En guàrdia!

És lícit que un govern vengui patrimoni històric i arqueològic del país per obtenir recursos en temps de guerra? Aquest va ser el debat que va encetar la travessia atlàntica del Vita, el iot en què l'autoritat republicana va embarcar el 1939 valuosos béns patrimonials amb la intenció de vendre'ls a Mèxic i convertir-los en diners per sostenir els exiliats. Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria de la UB, relata les lluites polítiques i les llegendes negres generades pel control de la càrrega del Vita, que contenia tresors com obres d'art de les catedrals de Toledo i Tortosa o els dipòsits monetaris de la Generalitat de Catalunya.

Mentre el setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona abocava els seus habitants a la fam i la pobresa, la societat barcelonina intentava desesperadament mantenir una aparença de civisme i normalitat per suportar la crueltat de les penúries i la por diària als bombardejos. Així ho demostren les actes notarials emeses durant els més de tretze mesos de muralles tancades, documents que donen fe que els barcelonins contreien matrimoni, batejaven els fills, venien immobles, feien testament... Albert Espuche, historiador i arquitecte. Autor del llibre Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 analitza la vida quotidiana dels barcelonins que resistien contra l'invasor durant els 414 dies de setge previs a l'11 de setembre que marcaria la història de Catalunya.

L'any 1914, la federació de les quatre diputacions provincials catalanes donava pas a la creació d'una institució destinada a recuperar el consens entre el catalanisme de signe divers i fer front als afanys centralitzadors de l'Estat: La Mancomunitat de Catalunya. El seu primer president, Enric Prat de la Riba, plantejava la institució com un veritable instrument d'autogovern amb un objectiu molt més ambiciós que el de mancomunar serveis. Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, director de la revista Catalan Historical Review i autor de La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia, recorda el llegat d'aquesta breu però fructífera institució que la dictadura de Primo de Rivera acabaria dissolent el 1925.

Catecismes polítics, fulls volants, obres teatrals, col·loquis alliçonadors. Eines de propaganda que liberals i reialistes van utilitzar obsessivament entre el 1820 i el 1823 per fer arribar el seu missatge polític a les classes populars. L'activitat propagandística marcaria la pugna política entre els liberals, partidaris de recuperar la Constitució de 1812, i els reialistes, defensors de l'absolutisme. Un enfrontament que culminaria amb la guerra declarada al final de l'anomenat Trienni Liberal entre l'estiu del 1822 i la tardor del 1823. Ramon Arnabat, doctor en Història i president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, analitza el paper de les eines propagandístiques durant aquest període cabdal en el procés de transició del model de societat feudal cap a una altra de caràcter capitalista i liberal.

La matinada del 9 de setembre del 1936, 1.300 voluntaris escassos d'armament i de formació militar sortien de Barcelona cap al front de l'Aragó. La Generalitat republicana enviava a combatre les tropes franquistes la Columna Macià-Companys, en origen dues unitats de milicians posteriorment unificades i formades en la seva majoria per simpatitzants i afiliats a Esquerra Republicana i Estat Català. El catedràtic d'Història Contemporània Joan Villarroya relata la lluita en primera línia de foc d'aquell embrió d'exèrcit català que acabaria enquadrat a les tropes de la República i que tindria la col·laboració d'intel·lectuals com Salvador Espriu, que en va ser auditor, l'escriptor Joan Sales o l'arquitecte mort en combat Josep Torres Clavé.

L'estiueig a la vora del mar va començar a ser una opció valorada per les classes benestants a principis del segle XX, però no seria fins a la dècada dels 60, quan el franquisme va permetre l'entrada massiva del turisme, que la costa catalana rebria l'impacte de la febre constructora. Càmpings, hotels, urbanitzacions, apartaments a primera línia de mar... Els especuladors immobiliaris van construir de manera descontrolada, sovint al marge de la llei i, en moltes ocasions, amb la complicitat de les autoritats locals. El periodista i historiador Jaume Fabre analitza com el procés intensiu d'urbanització del litoral va transformar radicalment el paisatge i l'economia de Catalunya.

Mentre Catalunya buscava el seu espai en una Espanya en crisi dividida entre absolutistes i liberals, la dinastia dels Savoia impulsava a Itàlia un procés d'unificació que transformaria el mapa geopolític europeu de mitjans del segle XIX. En el Risorgimento, el moviment que va donar cobertura literària i filosòfica a la unificació italiana, es van emmirallar molts intel·lectuals catalans, com el periodista i escriptor Víctor Balaguer. Les cròniques de guerra del 1859 i el 1866 o els seus poemes dedicats al país són testimoni de com el procés italià es percebia a Catalunya com a model romàntic de lluita per la llibertat. L'historiador Joan Palomas, coautor del llibre "La Itàlia de Víctor Balaguer", analitza la influència del Risorgimento en la construcció de l'ideari nacionalista de la Catalunya del Romanticisme.

"La pàtria", el poema de Bonaventura Carles Aribau publicat al diari "El Vapor" el 1833, marcava l'inici de la Renaixença, moviment cultural amb àmplies ramificacions en l'espectre social que cercava el redreçament de la identitat nacional a través de l'impuls de l'ús literari de la llengua. Joan Santanach, professor de Filologia Catalana de la UB, rememora els esforços dels intel·lectuals de l'època per consolidar aquest nou concepte de reconstrucció de la pròpia cultura que va tenir com a fita destacada la restauració dels Jocs Florals a Barcelona l'any 1859.

La matinada del Divendres Sant de 1873 començava el setge del general carlí Francesc Savalls sobre la ciutat de Puigcerdà. Després de 25 llargues hores de combat, el coronel mallorquí Josep Cabrinetty salvava la capital històrica de la Cerdanya i la consolidava com a enclavament liberal enmig dels territoris dominats pels carlins. L'historiador Joan Manuel Casanovas, autor del llibre L'efecte Cabrinetty recorda la gesta del militar immortalitzada a través de la literatura i punt de partida del desenvolupament econòmic de la vila.

Enric Garcia, cap de l'Àrea de Gestió de Col·leccions i del Coneixement del Museu Marítim de Barcelona, recorda la història de la naviliera barcelonina fundada per Antonio López, primer marquès de Comillas. Una empresa que a través de les seves rutes entre l'Estat espanyol i les colònies d'ultramar seria testimoni d'excepció de fets tan destacats com la guerra a Cuba i les Filipines de finals del segle XIX.