En guàrdia!

Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.

Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

Capítol 751. Entre el final de l'imperi romà i el canvi de mil·lenni, el que coneixem com a Alta Edat Mitjana, els usos i costums a l'hora de menjar i vestir-se a Catalunya van experimentar canvis molt importants, sempre sota la influència de les cultures que anaven passant, ja fossin la visigòtica, l'andalusina o la carolíngia. En el cas del menjar, alguns dels nostres hàbits alimentaris actuals tenen a veure amb els que es van introduir al territori entre el segle V i el segle X. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, i coautor, amb Nayra Llonch, d'"Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps".

Capítol 750. En un món de modes efímeres, hi ha pocs referents que sobrevisquin el pas de les dècades. Una banda musical de Liverpool va deixar una petja que encara avui es recorda i influencia la música actual. Cançons com "She loves you", "Yesterday", "All you need is love" o "Let it be" es transmeten de generació en generació, i tot el que té a veure amb aquest grup musical continua generant interès i beneficis. Avui, la història dels Beatles a l'"En guàrdia!". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Francino, periodista i músic.

Capítol 750. En un món de modes efímeres, hi ha pocs referents que sobrevisquin el pas de les dècades. Una banda musical de Liverpool va deixar una petja que encara avui es recorda i influencia la música actual. Cançons com "She loves you", "Yesterday", "All you need is love" o "Let it be" es transmeten de generació en generació, i tot el que té a veure amb aquest grup musical continua generant interès i beneficis. Avui, la història dels Beatles a l'"En guàrdia!". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Francino, periodista i músic.

Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".