En guàrdia!

Capítol 800. Un dels reis més populars i mencionats de l'Antic Egipte és també un dels menys coneguts, ja que se'n conserven pocs registres documentals. El seu llegat monumental és imprescindible, però la informació que en tenim està envoltada de moltes incògnites sobre l'abast i el caràcter del regnat. Més enllà de la Gran Piràmide que porta el seu nom, la figura de Kheops resulta tan misteriosa com fascinant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia.

Capítol 800. Un dels reis més populars i mencionats de l'Antic Egipte és també un dels menys coneguts, ja que se'n conserven pocs registres documentals. El seu llegat monumental és imprescindible, però la informació que en tenim està envoltada de moltes incògnites sobre l'abast i el caràcter del regnat. Més enllà de la Gran Piràmide que porta el seu nom, la figura de Kheops resulta tan misteriosa com fascinant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia.

Capítol 799. Com tants dictadors, Francisco Franco va exercir el poder absolut amb maneres pròpies d'una monarquia. Part de l'entorn l'animava a fer oficial aquesta evidència i proclamar-se rei, però el Caudillo, tot i que es va sentir temptat, va preferir buscar altres candidats. Entre els molts pretendents al tron, Franco, un rei sense corona, va instigar una lluita soterrada pel poder que afectava diverses branques de la família reial. Abans d'apostar per Joan Carles de Borbó, hi va haver més d'un canvi de rumb. Parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Casals, historiador, professor de la Universitat Ramon Llull i autor de "Franco y los Borbones. Historia no oficial de la Corona española".

Capítol 799. Com tants dictadors, Francisco Franco va exercir el poder absolut amb maneres pròpies d'una monarquia. Part de l'entorn l'animava a fer oficial aquesta evidència i proclamar-se rei, però el Caudillo, tot i que es va sentir temptat, va preferir buscar altres candidats. Entre els molts pretendents al tron, Franco, un rei sense corona, va instigar una lluita soterrada pel poder que afectava diverses branques de la família reial. Abans d'apostar per Joan Carles de Borbó, hi va haver més d'un canvi de rumb. Parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Casals, historiador, professor de la Universitat Ramon Llull i autor de "Franco y los Borbones. Historia no oficial de la Corona española".

Capítol 798. Possiblement, és el text més important de la història de la literatura catalana, i l'obra europea més completa de la seva època, un llibre de cavalleries de fa més de cinc segles que va trencar en el seu moment amb la tradició. És una novel·la inesgotable, oberta a lectures i interpretacions molt diverses al llarg dels anys. Per si algú no ho ha endevinat ja, és l'obra escrita per Joanot Martorell entre 1460 i 1464: "Tirant lo Blanc". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Màrius Serra, escriptor, filòleg i enigmista, que ha fet una versió completa en català actual del "Tirant lo Blanc", editada per Proa.

Capítol 797. L'exili provocat per la Guerra Civil, fins i tot per les discrepàncies entre membres del mateix bàndol, va marcar la carrera de molts intel·lectuals catalans que amb el pas dels anys van haver d'assumir que el retorn a casa seria impossible. És el cas d'un personatge singular, un home de lletres total, poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, pintor i cineasta. La història i els records de Josep Carner-Ribalta són el reflex de tota una generació estroncada que malgrat tot no es va rendir ni va deixar d'esforçar-se per situar Catalunya al món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i George Carner, responsable de l'edició del llibre de memòries del seu pare "El campanar abandonat. Memòries d'un escriptor exiliat".

Capítol 797. L'exili provocat per la Guerra Civil, fins i tot per les discrepàncies entre membres del mateix bàndol, va marcar la carrera de molts intel·lectuals catalans que amb el pas dels anys van haver d'assumir que el retorn a casa seria impossible. És el cas d'un personatge singular, un home de lletres total, poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, pintor i cineasta. La història i els records de Josep Carner-Ribalta són el reflex de tota una generació estroncada que malgrat tot no es va rendir ni va deixar d'esforçar-se per situar Catalunya al món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i George Carner, responsable de l'edició del llibre de memòries del seu pare "El campanar abandonat. Memòries d'un escriptor exiliat".

Capítol 797. L'exili provocat per la Guerra Civil, fins i tot per les discrepàncies entre membres del mateix bàndol, va marcar la carrera de molts intel·lectuals catalans que amb el pas dels anys van haver d'assumir que el retorn a casa seria impossible. És el cas d'un personatge singular, un home de lletres total, poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, pintor i cineasta. La història i els records de Josep Carner-Ribalta són el reflex de tota una generació estroncada que malgrat tot no es va rendir ni va deixar d'esforçar-se per situar Catalunya al món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i George Carner, responsable de l'edició del llibre de memòries del seu pare "El campanar abandonat. Memòries d'un escriptor exiliat".

Capítol 796. A inicis de la dècada dels 70, va arribar una revolució tecnològica fascinant que permetia obrir una nova fase en l'evolució de l'oci audiovisual. En certa manera, va ser comparable a l'impacte que gairebé cent anys abans havien experimentat els primers espectadors del cinematògraf. La diferència era que ja no es tractava de veure com arribava un tren a l'estació; ara ja es podia interactuar amb les imatges, el maquinista era cadascun dels usuaris. Les màquines recreatives arcades van ser la primera gran manifestació popular d'una indústria en auge permanent des d'aleshores, la dels videojocs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Anton Planells, professor acreditat del Grau en Disseny i Producció de Videojocs de Tecnocampus - Universitat Pompeu Fabra.

Capítol 796. A inicis de la dècada dels 70, va arribar una revolució tecnològica fascinant que permetia obrir una nova fase en l'evolució de l'oci audiovisual. En certa manera, va ser comparable a l'impacte que gairebé cent anys abans havien experimentat els primers espectadors del cinematògraf. La diferència era que ja no es tractava de veure com arribava un tren a l'estació; ara ja es podia interactuar amb les imatges, el maquinista era cadascun dels usuaris. Les màquines recreatives arcades van ser la primera gran manifestació popular d'una indústria en auge permanent des d'aleshores, la dels videojocs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Anton Planells, professor acreditat del Grau en Disseny i Producció de Videojocs de Tecnocampus - Universitat Pompeu Fabra.