En guàrdia!

El patriarca, Joan Güell Ferrer, ferm defensor del proteccionisme i fundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, va fer fortuna a Cuba i va situar la família en una posició social i econòmica privilegiada. El fill, Eusebi Güell Bacigalupi, va enfortir l'estatus familiar en heretar els negocis del seu sogre, el marquès de Comillas, i va inaugurar l'interès de la nissaga per la protecció de creadors com Gaudí o Verdaguer. Els Güell van ser mecenes, potents industrials, amics de la reialesa, a més de diputats, regidors o alcaldes. Andreu Farràs, redactor en cap d'"El Periódico de Catalunya" i autor del llibre "Els Güell", ens acosta a la història d'una de les famílies catalanes més pròximes als mecanismes del poder dels segles XIX i XX.

Entre el 447 i el 432 a.C. es va erigir el Partenó, l'emblema arquitectònic del programa d'obres públiques impulsat per Pèricles per proclamar la glòria i la prosperitat de la ciutat d'Atenes per sobre d'altres polis gregues. L'arquitecte Ictini i l'expert en ordre jònic Calícrates van ser els artífexs d'aquest temple dedicat a Atenea, l'edifici principal del conjunt monumental de l'Acròpolis. El doctor en Història de l'Art Jacobo Vidal, ens trasllada a l'època en què es va construir el Partenó, símbol de de l'arquitectura i l'art del període clàssic i origen dels cànons de bellesa i harmonia hegemònics a Grècia, Roma i, molts més segles després, arreu d'Europa.

Entre el 447 i el 432 a.C. es va erigir el Partenó, l'emblema arquitectònic del programa d'obres públiques impulsat per Pèricles per proclamar la glòria i la prosperitat de la ciutat d'Atenes per sobre d'altres polis gregues. L'arquitecte Ictini i l'expert en ordre jònic Calícrates van ser els artífexs d'aquest temple dedicat a Atenea, l'edifici principal del conjunt monumental de l'Acròpolis. El doctor en Història de l'Art Jacobo Vidal, ens trasllada a l'època en què es va construir el Partenó, símbol de de l'arquitectura i l'art del període clàssic i origen dels cànons de bellesa i harmonia hegemònics a Grècia, Roma i, molts més segles després, arreu d'Europa.

Va arribar a Siurana des de Bèlgica amb la seva dona als anys 60 i es va fer construir una casa luxosa en un terreny de difícil accés que es va acabar coneixent entre els habitants del poble com "El xalet del nazi". Els rumors sobre el nouvingut veí de Siurana Jan Buyse el relacionaven amb un dels més implacables executors de l'ocupació alemanya de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. L'escriptor, periodista i guionista Toni Orensanz relata el procés d'investigació que el va portar a escriure "El nazi de Siurana", el treball que va desemmascarar Buyse, un criminal nazi que va aconseguir evitar la condemna que li va caure al final de la guerra fugint a l'Espanya franquista.

Va arribar a Siurana des de Bèlgica amb la seva dona als anys 60 i es va fer construir una casa luxosa en un terreny de difícil accés que es va acabar coneixent entre els habitants del poble com "El xalet del nazi". Els rumors sobre el nouvingut veí de Siurana Jan Buyse el relacionaven amb un dels més implacables executors de l'ocupació alemanya de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. L'escriptor, periodista i guionista Toni Orensanz relata el procés d'investigació que el va portar a escriure "El nazi de Siurana", el treball que va desemmascarar Buyse, un criminal nazi que va aconseguir evitar la condemna que li va caure al final de la guerra fugint a l'Espanya franquista.

El 20 de juny del 1808, Girona va repel·lir el primer atac de les tropes napoleòniques que intentaven obrir una ruta de subministrament segura de França a Barcelona. L'intent francès de control de la ciutat es va repetir aquell estiu amb idèntic resultat, però uns mesos després, el febrer del 1809, l'ofensiva de les forces de Napoleó es va intensificar i va sumir Girona en un llarg setge amb un cost molt alt per a la ciutat, que va perdre gairebé la meitat dels seus 8.000 habitants. Gerard Bussot, historiador local de Sant Feliu de Guíxols i autor de la novel·la històrica "Temps d'herois. El setge de Girona de 1809", relata l'entossudida resistència dels gironins liderada pel general Mariano Álvarez de Castro.

El 20 de juny del 1808, Girona va repel·lir el primer atac de les tropes napoleòniques que intentaven obrir una ruta de subministrament segura de França a Barcelona. L'intent francès de control de la ciutat es va repetir aquell estiu amb idèntic resultat, però uns mesos després, el febrer del 1809, l'ofensiva de les forces de Napoleó es va intensificar i va sumir Girona en un llarg setge amb un cost molt alt per a la ciutat, que va perdre gairebé la meitat dels seus 8.000 habitants. Gerard Bussot, historiador local de Sant Feliu de Guíxols i autor de la novel·la històrica "Temps d'herois. El setge de Girona de 1809", relata l'entossudida resistència dels gironins liderada pel general Mariano Álvarez de Castro.

Periodista durant dues dècades al diari "El Pueblo", regidor de l'Ajuntament de València, alcalde de la ciutat en el moment del cop militar de Primo de Rivera, diputat a les Corts i fundador del partit Esquerra Valenciana, Vicent Marco Miranda representa el paradigma dels polítics republicans de pensament valencianista que van ocupar càrrecs decisius en el País Valencià entre les dues dictadures i la Guerra Civil. Francesc Viadel, professor de Periodisme a Blanquerna, doctor en Sociologia per la Universitat de València i autor del llibre "Vicent Marco Miranda. 1880-1946", ens acosta la figura d'aquest polític honest i coherent que va decidir no exiliar-se després de la derrota republicana, i va acabar la seva vida amagat durant anys.

Periodista durant dues dècades al diari "El Pueblo", regidor de l'Ajuntament de València, alcalde de la ciutat en el moment del cop militar de Primo de Rivera, diputat a les Corts i fundador del partit Esquerra Valenciana, Vicent Marco Miranda representa el paradigma dels polítics republicans de pensament valencianista que van ocupar càrrecs decisius en el País Valencià entre les dues dictadures i la Guerra Civil. Francesc Viadel, professor de Periodisme a Blanquerna, doctor en Sociologia per la Universitat de València i autor del llibre "Vicent Marco Miranda. 1880-1946", ens acosta la figura d'aquest polític honest i coherent que va decidir no exiliar-se després de la derrota republicana, i va acabar la seva vida amagat durant anys.

Mestre de la pintura i del gravat, amb un domini absolut del clarobscur i de l'ús escenogràfic de la llum i l'ombra, Rembrandt Harmenszoon van Rijn ha passat a la història com a artista destacat dels Països Baixos i un dels més influents del barroc. Vicenç Furió, professor de Teoria i Sociologia de l'Art del Departament d'Història de l'Art de la UB, repassa la dramàtica biografia de l'autor de "La ronda de nit", que va experimentar tant la glòria de la popularitat com el declivi de la misèria provocada pels deutes.