareixen a Barcelona els primers artesans constructors de pianos. La guerra del Francès interromp l'auge de l'activitat musical i es paralitza la construcció d'instruments, però després del conflicte la producció revifa. El piano comença a ser un element imprescindible als salons de moltes cases burgeses i creix la demanda de mestres de música i afinadors. Oriol Brugarolas, professor del departament d'Història de l'Art de la UB i autor de la tesi "El piano en Barcelona 1790-1849: construcción, difusión y comercio", analitza els factors que van contribuir a la popularització del piano a la Barcelona del segle XIX i la influència d'aquest instrument en el canvi d'hàbits de consum musical de la nova societat liberal a les portes de la industrialització.

Entre el 1790 i el 1808 apareixen a Barcelona els primers artesans constructors de pianos. La guerra del Francès interromp l'auge de l'activitat musical i es paralitza la construcció d'instruments, però després del conflicte la producció revifa. El piano comença a ser un element imprescindible als salons de moltes cases burgeses i creix la demanda de mestres de música i afinadors. Oriol Brugarolas, professor del departament d'Història de l'Art de la UB i autor de la tesi "El piano en Barcelona 1790-1849: construcción, difusión y comercio", analitza els factors que van contribuir a la popularització del piano a la Barcelona del segle XIX i la influència d'aquest instrument en el canvi d'hàbits de consum musical de la nova societat liberal a les portes de la industrialització.

Entre el 1790 i el 1808 apareixen a Barcelona els primers artesans constructors de pianos. La guerra del Francès interromp l'auge de l'activitat musical i es paralitza la construcció d'instruments, però després del conflicte la producció revifa. El piano comença a ser un element imprescindible als salons de moltes cases burgeses i creix la demanda de mestres de música i afinadors. Oriol Brugarolas, professor del departament d'Història de l'Art de la UB i autor de la tesi "El piano en Barcelona 1790-1849: construcción, difusión y comercio", analitza els factors que van contribuir a la popularització del piano a la Barcelona del segle XIX i la influència d'aquest instrument en el canvi d'hàbits de consum musical de la nova societat liberal a les portes de la industrialització.

Exigia al seu exèrcit una disciplina de ferro. Derrotat l'enemic, el perseguia amb la cavalleria fins a extingir-lo i, en comptes d'assetjar ciutats, les atacava amb màquines de guerra. La combinació entre una estratègia militar brillant i una política efectiva d'aliances diplomàtiques va permetre a Filip de Macedònia aconseguir l'expansió d'aquest petit estat de la perifèria del territori grec amb l'annexió de les altres polis. Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga a la UAB, ens acosta a la figura de Filip II, pare d'Alexandre el Gran i artífex de la unificació de Grècia.

Exigia al seu exèrcit una disciplina de ferro. Derrotat l'enemic, el perseguia amb la cavalleria fins a extingir-lo i, en comptes d'assetjar ciutats, les atacava amb màquines de guerra. La combinació entre una estratègia militar brillant i una política efectiva d'aliances diplomàtiques va permetre a Filip de Macedònia aconseguir l'expansió d'aquest petit estat de la perifèria del territori grec amb l'annexió de les altres polis. Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga a la UAB, ens acosta a la figura de Filip II, pare d'Alexandre el Gran i artífex de la unificació de Grècia.

Devot fervorós de Déu, abúlic, addicte al sexe, depressiu i neurastènic. Així va ser Felip V d'Espanya, el monarca que va aconseguir arribar al tron hispànic el 1700 mitjançant la guerra que va alterar de manera decisiva la configuració de l'Estat i la sobirania política de Catalunya. Agustí Alcoberro, doctor en Història i professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona, analitza la biografia i les patologies psicològiques d'aquest Borbó desinteressat pels afers de govern i, fins i tot, per la llengua dels seus súbdits.

Devot fervorós de Déu, abúlic, addicte al sexe, depressiu i neurastènic. Així va ser Felip V d'Espanya, el monarca que va aconseguir arribar al tron hispànic el 1700 mitjançant la guerra que va alterar de manera decisiva la configuració de l'Estat i la sobirania política de Catalunya. Agustí Alcoberro, doctor en Història i professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona, analitza la biografia i les patologies psicològiques d'aquest Borbó desinteressat pels afers de govern i, fins i tot, per la llengua dels seus súbdits.

El patriarca, Joan Güell Ferrer, ferm defensor del proteccionisme i fundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, va fer fortuna a Cuba i va situar la família en una posició social i econòmica privilegiada. El fill, Eusebi Güell Bacigalupi, va enfortir l'estatus familiar en heretar els negocis del seu sogre, el marquès de Comillas, i va inaugurar l'interès de la nissaga per la protecció de creadors com Gaudí o Verdaguer. Els Güell van ser mecenes, potents industrials, amics de la reialesa, a més de diputats, regidors o alcaldes. Andreu Farràs, redactor en cap d'"El Periódico de Catalunya" i autor del llibre "Els Güell", ens acosta a la història d'una de les famílies catalanes més pròximes als mecanismes del poder dels segles XIX i XX.