En guàrdia!

Capítol 784. A la Barcelona del segle XV va viure el cavaller Joan Colom i Bertran, membre destacat d'una família patrícia de la capital catalana. Alguns estudis han forçat la interpretació de les dades biogràfiques del personatge per assegurar que aquest Joan Colom i l'almirall Cristòfol Colom, el descobridor d'Amèrica, haurien estat la mateixa persona. Una anàlisi de la documentació disponible permet afirmar que aquesta és una identificació errònia, i ens permet conèixer un personatge important a la Barcelona de l'època, que, en principi, no va protagonitzar cap gran gesta a ultramar. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Cristian Palomo, doctor en Història per la UAB. Ha coordinat, amb Vicent Baydal, "Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història".

Capítol 783. La Revolució Industrial que va transformar les societats occidentals des de mitjans del segle XVIII li deu molt al carbó, un dels combustibles fòssils més importants, imprescindible per fer funcionar les màquines de vapor. Tot i que l'inici de la mineria del carbó a Espanya se situa pels volts del 1770, els primers estudis geològics a Catalunya portaven mig segle de retard. A partir del 1860, el Berguedà es converteix en una de les zones amb més activitat pel que fa a les explotacions mineres, la coexistència amb les colònies tèxtils i l'arribada posterior del ferrocarril. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà".

Capítol 783. La Revolució Industrial que va transformar les societats occidentals des de mitjans del segle XVIII li deu molt al carbó, un dels combustibles fòssils més importants, imprescindible per fer funcionar les màquines de vapor. Tot i que l'inici de la mineria del carbó a Espanya se situa pels volts del 1770, els primers estudis geològics a Catalunya portaven mig segle de retard. A partir del 1860, el Berguedà es converteix en una de les zones amb més activitat pel que fa a les explotacions mineres, la coexistència amb les colònies tèxtils i l'arribada posterior del ferrocarril. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà".

Capítol 782. A les ciutats de la baixa edat mitjana, els segles finals d'aquesta època, el comerç hi tenia una importància cabdal. Els joves mercaders medievals havien d'aprendre les formes i els costums de l'ofici i molts d'ells aprenien de lletra i de números. Alguns d'aquests coneixements s'adquirien per la pràctica, però altres passaven per un aprenentatge reglat, normalment reservat als homes, i per una formació humanística, cívica i moral. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 782. A les ciutats de la baixa edat mitjana, els segles finals d'aquesta època, el comerç hi tenia una importància cabdal. Els joves mercaders medievals havien d'aprendre les formes i els costums de l'ofici i molts d'ells aprenien de lletra i de números. Alguns d'aquests coneixements s'adquirien per la pràctica, però altres passaven per un aprenentatge reglat, normalment reservat als homes, i per una formació humanística, cívica i moral. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 781. Del regnat de Pere III el Cerimoniós, entre 1336 i 1387, n'ha quedat un testimoni ampli en la seva crònica, però també en desenes de milers de documents que li fan de contrapunt i complementen el relat més èpic. Destaquen de manera especial les cartes del monarca. Aquest epistolari il·lustra el vessant públic del rei, l'activitat política i militar, i a la vegada ens permet conèixer aspectes privats de la seva personalitat i alguns fets quotidians de la vida en una cort del segle XIV. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Maria Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, que s'ha encarregat de l'edició crítica de l'epistolari.

Capítol 781. Del regnat de Pere III el Cerimoniós, entre 1336 i 1387, n'ha quedat un testimoni ampli en la seva crònica, però també en desenes de milers de documents que li fan de contrapunt i complementen el relat més èpic. Destaquen de manera especial les cartes del monarca. Aquest epistolari il·lustra el vessant públic del rei, l'activitat política i militar, i a la vegada ens permet conèixer aspectes privats de la seva personalitat i alguns fets quotidians de la vida en una cort del segle XIV. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Maria Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, que s'ha encarregat de l'edició crítica de l'epistolari.

Capítol 780. Entre el setembre del 1943 i l'abril del 1945, als territoris italians que encara no havien estat alliberats pels aliats, l'últim reducte del feixisme va intentar sobreviure fins als últims compassos de la Segona Guerra Mundial. Es va constituir en un estat policial, sorgit gràcies a la complicitat i la protecció dels nazis, i es van intentar portar al màxim les idees del feixisme. Es va mantenir dempeus durant 600 dies; menys de dos anys que van ser suficients per donar mostres d'una repressió i una brutalitat sense límits. Aquest banc de proves de l'autoritarisme més cruel va ser conegut com a República Social Italiana o República de Saló. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Capítol 779. Deixar enrere família, amics i feina i recórrer milers de quilòmetres, en alguns casos travessant mig món, per arribar a un país en guerra que no és el teu amb la intenció de donar-ho tot. Aquest va ser el valor i la capacitat de sacrifici que van demostrar les quaranta mil persones estrangeres que van defensar la causa republicana durant la Guerra Civil Espanyola. Les històries particulars de brigadistes internacionals que van donar el millor de si mateixos a les trinxeres, als hospitals de campanya i a la rereguarda són exemples de solidaritat extrema i també de la fidelitat a un ideal, el de la lluita contra el feixisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí-Rueda, historiador que treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica i autor de "Brigadistes. Vides per la llibertat".

Capítol 779. Deixar enrere família, amics i feina i recórrer milers de quilòmetres, en alguns casos travessant mig món, per arribar a un país en guerra que no és el teu amb la intenció de donar-ho tot. Aquest va ser el valor i la capacitat de sacrifici que van demostrar les quaranta mil persones estrangeres que van defensar la causa republicana durant la Guerra Civil Espanyola. Les històries particulars de brigadistes internacionals que van donar el millor de si mateixos a les trinxeres, als hospitals de campanya i a la rereguarda són exemples de solidaritat extrema i també de la fidelitat a un ideal, el de la lluita contra el feixisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí-Rueda, historiador que treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica i autor de "Brigadistes. Vides per la llibertat".