En guàrdia!

Capítol 808. Josep Pla és una figura central de la cultura catalana del segle XX. Conscient com pocs autors de la necessitat de modelar la pròpia imatge, i al mateix temps cobrir-la de les ombres necessàries, el mateix Pla es va encarregar d'anar reelaborant la seva biografia en el marc d'una obra que va qualificar de "fulls d'un dietari íntim". Pla va esdevenir, ja en vida, una figura mítica i, al mateix temps, polèmica, estimat i odiat al mateix temps per mig país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Maria Josepa Gallofré, professora de Literatura Catalana Contemporània a la UAB. Autora del capítol de Josep Pla a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 808. Josep Pla és una figura central de la cultura catalana del segle XX. Conscient com pocs autors de la necessitat de modelar la pròpia imatge, i al mateix temps cobrir-la de les ombres necessàries, el mateix Pla es va encarregar d'anar reelaborant la seva biografia en el marc d'una obra que va qualificar de "fulls d'un dietari íntim". Pla va esdevenir, ja en vida, una figura mítica i, al mateix temps, polèmica, estimat i odiat al mateix temps per mig país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Maria Josepa Gallofré, professora de Literatura Catalana Contemporània a la UAB. Autora del capítol de Josep Pla a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 808. Josep Pla és una figura central de la cultura catalana del segle XX. Conscient com pocs autors de la necessitat de modelar la pròpia imatge, i al mateix temps cobrir-la de les ombres necessàries, el mateix Pla es va encarregar d'anar reelaborant la seva biografia en el marc d'una obra que va qualificar de "fulls d'un dietari íntim". Pla va esdevenir, ja en vida, una figura mítica i, al mateix temps, polèmica, estimat i odiat al mateix temps per mig país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Maria Josepa Gallofré, professora de Literatura Catalana Contemporània a la UAB. Autora del capítol de Josep Pla a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 808. Josep Pla és una figura central de la cultura catalana del segle XX. Conscient com pocs autors de la necessitat de modelar la pròpia imatge, i al mateix temps cobrir-la de les ombres necessàries, el mateix Pla es va encarregar d'anar reelaborant la seva biografia en el marc d'una obra que va qualificar de "fulls d'un dietari íntim". Pla va esdevenir, ja en vida, una figura mítica i, al mateix temps, polèmica, estimat i odiat al mateix temps per mig país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Maria Josepa Gallofré, professora de Literatura Catalana Contemporània a la UAB. Autora del capítol de Josep Pla a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 807. "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" 'Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?' Aquesta famosa frase de Ciceró es refereix a una de les conspiracions polítiques i militars més sonades de la història de Roma, la que va tenir lloc l'any 63 abans de Crist, encapçalada pel senador Luci Sergi Catilina. Catilina pretenia, segons sembla, arribar al poder de la República i provocar un bany de sang que l'afermés com a dictador. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 807. "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" 'Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?' Aquesta famosa frase de Ciceró es refereix a una de les conspiracions polítiques i militars més sonades de la història de Roma, la que va tenir lloc l'any 63 abans de Crist, encapçalada pel senador Luci Sergi Catilina. Catilina pretenia, segons sembla, arribar al poder de la República i provocar un bany de sang que l'afermés com a dictador. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 807. "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" 'Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?' Aquesta famosa frase de Ciceró es refereix a una de les conspiracions polítiques i militars més sonades de la història de Roma, la que va tenir lloc l'any 63 abans de Crist, encapçalada pel senador Luci Sergi Catilina. Catilina pretenia, segons sembla, arribar al poder de la República i provocar un bany de sang que l'afermés com a dictador. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 806. A mitjans del segle XIX, a les portes de la revolució industrial, bona part dels intel·lectuals catalans es debatien entre el passat i el futur, la tradició i el progrés. Des d'un cert punt de vista, la Renaixença intentava recuperar els valors ancestrals de la Catalunya rural enfront d'una modernitat que els provocava vertigen, dels aires que arribaven de ciutat. Aquesta va ser l'actitud vital de tres germans d'una mateixa família de propietaris rurals d'Olot, els Vayreda, que van aconseguir excel·lir en els seus respectius camps. Van ser en Joaquim, pintor, l'Estanislau, biòleg, i en Marian, escriptor. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Margarida Casacuberta, professora i investigadora en Literatura Contemporània a la Universitat de Girona. Doctorada en Filologia. Ha escrit el capítol sobre els Vayreda al volum "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 806. A mitjans del segle XIX, a les portes de la revolució industrial, bona part dels intel·lectuals catalans es debatien entre el passat i el futur, la tradició i el progrés. Des d'un cert punt de vista, la Renaixença intentava recuperar els valors ancestrals de la Catalunya rural enfront d'una modernitat que els provocava vertigen, dels aires que arribaven de ciutat. Aquesta va ser l'actitud vital de tres germans d'una mateixa família de propietaris rurals d'Olot, els Vayreda, que van aconseguir excel·lir en els seus respectius camps. Van ser en Joaquim, pintor, l'Estanislau, biòleg, i en Marian, escriptor. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Margarida Casacuberta, professora i investigadora en Literatura Contemporània a la Universitat de Girona. Doctorada en Filologia. Ha escrit el capítol sobre els Vayreda al volum "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 805. En pocs altres llocs del planeta es pot contactar amb un poble que conserva les tradicions ancestrals com a l'Àrtic, al voltant del pol oord. Allà hi viuen els inuit, coneguts també com a esquimals. Al llarg de la història han sabut aprofitar els pocs recursos que els ofereix la natura de l'entorn, fins al punt de convertir-se en un poble de caçadors i pescadors especialment avançat. La història dels inuit es reflecteix en el present, en una tensió constant entre el manteniment dels costums i l'entrada accelerada en el món modern. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Bailón, antropòleg, divulgador científic i viatger polar. Autor dels llibres "Els inuit. Caçadors del Gran Nord" i "Els poetes de l'Àrtic. Històries de Groenlàndia".