En guàrdia!

Deixant de banda Picasso, l'artista català més destacat de les acaballes del segle XIX i principis del XX és el pintor Ramon Casas. Casas va ser un home afable i amb sentit de l'humor i potser per això es va entendre molt bé amb un altre gran artista, Santiago Rusiñol. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Vinyet Panyella, Gestora cultural, escriptora i comissària d'exposicions.

D'ençà del final del segle XV l'expansió del castellà, la llengua de la Cort i del poder, en l'àmbit de parla catalana va ser vertical, de les elits cap al poble i de les ciutats cap al camp. Es demostrava que no era una qüestió neutra des del punt de vista polític i de la construcció estatal-nacional espanyola, que des de finals del segle XVI plantejava una homogeneïtzació política i identitària dels súbdits. La pèrdua de poder dels territoris de la Corona d'Aragó va comportar la castellanització de la burgesia catalana i d'alguns monestirs; era l'adopció de la que ja es considerava llengua "oficial". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador ,i Antoni Simón, catedràtic d'Història Moderna de la UAB. Autor de "Llengua i política a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656)".

Cap al segle IX i X, després de la caiguda de l'Imperi Romà, el domini visigòtic i les invasions sarraïnes, Catalunya estava en ple procés de formació. La importància de la cultura escrita en una societat marcada pel baix nivell d'alfabetització i el domini de l'Església sobre molts àmbits de la vida és un terreny d'estudi encara ple de llacunes. Malgrat tot, els textos manuscrits ens aporten moltes dades que ens permeten anar descobrint com s'estructurava aquesta Catalunya incipient. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana a la UAB, responsable de l'edició de les "Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae").

Fa 125 anys el catalanisme polític va protagonitzar un dels moments més destacats de la seva llarga història. Al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa, els dies 25, 26 i 27 de març, la reunió de la primera assemblea de la Unió Catalanista va desembocar en l'aprovació d'un text fundacional que és el punt de partida de moltes de les reivindicacions mantingudes al llarg del segle XX: les "Bases per a la Constitució Regional Catalana", popularment conegudes com les Bases de Manresa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Rodó, comissari de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa.

En el tercer capítol de la sèrie que dediquem a alguns dels principals episodis viscuts a Catalunya durant la Guerra Civil, ens ocupem de la que per molts va ser l'ofensiva definitiva, sovint oblidada, perquè els nacionals entressin en territori català. Entre abril i desembre de 1938, a la línia recta de 300 quilòmetres que anava des de Mequinensa fins a la frontera francesa hi va haver un seguit de batalles amb 200.000 homes per cada bàndol. Aquest enfrontament estratègic va constituir l'anomenat "front del Segre". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre.

Entre l'abril del 1927 i la fi del 1949, la Xina va viure una confrontació interna que la va acabar convertint en un dels camps de batalla més calents dels inicis de la Guerra Freda. La guerra civil oberta entre el Partit Nacionalista (Kuomintang), liderat per Chiang Kai-shek, i el Partit Comunista de Mao Zedong, va ser seguida amb preocupació i càlculs geoestratègics per la resta del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.

Per als antics egipcis l'objectiu més important del matrimoni era tenir descendència. Tot i així, un nen -o encara pitjor, una nena- era considerat un ésser encara incomplet, que no formava part de la societat fins que no havia superat els primers anys de vida. Una taxa de mortalitat elevada i una educació rigorosa eren uns altres dels obstacles que havia d'afrontar la infància a l'antic Egipte. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Orriols, doctor en Egiptologia i professor associat de la UAB.

En un món encara enfrontat en dos blocs, els anys 80 del segle XX van estar marcats per un retrocés en les polítiques públiques d'algunes potències occidentals. Per fer-ho, la recessió va ser la coartada perfecta per a Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i Ronald Reagan als Estats Units. El llegat de Reagan està marcat per una herència econòmica amb llums i ombres, en aplicació d'un ideari ultraliberal, però també en les relacions exteriors, especialment a l'Amèrica lLlatina, l'Orient Mitjà i la Unió Soviètica. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep M. Martí Font, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la UB. Ha estat cap de Societat i d'Internacional d'"El País" i corresponsal a Moscou i a Berlín.

El segle XVII català va ser d'una gran vitalitat literària. En un sonet, el Rector de Vallfogona afirmava irònicament que hi havia tants poetes que les muses no donaven l'abast de coronar-los a tots de llorers. Entre noms destacats del període com els de Josep Blanch, Agustí Eura, Josep Romaguera o el mateix Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, n'hi ha un que mereix atenció especial per l'obra poètica, de caràcter autobiogràfic, i perquè va dur una vida trepidant, de pel·lícula, farcida d'esdeveniments polítics, militars, literaris i amorosos: Francesc Fontanella. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Valsalobre, professor titular de Literatura Catalana Moderna a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Al començament del segle XIX hi havia una important presència comercial catalana al virregnat del Río de la Plata, una part destacada dels dominis colonials espanyols a l'actual frontera fluvial entre l'Argentina i l'Uruguai. En un moment en què Europa estava tancada al comerç britànic pel domini napoleònic, els vaixells del Regne Unit es van dirigir cap al continent americà. Les invasions angleses del 1806 i 1807 van motivar la creació de dues milícies d'origen català que van tenir un paper clau en la resistència als intents de conquesta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Llamas, doctorand al Departament d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.