En guàrdia!

El projecte d'un nou barri a la Barcelona del segle XVIII, controlada per les autoritats borbòniques es va confiar a un enginyer militar. A la zona s'hi van instal·lar tres casernes i es van donar instruccions precises que el nou espai no limités l'angle de tir de la Ciutadella. Tot i els seus orígens militars, la Barceloneta és ara el més important barri barroc de la Mediterrània i ha estat l'objecte d'estudi de la tesi de Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora.

La revolució bolxevic del 1917 va fascinar personatges tan diversos com Andreu Nin, Francesc Macià o Josep Pla. Tots tres van visitar la Unió Soviètica per conèixer sobre el terreny el nou model polític i social, que prometia ser l'antítesi del feixisme. L'historiador Ramon Breu, autor del llibre "La Catalunya soviètica, l'esplendor que venia de Moscou", explica per què l'ideari revolucionari rus va captivar la Catalunya obrera de començament del segle XX.

A partir del 1880, el desenvolupament dels processos d'higienització va fer que el consum de llet es deixés de considerar una pràctica de risc i es generalitzés a les ciutats. Van ser els inicis d'una potent indústria catalana amb productes com Cacaolat o empreses pioneres com Letona, fundada per l'avi de Jordi Viader, periodista, doctor en Història i autor de la tesi "Cent anys d'indústria làctia a Catalunya (1879 ¿ 1979)".

Símbol arquitectònic de la grandesa de les dinasties egípcies, les piràmides s'erigien per assegurar al faraó un traspàs plàcid al més enllà.

Josep Cervelló, investigador de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, explica el perquè i el com de la construcció dels monuments funeraris més impressionants de la història.

La victòria de la Monarquia Hispànica en la guerra dels Segadors provocava el 1652 l'exili d'uns dos mil catalans cap al Rosselló. Es retirava l'elit política que durant el conflicte havia acceptat la protecció interessada de França. L'historiador Òscar Jané explica com aquests refugiats catalans van acabar sent la nova classe dirigent de la Catalunya Nord.

Emma Sallent, professora d'Història de la Física de la UB, rememora l'impuls extraordinari que van donar a la física teòrica, en la primera meitat del segle XX, teories com les de la relativitat formulada per Einstein o la quàntica, fruit de l'esforç col·lectiu de diversos científics europeus.

Anticomunista obsessiu i torturador arquetípic, Antonio Juan Creix va ser un dels principals policies del franquisme i l'únic que va ser purgat en vida del dictador. Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i autor de "La carta. Historia de un comisario franquista", recorda la sinistra figura del màxim responsable de les tortures de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona durant la dictadura.

És conegut com el pare de la Història, però Heròdot va ser també el primer periodista de viatges i el precursor de disciplines com l'etnologia i l'antropologia. Rubén Montañés, doctor en Filologia Clàssica Grega i traductor al català de la "Història" d'Heròdot, recorda la figura d'aquest cronista de perspectiva àmplia que fa 2.500 anys ens va relatar el període clàssic grec.

Programa dedicat a la memòria de Gabriel Cardona, exmilitar, historiador i col·laborador de l'En guàrdia.

L'historiador Oriol Junqueras analitza la guerra que enfronta Corea del Nord i Corea del Sud des de la dècada dels cinquanta. Un conflicte que té els orígens en la divisió que van fer del territori coreà els Estats Units i la Unió Soviètica al final de la Segona Guerra Mundial. Corea, fins a llavors part de l'imperi japonès, va quedar separada en una zona nord, comunista, i una franja sud, aliada del capitalisme occidental.