En guàrdia!

A partir del 1830, al port de Barcelona es van intensificar les sortides d'expedicions negreres cap a les plantacions americanes. Aquesta activitat havia estat declarada il·legal una dècada abans, però es va mantenir en connivència amb les autoritats de molts països que consideraven el tràfic d'esclaus africans com la pràctica més rendible per a l'explotació comercial d'Amèrica. De fet, els beneficis del comerç de persones va enriquir moltes famílies de la burgesia catalana de l'època. Gustau Nerín, autor de "Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica" explica el funcionament de les xarxes negreres, encobertes i promogudes tant pels reis dels països africans, com per les autoritats espanyoles, portugueses o brasileres.

Catalunya va ser un dels països que va acollir més ciutadans argentins obligats a exiliar-se a partir del 1976 per fugir de la Junta Militar encapçalada per Videla, Massera i Agosti. Diego Arcos, periodista, escriptor i president del Casal Argentí de Barcelona, recorda com els interessos d'aquest col·lectiu van anar confluint amb els de la societat catalana dels primers anys de la transició. A les reivindicacions de l'Estatut d'Autonomia o de l'alliberament dels presos polítics espanyols, s'afegia el repudi dels dictadors llatinoamericans.

Catalunya va ser un dels països que va acollir més ciutadans argentins obligats a exiliar-se a partir del 1976 per fugir de la Junta Militar encapçalada per Videla, Massera i Agosti. Diego Arcos, periodista, escriptor i president del Casal Argentí de Barcelona, recorda com els interessos d'aquest col·lectiu van anar confluint amb els de la societat catalana dels primers anys de la transició. A les reivindicacions de l'Estatut d'Autonomia o de l'alliberament dels presos polítics espanyols, s'afegia el repudi dels dictadors llatinoamericans.

Pere el Cerimoniós va culminar la conquesta de la població sarda de Lighera i la va repoblar amb súbdits de la Corona d'Aragó. La vila de mariners i mercants fundada per la poderosa família genovesa dels Dòria es va transformar sota domini català en una important colònia amb un port geoestratègic pel trànsit comercial de mercaderies entre els diversos territoris de la Corona. L'historiador alguerès Marcel A. Farinelli, autor del llibre "Història de l'Alguer", rememora la història de la ciutat que va decidir mantenir el català com a tret cultural distintiu i que, a partir de la Renaixença, va esdevenir símbol del passat gloriós i expansiu de la nació catalana.

Pere el Cerimoniós va culminar la conquesta de la població sarda de Lighera i la va repoblar amb súbdits de la Corona d'Aragó. La vila de mariners i mercants fundada per la poderosa família genovesa dels Dòria es va transformar sota domini català en una important colònia amb un port geoestratègic pel trànsit comercial de mercaderies entre els diversos territoris de la Corona. L'historiador alguerès Marcel A. Farinelli, autor del llibre "Història de l'Alguer", rememora la història de la ciutat que va decidir mantenir el català com a tret cultural distintiu i que, a partir de la Renaixença, va esdevenir símbol del passat gloriós i expansiu de la nació catalana.

Verdures, ous d'estruç i de perdiu, cargols, peixos com el salmó, la tonyina o la truita de riu, baies, fruita seca, carn... La dieta del Paleolític era absolutament omnívora. Molts anys abans de l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, els homínids d'aquell període van desenvolupar noves eines, de pedra o de fusta, que els van permetre arribar molt més a dins de les carcasses dels animals morts o cavar més profundament per trobar arrels i tubercles. El descobriment del foc fa un milió d'anys no només va transformar la manera d'elaborar els aliments, sinó que va fer dels àpats una activitat grupal amb un fort component de socialització. L'arqueòleg Eudald Carbonell, coautor del llibre "Pàleoreceptes", s'endinsa en el període més llarg de l'evolució humana per conèixer les comunitats prehistòriques a través dels seus hàbits alimentaris.

Verdures, ous d'estruç i de perdiu, cargols, peixos com el salmó, la tonyina o la truita de riu, baies, fruita seca, carn... La dieta del Paleolític era absolutament omnívora. Molts anys abans de l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, els homínids d'aquell període van desenvolupar noves eines, de pedra o de fusta, que els van permetre arribar molt més a dins de les carcasses dels animals morts o cavar més profundament per trobar arrels i tubercles. El descobriment del foc fa un milió d'anys no només va transformar la manera d'elaborar els aliments, sinó que va fer dels àpats una activitat grupal amb un fort component de socialització. L'arqueòleg Eudald Carbonell, coautor del llibre "Pàleoreceptes", s'endinsa en el període més llarg de l'evolució humana per conèixer les comunitats prehistòriques a través dels seus hàbits alimentaris.

El 20 de gener del 1942, una quinzena d'alts funcionaris del govern alemany i del partit nazi es van reunir en un suburbi de Berlín per coordinar la logística del que anomenaven "solució final": el genocidi jueu i d'altres minories com gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà o persones amb discapacitats. El diabòlic operatiu culminaria amb el terrible i enorme projecte conegut com l'Holocaust -un mot grec que significa "sacrificar al foc"-, preparat a consciència durant més d'una dècada. Marta Simó, sociòloga i membre del Comitè Executiu de l'EAHS (European Association in Holocaust Studies) rememora el titànic, meticulós i macabre esforç organitzatiu dels nazis per materialitzar la persecució legal i l'eliminació sistemàtica de milions de persones.

El 20 de gener del 1942, una quinzena d'alts funcionaris del govern alemany i del partit nazi es van reunir en un suburbi de Berlín per coordinar la logística del que anomenaven "solució final": el genocidi jueu i d'altres minories com gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà o persones amb discapacitats. El diabòlic operatiu culminaria amb el terrible i enorme projecte conegut com l'Holocaust -un mot grec que significa "sacrificar al foc"-, preparat a consciència durant més d'una dècada. Marta Simó, sociòloga i membre del Comitè Executiu de l'EAHS (European Association in Holocaust Studies) rememora el titànic, meticulós i macabre esforç organitzatiu dels nazis per materialitzar la persecució legal i l'eliminació sistemàtica de milions de persones.

L'imperi romà va quedar escindit i debilitat amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395. Els gots, pobles germànics procedents del baix Vístula, al Bàltic, van aprofitar l'oportunitat per instal·lar-se a diferents parts de l'imperi, entre les quals la Tarraconense. Víctor Revilla, professor d'Història Antiga a la UB, recorda l'expansió dels gots a Catalunya i el model de societat que van establir, tan poc igualitària com la romana.