En guàrdia!

"Els 4 gats" de Pi de la Serra, "Taxista" de Pau Riba, "Bon dia lluna", d'Ia i Batiste... El periodista i músic Josep Maria Francino selecciona i comenta alguns dels temes representatius dels inicis del pop català, gènere impulsor de la indústria discogràfica del país durant els anys 60 i 70.

Artista amb fama d'excèntric, mestre de la pintura i promotor cultural de renom. Ramon Casas, figura cabdal de l'art català de finals del segle XIX, va fer bullir la vida intel·lectual i artística barcelonina des d'Els Quatre Gats, el local que va cofundar i en què es reunia amb amics inseparables com Santiago Rusiñol. Isabel Coll, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, ens acosta la figura del principal retratista de la burgesia catalana, autor de quadres tan emblemàtics com "La càrrega".

El catedràtic Joaquim Albareda, autor del llibre "La Guerra de Sucesión de España", rememora les maniobres polítiques del monarca francès Lluís XIV i l'emperador austríac Leopold I per imposar els seus respectius candidats al tron espanyol a la mort de Carles II. La pugna entre els Àustria i els Borbó s'acabaria resolent amb la coronació del nét del Rei Sol, Felip V.

El 29 d'octubre del 1929 s'aturava bruscament l'espiral especulativa que havia situat els EUA al capdavant de l'economia internacional després de la Primera Guerra Mundial. Aquell dimarts negre, el crac a la Borsa de Nova York marcava l'inici d'una greu crisi que només començaria a remuntar amb les mesures intervencionistes del New Deal de Roosevelt i que no s'acabaria de superar fins el 1954. Carles Sudrià, catedràtic d'Història Econòmica de la UB, recorda les causes i la gestió de la Gran Depressió, que va truncar l'esperit dels feliços anys vint.

A l'Edat Mitjana es creia que l'ànima es transmetia només a través del semen o que els bessons eren el resultat de la infidelitat de la dona. El cos podia ser l'objecte sobre el qual l'Estat administrava la justícia a través de la tortura física exemplar i la higiene no era, ni molt menys, un hàbit quotidià.Albert Toldrà, doctor en Història Medieval, retrata el concepte més aviat procaç i promiscu del cos i la sexualitat a la societat medieval i la lluita de l'Església per adaptar-lo a la tradició cristiana.

El 1618 el catòlic Ferran II es coronava rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic, territoris amb elits socials majoritàriament protestants. Aquest va ser el detonant d'una guerra complexa que va castigar Europa al llarg de 30 anys. Antoni Espino, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, analitza el conflicte bèl·lic que va portar a la decadència dels Habsburg i la monarquia hispànica i a l'eclosió de França com a potència europea.

Com s'ha educat els infants al llarg de la història? Quan es va començar a entendre l'educació com un dret universal? Quina ha estat l'evolució de l'escola com a institució? Respon a aquestes qüestions Joan Pinilla, filòsof, psicòleg i autor del llibre "La infància, una història fosca", en què reflexiona sobre la consideració social de la infància i dels sistemes d'ensenyament des de les civilitzacions més antigues fins als nostres dies.

A partir del segle IX, els pagesos catalans es van veure obligats a tributar a l'Església la desena part de la seva collita sota amenaça d'excomunió. Aquest impost, conegut com el delme, no només finançava l'aparell clerical. També assegurava el manteniment de l'estructura feudal, ja que l'Església el podia cedir a reis i senyors. L'historiador Elvis Mallorquí, autor d'"El llibre verd del bisbe de Girona. El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV", ens parla d'un dels tributs més odiats i de més llarga vigència de la història de Catalunya.

La zona del Pallars va ser un dels primers focus de la cacera de bruixes a Europa al final de l'època medieval. Blasfemar, practicar la medicina o tenir un comportament fora de la norma podien ser motiu de denúncia per bruixeria. Pau Castell, especialista en història medieval, relata l'època en què els poders locals de la Vall Fosca van jutjar i executar centenars de presumptes bruixes i algun bruixot, que van confessar el seu crim sota tortura.

La compra o lloguer d'esclaus era un negoci fàcil i lucratiu per qualsevol mestre d'ofici o comerciant de la Barcelona medieval. Les platges de la ciutat eren centre neuràlgic del tràfic comercial d'esclaus a la Mediterrània i abundava la mà d'obra gratuïta de sarraïns, tàrtars i, sobretot, subsaharians. Sònia Casas, cap de redacció de la revista Sàpiens, relata les difícils condicions de vida d'aquestes persones privades de llibertat que van intentar integrar-se en el teixit civil i cultural de Barcelona.