En guàrdia!

A finals del 1805, el petit poble txec d'Austerlitz va ser escenari d'una de les batalles més importants de la història militar. S'enfrontaven tres emperadors al capdavant dels seus exèrcits: el rus Alexandre I, l'austríac Francesc II i el francès Bonaparte. El catedràtic d'Història Moderna de la UAB Lluís Roura explica les claus de la que va ser, contra tot pronòstic, la victòria més gran de Napoleó.

L'historiador Josep Lluís Martín repassa la biografia d'un dels catalans més polèmics del segle XX, el polític i fundador de La Lliga Francesc Cambó.

Home autoritari i astut, Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte duc d'Olivares, va ser durant vint anys el primer ministre del rei Felip IV i l'artífex d'una rígida política destinada a la unificació legal de tots els territoris de la monarquia hispànica. El catedràtic d'Història Moderna de la UAB Antoni Simon analitza les conseqüències de l'obsessió centralitzadora d'aquest polític, factor clau en l'esclat de la guerra dels Segadors el 1640.

Xavi Espluga, professor agregat de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona, recorda l'organització social, política i cultural de la civilització més avançada establerta a la Península Itàlica abans de l'auge de Roma.

Els espectacles de masses i les activitats lúdiques en general ocupaven un lloc destacat en la vida social de Roma. Amb un calendari ple de dies festius, els romans es divertien a tavernes i termes i acudien en massa a esdeveniments públics que constituïen una forma de contacte directe entre el poble i l'autoritat. Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, explica com es divertien els romans, i alhora, com els emperadors controlaven i desviaven les inquietuds polítiques dels ciutadans oferint-los grans espectacles, sovint tan brutals com els de gladiadors.