En guàrdia!

Els arxius de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona recullen les dades dels centenars de nens abandonats a les seves portes a partir de la posada en funcionament de la institució el 1401. A través de l'anàlisi de les circumstàncies que envoltaven l'abandonament d'aquestes criatures, la professora d'Història Medieval de la UB Teresa Vinyoles realitza un retrat de la infantesa durant l'Edat Mitjana a Catalunya. Una època en què moltes famílies empeses per la misèria abandonaven els seus fills -il·legítims o no- a les portes d'hospitals i esglésies.

Al voltant del 1460, el valencià Joanot Martorell s'inspirava en Roger de Flor per crear la figura del cavaller Tirant lo Blanc. Aquesta seria una de les obres cabdals d'un gènere literari històric transmissor d'ideals de comportament moral superior, en lluita contra la maldat i enaltidor de l'amor. José Enrique Ruiz Domènech, catedràtic d'Història Medieval de la UAB, recorda les gestes literàries de cavallers com Tirant, Amadís de Gaula o el Quixot, protagonistes de les que serien les primeres novel·les de la història i marcarien gairebé cinc segles de tradició literària.

La civilització maia dominava la península del Yucatán i bona part de Centreamèrica fins uns segles abans de l'arribada dels primers colonitzadors europeus. Les piràmides esglaonades construïdes amb finalitats religioses, el concepte aritmètic del zero i algun mite en forma de profecia formen part del llegat històric d'aquesta important cultura precolombina. La professora d'Història d'Amèrica de la UB Natàlia Moragas repassa l'evolució de la civilització maia fins a la seva decadència i desaparició provocada per les guerres i els fenòmens climatològics adversos.

Els càtars o albigesos s'autoanomenaven "homes bons", promulgaven el retorn a les essències del cristianisme, rebutjaven la violència i toleraven el negoci i la usura. Burgesos i nobles els veien amb bons ulls, però l'Església catòlica els percebia com una secta herètica i desafiant. Antoni Rossell, doctor en Filologia Romànica i coordinador de l'Arxiu Occità, analitza els interessos polítics que van portar el Papa Innocenci III a convocar la croada contra els habitants del comtat de Tolosa, la primera de la història que atacava un poble cristià.

La reinterpretació dels fets històrics en favor de la legitimació de la dictadura va ser una constant durant el franquisme. L'interès del règim per dirigir el coneixement cap a la justificació d'una visió imperial d'Espanya es va estendre fins i tot a disciplines com l'arqueologia i a institucions culturals com els museus. El catedràtic de Prehistòria de la UB Francisco Gracia presenta com a paradigma d'aquest afany de control sobre el discurs històric la figura de Martín Almagro Basch, el jove intel·lectual franquista que va dirigir el Museu Arqueològic de Barcelona a partir del 1939.

L'emperador de Pèrsia Darius III i Alexandre el Magne s'enfrontaven a la plana de Gaugamela el 331 a C. Els perses havien preparat a consciència l'estratègia perquè aquesta fos l'última contesa del jove rei macedònic. La lluita, però, va tenir un desenllaç molt diferent. El professor d'Història Antiga Borja Antela recorda la batalla que acabaria amb la mort de l'emperador persa i la proclamació d'Alexandre com a rei d'Àsia.

Tot i el seu origen alemany, l'autor d'"El messies" va assolir l'èxit a la cort de Londres, ciutat en què va compondre la majoria de la seva extensa obra. El periodista de Catalunya Música Jaume Radigales proposa un itinerari musical i biogràfic per recordar la figura d'aquest gran referent de la música del barroc.

La complexitat en els arranjaments, la qualitat literària de les lletres i un dramatisme interpretatiu que connectava directament amb les emocions del públic definien aquest estil musical nascut a França a mitjans del segle XX. Peces de Françoise Hardy, Yves Montand, Trenet o Brel il·lustren els comentaris del crític musical Jordi Bianciotto sobre la "chanson" francesa, el model inspirador de la Nova Cançó catalana.

Fins a la crisi del sistema pairal, la voluntat paterna de preservar la unitat del patrimoni familiar regia la concertació dels casaments. Un tret característic del dret civil català, els capítols matrimonials, establien la relació contractual entre els cònjuges destinada a evitar la divisió patrimonial i a assegurar la perpetuació de nissagues i clans familiars. Xavier Roigé, professor d'Antropologia Social i membre del Grup d'Estudis sobre Família i Parentiu, analitza el usos matrimonials al llarg de la història com a element clau per entendre l'evolució del país.

La filòloga Maria Pilar Perea recorda l'enfrontament entre les dues grans figures de la filologia catalana del segle XIX, mossèn Antoni Alcover, el pare de la dialectologia a Catalunya, i Pompeu Fabra, el creador de l'estàndard català i de la gramàtica i l'ortografia normativa.