En guàrdia!

Entre els anys 20 i 40 del segle XX, les cinc "majors" nord-americanes es repartien el pastís de l'incipient negoci cinematogràfic. La Metro, la Paramount, la Fox, la Warner Bros i l'RKO capitanejaven l'eclosió del cinema com a indústria en potència. El contrapunt a les grans empreses dirigides per productors poderosos el posaven tres estudis més petits: Universal, Columbia i United Artits, aquest últim creat per professionals com Charles Chaplin o Mary Pickford. Àlex Gorina, periodista expert en cinema i realitzador del programa "La finestra indiscreta" de Catalunya Ràdio, recorda el naixement i la consolidació del sistema d'estudis, l'època en què Hollywood va crear les bases del que seria el seu potent "star System", nodrit en bona part amb el talent importat d'Europa.

El 20 d'agost del 1940, un català va assassinar Lev Trotski a casa seva durant l'exili mexicà. Amb un cop de piolet, l'activista comunista Ramon Mercader culminava l'operació que havien dissenyat els serveis secrets soviètics contra l'adversari de Stalin. Eduard Puigventós, autor del llibre "Ramon Mercader, l'home del piolet: Biografia de l'assassí de Trotski", relata el procés judicial que va condemnar Mercader a una de les penes més altes del Codi Penal per la mort del líder bolxevic.

Hi participaven atletes grecs, homes de condició lliure i no culpables de cap crim ni afectats per malediccions religioses, que disputaven proves com curses a peu o amb carros, lluita, salts de llargada o llançament d'objectes. Els Jocs que se celebraven a Olímpia cada quatre anys des del 776 abans de Crist eren tan aclamats que motivaven la treva entre les ciutats en guerra i esdevenien cita esportiva, religiosa i també cultural. El doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga Borja Antela rememora els primers onze segles d'història d'aquesta competició esportiva de l'antiga Grècia, abolida per l'emperador cristià Teodosi el 393 dC i ressuscitada en l'era moderna.

El te, la seda o la porcellana eren productes molt buscats al mercat britànic del segle XIX. El Regne Unit els importava de la Xina, una potència que mantenia una forta actitud aïllacionista i gravava el preu de les importacions per limitar el contacte amb el món exterior. Com a estratègia per reduir el dèficit comercial, la Gran Bretanya va optar per la distribució massiva al mercat xinès d'un producte amb molta demanda: l'opi. La professora d'Història de la Xina Dolors Folch explica com aquesta droga va ser el detonant de les anomenades guerres de l'opi, dues conteses que van guanyar les potències occidentals i que van marcar el declivi de l'imperi xinès i la decadència de la dinastia Qing.

Abans del cinetoscopi de Thomas Alva Edison i del cinematògraf patentat pels germans Lumière, que va permetre la primera projecció pública a París el 1895, un reguitzell d'aparells òptics i joguines havien intentat aconseguir la il·lusió de projectar imatges en moviment. En el primer capítol de la sèrie dedicada als més de cent anys d'història del cinema, Jordi Pons i Busquet, director del Museu del Cinema de Girona, repassa els antecedents tècnics de la indústria que marcaria el segle XX com cap altra forma d'entreteniment.

El 26 de gener del 1939 els nacionals irrompien als estudis de l'única emissora que havia emès sempre en català durant la Guerra Civil, Ràdio Associació de Catalunya, la que va acabar sent Radio España de Barcelona. La Guerra Civil Espanyola va ser banc de proves de l'ús de la ràdio com a arma de guerra psicològica i eina de propaganda, per conduir missatges creuats de republicans i franquistes. Daniel Arasa, periodista i autor de "La batalla de las ondas en la Guerra Civil Espanyola", ens acosta a la incessant activitat de la ràdio durant uns anys en què la propaganda es filtrava en tota la programació, des de la música fins als comunicats de guerra, aleshores coneguts com a "partes".

Francesc Vicent Garcia va ocupar la rectoria de Vallfogona poc després de ser ordenat sacerdot a Vic el 1605. El també conegut pel pseudònim poètic de Garceni mai va ser un capellà de poble allunyat dels aspectes més terrenals, sinó que es va implicar de forma activa en la vida política i cultural de la rectoria, a més de generar una intensa i peculiar producció literària. La col·lecció de més de 200 poemes que es conserven del rector de Vallfogona demostren les particularitats d'un escriptor que va contribuir a introduir el barroc i que dominava una gran varietat de registres: De la lloa religiosa als temes amorosos, passant per l'escatologia, sovint des d'un punt de vista burlesc o satíric. El catedràtic de Filologia Catalana de la UdG, Albert Rossich, repassa la biografia d'aquest singular religiós, que va gaudir d'una gran popularitat com a literat fins que, segles després, els autors de la Renaixença el van acusar de la castellanització i decadència de la literatura catalana.

El 20 de novembre del 1945, 24 dels màxims líders supervivents del Tercer Reich seien a la banqueta dels acusats davant el primer tribunal penal internacional. Se'ls acusava de crims de guerra, conspiració, crims contra la pau i contra la humanitat. En el sisè i últim capítol de la sèrie dedicada a la fi de la II Guerra Mundial, el catedràtic d'Història Contemporània Andreu Mayayo rememora el procés de Nuremberg, en què es va condemnar a cadena perpètua o a mort els dirigents de l'Alemanya nazi, entre ells Herman Góring, designat per Hitler com el seu successor.

L'atac japonès a Pearl Harbor va forçar els Estats Units a prendre partit pels aliats en la guerra que destruïa Europa des del 1939. Amb aquest assalt per sorpresa sobre la base naval nord-americana, el Japó responia al bloqueig econòmic imposat pels EUA i la Gran Bretanya arran de la invasió nipona de la Xina. Entre febrer i juny del 1945, els aliats van derrotar les tropes nipones a les illes d'Iwo Jima i Okinawa, però, tot i així, el govern imperial es negava a la rendició incondicional. Els Estats Units van decidir doblegar l'orgull militar japonès amb els atacs atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki. Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la UB, relata l'horror d'aquest episodi final del conflicte, que va comportar la caiguda de l'imperi japonès i la conversió dels EUA en la primera potència del Pacífic.

El 20 d'abril de 1945, el mateix dia que Hitler feia 56 anys, l'artilleria soviètica bombardejava la capital alemanya. Hitler i el seu personal es van traslladar al búnquer de la cancelleria, per suïcidar-se deu dies després de l'inici de la batalla de Berlín. En el tercer capítol sobre el final de la II Guerra Mundial, Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la UAB, recorda l'ofensiva de l'Exèrcit Roig sobre Alemanya des del front oriental, l'atac definitiu que marcaria la fi de la guerra a Europa.