En guàrdia!

Aquests temuts soldats grecs seran els protagonistes del programa que dirigeix Enric Calpena. Aquest diumenge a les tres de la tarda en parlarem amb Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.

L'intent del govern comunista del Vietnam del Nord d'unificar per la força el país el 1959 va fer esclatar una guerra civil que esdevindria un dels conflictes més cruels i sagnants de la guerra freda. Al sud, l'oposició al règim militar aliat dels Estats Units va crear el Front d'Alliberament Nacional, el Vietcong. Aquesta guerrilla seria l'enemic implacable de les tropes nord-americanes que Johnson va enviar al camp de batalla a començaments dels 60 per evitar la victòria comunista. El periodista Lluís Foix recorda la guerra del Vietnam, el primer conflicte televisat. Una guerra de sis anys que va doblegar l'exèrcit més poderós del món i que va tenir la selva vietnamita com a escenari del xoc estratègic entre les potències capitalistes i comunistes.

A "En guàrdia!" parlem de la guerra del Vietnam amb Lluís Foix, periodista i expert en política internacional.

El 8 de desembre del 1991 s'escenificava a Minsk la dissolució formal de l'URSS en presència dels presidents de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i el Kazakhstan. El procés s'havia iniciat només cinc anys abans, amb l'elecció de Mikhaïl Gorbatxov com a secretari general del PCUS i l'execució dels seus conceptes de "perestroika" i "glasnost". El periodista Llibert Ferri relata els fets cabdals d'aquest procés que va viure des de primera línia informativa com a corresponsal a Moscou de TV3. Des de l'etapa Gorbatxov fins a l'arribada al poder de Borís Ieltsin, amb qui es consumaria el desmantellament de l'URSS i la seva reconversió en una economia de mercat que va arruïnar milions de ciutadans.

Sopa de galets amb pilota, escudella i carn d'olla, canelons, neules, torrons. Plats tradicionals que fan festa i que tenen el seu origen en el món rural medieval quan es cuinava per aprofitar els excedents dels productes del camp. El xef Fermí Puig repassa la història dels àpats nadalencs catalans amb l'acompanyament musical d'algunes nadales de temàtica gastronòmica.

L'any 69, el Senat nomenava Titus Flavi Vespasià emperador de Roma després d'una etapa convulsa en què 4 emperadors van regnar i morir en pocs mesos. L'accés al poder d'un general respectat va posar fi a la inestabilitat i va iniciar la breu dinastia Flàvia, que continuarien els seus fills, Titus i Domicià. L'historiador Víctor Revilla recorda el període de la història de Roma que s'estén des del regnat de l'auster Vespasià fins a l'arribada al poder de Trajà, el primer emperador nascut fora de la capital que dissenyaria un ambiciós projecte: expandir els límits orientals de l'imperi.

Manuel Gual i Josep Maria España, líders de la conspiració veneçolana de La Guaira; Joan Larreu, membre del Cos de Voluntaris Urbans que va defensar Buenos Aires dels atacs britànics, o tres catalans més: Ramon Ripoll, Josep Casamajor i el canonge Joan Marimon, signants de l'acta d'independència de la ciutat colombiana de Cartagena de Indias. Són exemples dels molts catalans o fills de catalans que van participar, en un o altre bàndol, en els processos d'emancipació de les colònies de l'Amèrica del Sud i de Centreamèrica a començaments del segle XIX. L'historiador Eduard Puigventós, autor del llibre "Els catalans a les guerres del món", explica la història d'alguns d'ells.

La feblesa del govern de Tiberi, la crueltat de Calígula, l'encert com a governant del seu successor, Claudi, i la irracionalitat de l'etapa de Neró al capdavant de l'Imperi. Amb la dinastia Júlia-Clàudia, la primera de la història imperial, s'iniciava l'any 14 una època turbulenta per a Roma marcada pels abusos de poder d'uns emperadors legitimats únicament per drets hereditaris. Xavier Espluga, professor agregat de llatí de la UB i investigador principal del grup de recerca LUDUS, repassa el llegat dels successors d'August, uns governants que, amb l'excepció de Claudi, van exercir el poder de forma capriciosa i tirànica.

Durant 2.400 anys, milions de xinesos van treballar i morir en la construcció de la Gran Muralla. Les primeres fortificacions, aixecades al segle VII aC, buscaven protegir la frontera nord de l'Imperi dels atacs de les tribus de Mongòlia i Manxúria. Segle rere segle, les diferents dinasties hi van anar afegint muralles de manera irregular amb finalitats defensives, fins a formar una impressionant estructura que, de retruc, impedia la sortida del país als habitants de la Xina. Dolors Folch, professora d'Història de la Xina de la UPF, relata el procés de construcció de la Gran Muralla i analitza les diferents funcions atorgades a aquest colossal monument al llarg dels segles.

L'emperador August, hereu legal i espiritual de Juli Cèsar, va arribar al poder quan aquest va ser assassinat el 44 abans de Crist. Només un any després, va formar el Segon Triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, el pas previ a la instauració del govern dictatorial sobre Roma. Oriol Olesti, professor d'Història Antiga de la UAB, enceta la sèrie dedicada a la història de l'imperi romà d'Occident amb l'anàlisi de la biografia del seu fundador, Gai Juli Cèsar Octavià.