En guàrdia!

Capítol 1049. Al llarg del segle XVIII, un cop consumada la derrota a la Guerra de Successió, Catalunya va mantenir la dissidència i la protesta com a eines fonamentals per intentar impulsar els canvis polítics que es creien necessaris. Encara que els grups dirigents s'acomodessin al règim borbònic, les denúncies per part dels gremis de les pràctiques abusives de l'absolutisme, així com els memorials reivindicatius i els projectes de reforma, van ser constants durant tots aquells anys, en una època en què Catalunya, menys submisa i conformista del que s'ha dit tradicionalment, buscava alternatives vàlides de govern i no perdia de vista les llibertats arrabassades el 1714. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de "Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII", d'Edicions 62.

Capítol 1048. La primera fita de la literatura universal i el gran llegat de les civilitzacions sumèria i babilònica que narra les aventures d'un personatge, el rei d'Uruk, una antiga ciutat de Mesopotàmia. Sembla que Gilgamesh va existir històricament, tot i que només se'n conserva una narració èpica que exalça les seves virtuts i aborda alguns dels grans temes que han preocupat des de sempre l'ésser humà, com l'amistat, el poder i l'anhel d'immortalitat. Es tracta d'uns textos d'escriptura cuneïforme, gravats en tauletes de fang, els més antics dels quals són del segon mil·lenni abans de Crist, i per tant tenen uns quatre mil anys d'antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Adelina Millet, doctora per la Sorbona, secretària acadèmica de l'Institut del Pròxim Orient Antic i professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB; juntament amb Lluís Feliu, traductor del "Poema de Gilgamesh" al català, en l'edició d'Adesiara.

Capítol 1047. El dilluns 3 de novembre del 1975, a les nou del matí, una explosió de grisú a la mina anomenada La Consolació, dins de l'explotació minera de Fígols, al Berguedà, va provocar la mort de trenta treballadors. Vint-i-vuit van morir allà mateix i dos més mentre eren atesos a l'Hospital Vall d'Hebron i al Centre Hospitalari de Manresa. Encara hi va haver quatre ferits més que van sobreviure. Aquest accident, relacionat amb algunes decisions preses per augmentar la producció de carbó, es va veure eclipsat per l'agonia de Franco. Tot i així, era difícil de tapar del tot: es tractava de l'accident miner més greu que hi havia hagut a Espanya des de feia cinquanta anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà".

Capítol 1.046. Des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX, una gran quantitat d'homes i dones de les professions més diverses van fugir d'Espanya, un país instal·lat en el caciquisme de l'Antic Règim, per buscar una vida millor. A aquells que van marxar al continent americà i van acabar tornant de l'aventura ultramarina, havent fet fortuna o sense haver-ho aconseguit, se'ls va conèixer com a "indians". La influència que van tenir sobre la seva societat d'origen es pot rastrejar encara avui en moltes viles i ciutats de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Tate Cabré, doctora en Periodisme i Comunicació, autora del llibre "Els indians catalans. Històries i anècdotes de personatges singulars", de Redbook Ediciones.

Capítol 1045. El pes dels combats marítims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estratègia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicació i comerç amb les colònies. Tot i així hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutlàndia, la primavera del 1916, en què Alemanya i la Gran Bretanya van mesurar les seves forces navals. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.

Capítol 1044. En el primer terç del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidació de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans més importants d'Europa, amb un predomini destacat del plàtan d'ombra. La idoneïtat d'aquesta espècie per als carrers de la ciutat, però també de les alzines que es van plantar a la plaça Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'època, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans satírics. En aquell moment, la percepció dels arbres com un element imprescindible del paisatge urbà no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Capítol 1043. L'any 1915, mentre Europa estava quedant arrasada per la guerra, un grup de pagesos del Pirineu van unir-se per defensar els seus interessos. El naixement de la Societat Cooperativa de Lleteria de la Seu d'Urgell va passar força desapercebut, però a la llarga va suposar un motor de creixement econòmic i va contribuir decisivament a la transformació d'una comarca vitivinícola en una comarca productora de llet de vaca. A partir del 1935, la que havia estat la primera societat cooperativa lletera de Catalunya va passar a ser coneguda amb el nom de Cadí. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Gascón Chopo, doctor en Història Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Cadí, 100 anys de cooperativa".

Capítol 1042. Durant la Guerra Civil, els atacs aeris a la rereguarda republicana es van convertir en una realitat constant i terrible per a la població civil. Mai no se sabia quin seria el proper objectiu dels feixistes, a quina població o barriada deixarien caure les bombes. Tot i que hi havia zones més sensibles, el cel podia descarregar aquesta amenaça en qualsevol indret del territori. El dimarts 31 de maig del 1938, a les nou i cinc minuts del matí, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers, la capital del Vallès Oriental. Van matar almenys 226 persones, en van ferir prop d'un miler i van deixar un rastre de dolor i destrucció inesborrable. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Forns Canal, periodista i escriptor. Autor del llibre "I el cel ens va caure al damunt", d'Edicions 62.

Capítol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un període de transformacions polítiques i socials profundes, el Vaticà va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lleó XIII, empès pel context de la Revolució Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pontífex la Segona Guerra Mundial, l'Església va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes".

Capítol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al món arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castellà semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formació respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castellà i en anglès, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven per anar sempre a la seva, sense identificar-se amb un sol moviment o etiqueta, i per això pensaven que el seu nom els esqueia. Eren una estrella solitària. Eren Lone Star. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Gené, compositor i cantant del grup Lone Star, coautor del llibre "Dejadme que os cuente algo del grupo Lone Star", d'Editorial Milenio.