En guàrdia!

Mestre de la pintura i del gravat, amb un domini absolut del clarobscur i de l'ús escenogràfic de la llum i l'ombra, Rembrandt Harmenszoon van Rijn ha passat a la història com a artista destacat dels Països Baixos i un dels més influents del barroc. Vicenç Furió, professor de Teoria i Sociologia de l'Art del Departament d'Història de l'Art de la UB, repassa la dramàtica biografia de l'autor de "La ronda de nit", que va experimentar tant la glòria de la popularitat com el declivi de la misèria provocada pels deutes.

Entre el febrer del 1937 i el gener del 39, a Barcelona hi va haver 385 bombardejos, que van obligar els bombers a efectuar uns 2.000 serveis fora de la seva rutina habitual abans que esclatés el conflicte. En els tres anys de Guerra Civil, es calcula que a Catalunya van morir 49.240 persones, moltes de les quals van ser bombers, professionals que no només sufocaven els molts incendis que provoca una guerra, sinó que van ser a primera línia, desenrunant, rescatant ferits i traient cadàvers. Marc Ferrer, bomber voluntari i coautor del llibre "Història del cos de bombers de Terrassa", ens acosta a l'esgotadora activitat d'aquest col·lectiu durant la Guerra Civil, "recompensada" pel règim franquista amb repressió, depuració del cos, expulsió i, en algun cas, l'afusellament.

Entre el febrer del 1937 i el gener del 39, a Barcelona hi va haver 385 bombardejos, que van obligar els bombers a efectuar uns 2.000 serveis fora de la seva rutina habitual abans que esclatés el conflicte. En els tres anys de Guerra Civil, es calcula que a Catalunya van morir 49.240 persones, moltes de les quals van ser bombers, professionals que no només sufocaven els molts incendis que provoca una guerra, sinó que van ser a primera línia, desenrunant, rescatant ferits i traient cadàvers. Marc Ferrer, bomber voluntari i coautor del llibre "Història del cos de bombers de Terrassa", ens acosta a l'esgotadora activitat d'aquest col·lectiu durant la Guerra Civil, "recompensada" pel règim franquista amb repressió, depuració del cos, expulsió i, en algun cas, l'afusellament.

Quins són els fets transcendents de la història de Catalunya? Com els han vist els historiadors de diferents èpoques? Quins n'han quedat fora del discurs oficial? L'Edat Moderna va ser una etapa decadent i nostàlgica de les institucions perdudes? En quina època podem situar els orígens de la nació i de l'estat català? Qüestions cabdals sobre el país que analitza el doctor en Història i professor de la UB Agustí Alcoberro, autor del llibre "100 episodis clau de la història de Catalunya".

Quins són els fets transcendents de la història de Catalunya? Com els han vist els historiadors de diferents èpoques? Quins n'han quedat fora del discurs oficial? L'Edat Moderna va ser una etapa decadent i nostàlgica de les institucions perdudes? En quina època podem situar els orígens de la nació i de l'estat català? Qüestions cabdals sobre el país que analitza el doctor en Història i professor de la UB Agustí Alcoberro, autor del llibre "100 episodis clau de la història de Catalunya".

Una nit de gener de l'any 49 aC, el governador de la Gàl·lia, Juli Cèsar, prenia la decisió de travessar amb els seus soldats el Rubicó, un petit riu fronterer del nord-est d'Itàlia. Amb aquesta acció, acompanyada del cèlebre "Alea iacta est", Cèsar desafiava l'ordre del Senat de tornar a Roma sense les seves tropes i es convertia en enemic de la República. El professor titular d'Història Antiga de la UAB Oriol Olesti analitza els motius de Cèsar per decidir el pas del Rubicó, les maniobres de Pompeu el Magne per aïllar-lo del poder i la conseqüència més determinant d'aquest enfrontament: l'esclat de la Segona Guerra Civil de la República Romana.

Una nit de gener de l'any 49 aC, el governador de la Gàl·lia, Juli Cèsar, prenia la decisió de travessar amb els seus soldats el Rubicó, un petit riu fronterer del nord-est d'Itàlia. Amb aquesta acció, acompanyada del cèlebre "Alea iacta est", Cèsar desafiava l'ordre del Senat de tornar a Roma sense les seves tropes i es convertia en enemic de la República. El professor titular d'Història Antiga de la UAB Oriol Olesti analitza els motius de Cèsar per decidir el pas del Rubicó, les maniobres de Pompeu el Magne per aïllar-lo del poder i la conseqüència més determinant d'aquest enfrontament: l'esclat de la Segona Guerra Civil de la República Romana.

Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, de vídua sense dot a promotora de les arts; Elionor d'Urgell, la princesa ermitana, i Estefania de Carròs i de Mur, educadora de donzelles nobles en els valors de la llibertat responsable. Tres dones que van gosar desafiar les convencions socials del seu temps i que van patir les conseqüències de rebel·lar-se contra els cànons femenins definits per l'autoritat patriarcal de l'època. Teresa Vinyoles, historiadora especialitzada en l'estudi de les dones i la vida quotidiana, repassa la biografia d'aquestes tres dames del segle XV que van lluitar per la seva llibertat personal i que van tenir en comú, cadascuna des de la seva història personal, el fet d'oposar-se amb valor a un destí advers.

Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, de vídua sense dot a promotora de les arts; Elionor d'Urgell, la princesa ermitana, i Estefania de Carròs i de Mur, educadora de donzelles nobles en els valors de la llibertat responsable. Tres dones que van gosar desafiar les convencions socials del seu temps i que van patir les conseqüències de rebel·lar-se contra els cànons femenins definits per l'autoritat patriarcal de l'època. Teresa Vinyoles, historiadora especialitzada en l'estudi de les dones i la vida quotidiana, repassa la biografia d'aquestes tres dames del segle XV que van lluitar per la seva llibertat personal i que van tenir en comú, cadascuna des de la seva història personal, el fet d'oposar-se amb valor a un destí advers.

A partir del 1830, al port de Barcelona es van intensificar les sortides d'expedicions negreres cap a les plantacions americanes. Aquesta activitat havia estat declarada il·legal una dècada abans, però es va mantenir en connivència amb les autoritats de molts països que consideraven el tràfic d'esclaus africans com la pràctica més rendible per a l'explotació comercial d'Amèrica. De fet, els beneficis del comerç de persones va enriquir moltes famílies de la burgesia catalana de l'època. Gustau Nerín, autor de "Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica" explica el funcionament de les xarxes negreres, encobertes i promogudes tant pels reis dels països africans, com per les autoritats espanyoles, portugueses o brasileres.