En guàrdia!

L'1 de març de 1716 es posava la primera pedra del que seria l'arsenal i fortí de les tropes borbòniques a Barcelona. Per construir-lo, més de 5.000 veïns van ser obligats a enderrocar la pròpia llar i es van destruir 38 carrers. Les noves autoritats van ordenar arrasar el 17 per cent de la superfície de la ciutat per erigir La Ciutadella, sota la direcció tècnica de l'enginyer militar que havia planificat el setge de Barcelona. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche recorda com va marcar la vida de Barcelona la construcció i presència del símbol arquitectònic de la derrota del 1714.

Durant la Guerra del Francès, molts catalans van col·laborar amb l'administració i les tropes napoleòniques. Alguns, per interès econòmic o por de les represàlies, altres, fascinats per la Il·lustració i molts -reformistes i liberals- convençuts que aquesta era l'única manera de modernitzar l'Estat i trencar amb l'Antic Règim. El catedràtic d'Història Moderna Lluís Roura recorda el col·lectiu dels "afrancesats", des que van jurar lleialtat a Josep Bonaparte, fins a la persecució engegada contra ells per Ferran VII.

Influenciat pel romanticisme que imperava a l'època i pioner en l'acostament a avantguardes com l'impressionisme, el reusenc Marià Fortuny va esdevenir l'artista català més internacional del segle XIX. El cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, Francesc Quílez, repassa la biografia i l'evolució pictòrica del creador de "La batalla de Tetuan" i "La vicaria".

L'octubre del 1837, Antoni Giberga, un membre destacat dels sectors liberals més progressistes de Barcelona, és detingut i deportat a les Antilles; els seus adversaris polítics l'havien acusat d'un crim que no havia comès. Les cartes que Giberga adreça a la seva dona durant el captiveri constitueixen un gran testimoni de la traumàtica època de transició de l'Antic Règim a la societat liberal moderna, tal com explica l'historiador Albert Ghanime, coautor del llibre "Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d'edat d'Isabel II".

Als anys 70, Donna Summer, Village People o Boney M omplien les pistes de les discoteques, els nous temples de la música de ball. Els temes d'aquests intèrprets serveixen de guia el crític musical Jordi Bianciotto per recordar alguns dels elements mítics de la cultura disco: disc-jockeys famosos, l'Studio 54 de Nova York o la pel·lícula "Febre del dissabte nit".

El gust de la nova burgesia europea per diferenciar-se en la indumentària va propiciar la reconversió de l'ofici artesà de confecció de roba en una feina de creació a partir de la segona meitat del s. XIX. La historiadora Laura Casal-Valls, autora del llibre Del treball anònim a l'etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX, recorda el paper en aquest procés de les modistes, les anomenades "obreres de l'agulla", dones que van posar els fonaments a la indústria de la moda, treballant sovint en unes condicions molt dures en tallers i domicilis.

L'enfrontament de dues famílies pirinenques, els Banyuls, senyors de Nyer al Conflent, i els Cadell, senyors d'Arsèguel, va provocar la divisió de Catalunya en dos bàndols irreconciliables durant els segles XVI i XVII: nyerros i cadells. Lluís Obiols, historiador, president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i arxiver municipal de la Seu d'Urgell, relata els setges ferotges al castell d'Arsèguel, la fortalesa on Joanot Cadell protegia els bandolers que li donaven suport.

L'assaig Nosaltres, els valencians, publicat per Joan Fuster el 1962, despertava les inquietuds dels sectors intel·lectuals i cívics que advocaven per la represa cultural en resposta al regionalisme folklòric i provincià de la societat oficial valenciana. Francesc Viadel, periodista i autor del llibre Valencianisme, l'aportació positiva, rememora la figura de Fuster, autor de la màxima "la nostra llengua és la nostra pàtria" i gran impulsor de la identitat pròpia del País Valencià durant el franquisme.

Dels pregoners que transmetien oralment la informació a l'Edat Mitjana fins als pioners que al segle XIX van començar a entendre la publicitat com a eina de comunicació de masses. Joan Sabaté, professor de la Universitat Ramon Llull, repassa la història de la comunicació publicitària a Catalunya, un sector empresarial en què la capital catalana ha aconseguit situar-se en una posició capdavantera.

Per què l'Onze de setembre ha esdevingut la data més assenyalada del calendari festiu i reivindicatiu català? Quines raons van portar la Generalitat restaurada després del franquisme a declarar la jornada de la derrota del 1714 com a Diada Nacional de Catalunya? El setè i últim capítol de la sèrie dedicada a la Guerra de Successió aborda aquestes qüestions en conversa amb Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres per la UAB.