En guàrdia!

El jaciment de Tell Halula a l'actual Síria és testimoni arqueològic del naixement de l'agricultura, fa nou mil anys a la vall de l'Eufrates. El director de l'equip d'excavació, Miquel Molist, explica com el descobriment del conreu de la terra va fer evolucionar els clans nòmades del Neolític cap a un model de societat estable de ramaders i agricultors.

El 1916, l'exèrcit alemany va decidir atacar l'emblemàtica fortalesa de Verdun amb l'objectiu de vèncer ràpidament les tropes franceses. L'estratègia, però, no va tenir l'èxit esperat pels generals germànics. Els francesos van resistir prop d'un any i hi va haver més de mig milió de morts entre els dos bàndols. El catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Joan Villarroya recorda la batalla de Verdun, la més llarga i una de les més sagnants de la Primera Guerra Mundial.

L'aplicació dels avenços tècnics i mecànics del segle XIX als enginys recreatius va obrir pas a un nou concepte de recinte lúdic: el parc d'atraccions. A Barcelona, s'inaugurava el 1853 el dels Camps Elisis del Passeig de Gràcia, el primer dels molts que van existir a la ciutat al llarg del segle XX, en substitució de les fires ambulants. Ròmul Brotons, autor del llibre "Parcs d'atraccions de Barcelona. Des de 1853 fins a l'actualitat" repassa l'evolució d'aquests espais d'oci a la ciutat dels quals només sobreviu el parc del Tibidabo, l'agosarat projecte del Dr. Salvador Andreu.

L'exercici de la medicina a la Barcelona d'inicis del segle XVIII era una activitat prestigiosa, a més d'un bon negoci. Metges, cirurgians i apotecaris eren professionals interessats pels debats científics més avançats i formaven part de l'oligarquia política de la ciutat. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i coautor del llibre "Medicina i farmàcia. Barcelona 1700" ens acosta a l'estil innovador dels metges barcelonins de l'època, un corrent que quedava estroncat per l'entrada a la ciutat de les tropes de Felip V i la Guerra de Successió.

Després dels errors criminals comesos amb el pla econòmic del Gran Salt Endavant, Mao Zedong necessitava restaurar la seva imatge i recuperar la condició de líder de la República Popular Xinesa. La seva estratègia per tornar a controlar ideològica i políticament la Xina es va anomenar Revolució Cultural i va suposar l'esporgada de més de tres milions d'alts càrrecs del Partit Comunista i de milers d'intel.lectuals acusats de trair la Revolució i ser partidaris del capitalisme. Dolors Folch, professora d'Història de la Xina de la UPF, analitza aquesta revolució del terror que s'acabava oficialment el 1969 amb el Novè Congrés del Partit Comunista.

A la Barcelona dels segles XVI i XVII hi havia més presons que barris. La presó del Rei, la de la Inquisició, la del bisbe, la de la Generalitat... Cada institució tenia la seva com a símbol d'exhibició de poder jurisdiccional i hi havia una presó per a cada tipus de delicte. Uns centres de detenció en què els reus esperaven la tortura, la mort o, amb sort, el càstig a pagar una multa. Joan de Déu Domènech, autor del llibre "L'espectacle de la pena de mort", recorda com eren les presons a la capital catalana abans de la inauguració el 1904 del primer centre de reclusió modern: la presó Model.

Digne successor de Wagner en l'elit dels compositors alemanys, Richard Strauss és recordat no només per la seva música, sinó també per mantenir una ambigua relació amb el nazisme. Marc Heilbron, professor d'Història de l'Òpera de l'ESMUC, aprofundeix en el llegat musical i la biografia de Strauss, el president de la Cambra de Música del Tercer Reich que va inspirar creadors del segle XX com el cineasta Stanley Kubrick.

El Pla Badajoz naixia el 1952 amb l'objectiu de transformar en regadiu les zones més àrides d'Espanya. La pretensió del règim franquista era estendre l'exitós model agrícola lleidatà a regions estèrils i empobrides com Extremadura. Fins allà s'hi van traslladar molts pagesos i empreses de Lleida atrets per les possibilitats de negoci que s'obrien amb l'excel·lent dotació econòmica del pla, com explica Francesc Canosa, professor de Comunicació i autor del llibre "L'imperialisme dolç. Catalunya salva Extremadura del Plan Badajoz"

El musicòleg i organòleg Romà Escalas repassa la història del clavicèmbal, instrument de corda polsada d'origen medieval i imprescindible en els acompanyaments de la música barroca.

Joan Vilà Miró, coordinador artístic del projecte d'Aria Recording "Les nostres veus retrobades", recorda la figura d'Emili Vendrell, el tenor més famós a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX.