En guàrdia!

L'imperi romà va quedar escindit i debilitat amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395. Els gots, pobles germànics procedents del baix Vístula, al Bàltic, van aprofitar l'oportunitat per instal·lar-se a diferents parts de l'imperi, entre les quals la Tarraconense. Víctor Revilla, professor d'Història Antiga a la UB, recorda l'expansió dels gots a Catalunya i el model de societat que van establir, tan poc igualitària com la romana.

Els càlculs matemàtics d'Alexandre Deulofeu el van portar el 1934 a augurar la desfeta de Iugoslàvia; a afirmar el 1941 que Hitler perdria la II Guerra Mundial i a calcular que Catalunya seria independent el 2029. Lluny de l'esoterisme, Deulofeu va elaborar un procediment científic per preveure desenllaços de fets històrics a través de la correlació entre els cicles de la història i els patrons evolutius seguits per cada civilització. Una teoria fascinant, coneguda com "la matemàtica de la història". Juli Gutiérrez Deulofeu, enginyer tècnic agrícola, historiador i autor de "La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global" ens acosta a la figura d'aquest català universal que va intentar contribuir amb el seu mètode a millorar el funcionament de la humanitat.

Els càlculs matemàtics d'Alexandre Deulofeu el van portar el 1934 a augurar la desfeta de Iugoslàvia; a afirmar el 1941 que Hitler perdria la II Guerra Mundial i a calcular que Catalunya seria independent el 2029. Lluny de l'esoterisme, Deulofeu va elaborar un procediment científic per preveure desenllaços de fets històrics a través de la correlació entre els cicles de la història i els patrons evolutius seguits per cada civilització. Una teoria fascinant, coneguda com "la matemàtica de la història". Juli Gutiérrez Deulofeu, enginyer tècnic agrícola, historiador i autor de "La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global" ens acosta a la figura d'aquest català universal que va intentar contribuir amb el seu mètode a millorar el funcionament de la humanitat.

La historiografia del segle XIX va convertir el cronista Ramon Muntaner en heroi de la pàtria. La idealització de la figura de Muntaner va sobrepassar la seva pròpia capacitat d'inventiva novel·lística desplegada a la Crònica, escrita entre 1325 i 1328, que gairebé no recull cap veritat històrica fins al moment de començar l'expedició a l'Orient amb Roger de Flor. L'historiador Stefano Maria Cingolani, autor del llibre "Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner", ens acosta a la biografia d'aquest home de negocis i assessor de reis que va passar a la posteritat per la narració testimonial dels fets més gloriosos protagonitzats pels sobirans de la Corona d'Aragó i que va acabar els seus dies com a alcalde d'Eivissa, esquitxat per denúncies de prevaricació i corrupció.

Aquest diumenge 10 de gener ens traslladem al vespre del 6 d'octubre del 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, en un històric discurs des del balcó de la Generalitat. Deu hores després, les forces de l'exèrcit espanyol, comandades per Domènec Batet, van aconseguir fer capitular el govern català i van empresonar els seus membres, així com tots els diputats, alcaldes i regidors que els havien donat suport i els dirigents més destacats dels partits i els sindicats d'esquerres.

Joaquim Partagàs, conegut com "El taumaturg català", obria el 1878 a Barcelona la primera botiga especialitzada en màgia. Entre el 1894 i el 1900 va gestionar el Salón Mágico, el primer teatre dedicat en exclusiva a l'il·lusionisme. Partagàs, juntament amb Fructuós Canonge, conegut com el "Merlí Espanyol" i Melcior Milà, va ser pioner de l'il·lusionisme a Catalunya; també van ser els artistes que més van contribuir a conferir a la màgia la consideració d'art escènica. A l'últim terç del segle XIX, l'il·lusionisme abandonava els carrers i les barraques de fires ambulants per passar als escenaris de casa nostra, en què es podien veure les actuacions internacionals de més renom, com les del transformista Leopoldo Fregoli o l'escapista Houdini. Rosa M. Llop, copropietària de la botiga i el museu El Rei de la Màgia, repassa la història, els trucs i els noms claus de la màgia al nostre país.

Els treballs de construcció de la subseu olímpica de rem a Banyoles, a l'abril del 1990, obrien una inesperada porta a la prehistòria. Les obres feien sortir a la llum el jaciment de la Draga, un poblat del neolític antic amb una extensió d'uns 8.000 m2 que s'ha excavat sistemàticament des de la seva descoberta. Josep Tarrús, conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i doctor en Prehistòria i Història Antiga, detalla les importants i múltiples troballes del jaciment, que han permès reconstruir la manera de viure del centenar de persones que l'habitaven uns 6.000 anys abans de Crist.

El 23 d'abril del 1564 naixia al poblet anglès de Stratford-upon-Avon qui és considerat el millor dramaturg de la literatura universal: William Shakespeare. Autor teatral prolífic, poeta i gran coneixedor de la condició humana, el creador de clàssics com "Romeu i Julieta", "Hamlet", "Otel·lo" o "Macbeth", va ser mestre en tots els gèneres: de la comèdia d'embolics al drama romàntic, passant per la tragèdia històrica o el terror. La doctora en teatre britànic Clara Escoda repassa la biografia i l'obra del gran geni de la literatura el primer dia d'aquest 2016, en què es commemoren els 400 anys de la seva mort.

En acabar la II Guerra Mundial, el cinema contribuïa activament a la consolidació dels EUA com a primera potència econòmica, mentre feia front a la competència d'un nou mitjà: la televisió. Durant les dècades dels 50 i 60, l'estratègia dels grans estudis va ser apostar per nous sistemes de projecció com el Cinemascope o el Technicolor, per convèncer el públic d'acudir a les sales. Hollywood va combinar els formats espectaculars amb l'especialització en gèneres molt populars i atractius per a l'audiència. El cinema negre, el western o el musical triomfaven i impulsaven la creació del seu propi "star-system", amb icones com Gene Kelly, Humpfrey Bogart o Marilyn Monroe. El director i presentador del programa "Cinema 3", Jaume Figueras, repassa els grans gèneres de Hollywood i explica l'evolució del cinema europeu, amb menys mitjans, però amb la gran ambició artística que demostrarien moviments com el neorealisme italià, la "nouvelle vague" francesa o el "free cinema" britànic.

Les pintures de la Verge amb el nen a les parets de les catacumbes; els mosaics de l'Epifania a esglésies del segle III; les primeres representacions de la Nativitat amb el bou i la mula de l'evangeli apòcrif del pseudo-Mateu del segle VII; les versions renaixentistes de la iconografia cristiana de Botticelli i El Greco o la devoció a Catalunya per la representació del naixement de Jesús a través dels pessebres. Són elements clau del recorregut històric per l'evolució de les representacions artístiques de la iconografia cristiana que realitzem el dia de Nadal, guiats per la catedràtica d'Història de l'Art de la UB Rosa Alcoy.