En guàrdia!

Des que el 1713 el Tractat d'Utrech va consolidar la sobirania britànica sobre Menorca i Gibraltar, centenars de menorquins van travessar el Mediterrani per instal·lar-se al penyal. Eren els "minorkeens", anomenats així segons l'adaptació fonètica del gentilici català a l'anglès feta pels gibraltarenys. Martí Crespo, filòleg, historiador i periodista recorda aquest fenomen migratori que va arribar a representar el 5% de la població de Gibraltar i que va deixar una empremta que encara perdura en cognoms i rètols de comerços de la ciutat.

La llengua, l'onomàstica, l'estructura territorial, l'ordenament social, l'exèrcit, la toponímia... Són només alguns dels molts àmbits sobre els quals permet ampliar coneixements l'epigrafia, la ciència que estudia les inscripcions gravades o pintades en els monuments antics o sobre suports de pedra, metall, fusta o ceràmica. Isabel Rodà, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d'Arqueologia de la UAB desencripta la informació aportada per l'epigrafia romana sobre el món antic, que ha permès comprendre i definir la vida quotidiana dels habitants de l'Imperi en l'esfera pública i privada.

Famílies amuntegades en habitatges humits i insalubres, mala alimentació, analfabetisme, epidèmies, mortalitat infantil elevada... Realitats de la cara fosca del procés d'industrialització que va canviar l'ordenament social i els processos productius a Catalunya per instaurar el nou sistema capitalista i la seva lògica d'abusos sobre els més desfavorits. Joan Serrallonga, catedràtic d'Història Contemporània de la UAB i autor de l'estudi "La vida i la mort a la Catalunya treballadora: Osona, 1880-1920", analitza les dures condicions de vida i de treball de la classe obrera durant el s. XIX.

El setembre del 1944, el general britànic Bernard Montgomery dissenyava l'estratègia aliada per enllestir la II Guerra Mundial el més ràpid possible amb l'entrada al territori del Reich. El fracàs de l'"operació Market Garden", un atac contundent amb divisions aèries, terrestres i 35.000 paracaigudistes, va deixar clar que l'entrada a Alemanya, amb una frontera de 630 quilòmetres de llargada, no seria fàcil. Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la UB, recorda l'ofensiva aliada de penetració a territori enemic, des de l'intent fallit de Market Garden fins a la desfeta alemanya a les Ardenes, i l'avançament dels aliats sobre el pont Ludendorff.

L'ofensiva occidental contra Alemanya a la Segona Guerra Mundial serà el tema de l'"En guàrdia" d'aquest diumenge 19 d'abril.

El 1533, l'extremeny Francisco Pizarro, alcalde de Panamà, derrotava el poderós imperi inca i aconseguia entrar amb els seus homes a la capital, Cuzco. Antoni Espino, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, recorda la biografia de Pizarro i la sanguinària expedició que va capitanejar amb l'objectiu de conquerir el Perú per a la corona castellana.

N'hi havia de primera categoria, com els de Mèxic o Nàpols, d'origen nobiliari, amb gran projecció política i vides acomodades de veritables prínceps. Més modestos, els de València, Aragó o Catalunya. No hi va haver dos virregnats iguals, però tots s'enfrontaven a la gestió de realitats jurídiques i culturals diferents de les del poder que representaven. Com més lluny es trobaven del centre de poder, més gran era el marge de llibertat amb què actuaven, i com més extens era l'Imperi, més gran era la seva responsabilitat de mantenir els vincles amb la monarquia hispànica. La transcendència històrica de la figura dels virreis analitzada per Joan-Lluís Palos, professor titular d'Història Moderna a la UB i coeditor de l'obra "El mundo de los virreyes en las monarquías de España y Portugal".

Un equip de criptoanalistes i matemàtics es recloïa a la mansió de Bletchley Park el 1938 per atendre l'encàrrec del servei secret britànic: desxifrar Enigma, la màquina nazi per codificar missatges. Les aportacions d'aquests científics, creadors entre altres enginys de Colossus, el primer equip electrònic programable, o la màquina i el test de Turing, van ser tan importants per als serveis d'intel·ligència aliats que es considera que van permetre escurçar un parell d'anys, com a mínim, la II Guerra Mundial. Román Ceano, autor del llibre "La màquina Enigma", relata la biografia i les aportacions científiques d'Alan Turing, el matemàtic de Bletchley Park considerat pare de la informàtica moderna.

Aquest diumenge a l'"En guàrdia" us explicarem la història d'Alan Turing, el matemàtic que va contribuir decisivament a desxifrar Enigma, la màquina nazi per codificar missatges, narrada per Román Ceano, autor del llibre "La màquina Enigma" i gran coneixedor de l'obra de Turing.

El 1432, el rei Alfons V el Magnànim marxava als seus dominis napolitans per no tornar mai més. La seva dona, Maria de Castella, va assumir el govern de la Corona d'Aragó durant els 25 anys d'absència del rei, que acumulava luxe, festes i amants a Itàlia, mentre la reina presidia Corts, atenia audiències públiques i bregava amb les dificultats econòmiques. Montserrat Toldrà, historiadora i autora de la tesi doctoral "La reina Maria, dona d'Alfons V el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458)", ens acosta a la figura de la sobirana que va mantenir l'activitat legislativa i judicial a Catalunya, en una època de revoltes camperoles i lluites nobiliàries.