En guàrdia!

Capítol 1028. L'aixecament militar del juliol del 1936 a l'estat espanyol va tenir un ressò important al Principat d'Andorra. El 29 de juliol, el Consell General de les Valls va expressar la preocupació per l'efecte que la Guerra Civil Espanyola podria tenir sobre la seguretat pública, els subministraments de productes de primera necessitat i la falta de moneda, problemes agreujats per l'arribada de refugiats. De mica en mica, els acords comercials amb els milicians de l'altra banda de la frontera es van anar veient substituïts per una entesa amb el franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell; autor del llibre "Andorra i la Guerra Civil Espanyola", d'Aloma Editors.

Capítol 1027. Durant més de vuitanta anys, des del 1858 fins a la fi de la Guerra Civil, un dels grans diaris populars de Barcelona, guiat per una ideologia republicana i federalista, va ser El Diluvio. De sempre s'havia caracteritzat pel caràcter combatiu, especialment en l'àmbit de la política municipal, i per la voluntat d'incidir en l'opinió pública amb articles d'opinió i campanyes adreçades als lectors. En temps de la Segona República, l'activisme d'El Diluvio va arribaria al punt culminant. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Gil Toll, periodista, doctor en Història i professor a la UAB. Autor del llibre "El Diluvio, la prensa y la Segunda República", editat per Icaria Editorial.

Capítol 1000-Cinquena part. Després dels quatre programes especials que hem enregistrat a Capellades, Tarragona, el Montseny i Mollerussa, culminem avui la celebració de les mil primeres emissions de l'"En guàrdia!" des de Barcelona, des de la Casa Padellàs, a la plaça del Rei. És la seu central del Museu d'Història de Barcelona, que celebra una efemèride més impressionant: fa 80 anys de la seva inauguració. Un programa de ràdio com l'"En guàrdia" i un equipament cultural com el MUHBA comparteixen l'objectiu de contribuir a la divulgació de la història, donar a conèixer el passat per gestionar el present i encarar el futur. I no som els únics... En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona; Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

Capítol 1000-Quarta part. Haver arribat a les mil emissions de l'"En guàrdia!" ha estat una excusa magnífica per sortir dels estudis de Catalunya Ràdio i viatjar arreu de Catalunya. Hem estat a la prehistòria representada per l'Abric Romaní de Capellades, hem recordat el passat romà de Tàrraco i hem evocat l'edat mitjana al castell de Montsoriu, al bell mig del Montseny. Avui viatgem a l'edat moderna. Ens trobem a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa. Aquesta zona de l'Urgell, entre els segles XV i XVII, va ser terra de bandolers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Maria Garganté, doctora en Geografia i Història per la UB, professora a la UAB i a la Facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià, i Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

Capítol 1.000 - Tercera part. Continuem amb aquesta ruta de celebració dels mil programes de l'"En Guàrdia!", que ens està portant a recórrer el país en l'espai, però també en el temps. Avui viatgem a la baixa edat mitjana des d'un dels castells que simbolitzen les altes quotes de poder assolides pels senyors feudals a la Corona d'Aragó. La fortalesa original va ser ampliada i reformada a mitjans del segle XIV per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera, fins a convertir-se en el castell gòtic més imponent de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Jordi Tura, director del Museu Etnogràfic del Montseny, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 1.000 - Segona part. Seguim agraint la fidelitat dels oients i la confiança de Catalunya Ràdio, que ha fet possible que l'"En guàrdia!" hagi superat les mil emissions. En el segon dels cinc programes especials amb què volem celebrar aquesta fita, viatgem a l'antiguitat clàssica. I per fer-ho, estem a la ciutat de Catalunya que va esdevenir més important al llarg de tota l'antiguitat, i de manera molt destacada durant els temps de l'Imperi Romà. Avui parlem des de l'Antiga Audiència de Tarragona, a la plaça del Pallol, per recordar l'auge i esplendor de la Tàrraco romana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Magí Seritjol, gestor cultural i director del Festival Tàrraco Viva, i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 1.000 - Primera part. En aquest programa fa molts anys que repassem moments històrics de totes les èpoques i totes les latituds. A la nostra manera, l'"En guàrdia!" també ha superat una fita que potser no és històrica però sí radiofònica. No passa cada dia que un programa de ràdio superi les mil emissions, un fet que hem d'agrair especialment a la confiança dels oients i als centenars de convidats que han passat per l'estudi per compartir la seva saviesa. Volem celebrar que l'"En guàrdia!" se'ns ha fet mil·lenari i amb una sèrie de cinc programes especials recorrerem el territori per seguir rastrejant algunes de les etapes més importants de la història de Catalunya. Avui comencem fent un viatge a la nostra prehistòria des del cor de l'Anoia, des de Capellades. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, Palmira Saladié i Josep Vallverdú, investigadors de l'IPHES, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directors de l'excavació de l'Abric Romaní.

Capítol 1026. Després de 200 anys sense institucions pròpies, Catalunya va recuperar la Generalitat en temps de la II República, i amb ella un dels òrgans bàsics: el Parlament. El 6 de desembre del 1932 tenia lloc la sessió solemne d'obertura del Parlament de Catalunya a l'edifici de la Ciutadella, que havia acollit originalment un arsenal. Era la represa d'una institució clau per a l'autogovern de Catalunya, situada precisament al lloc que durant els últims dos segles havia simbolitzat la repressió de les llibertats del poble. Tot i així, la història del Parlament restaurat seria igualment atzarosa al llarg del segle XX. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Aurora Madaula, doctora en Història, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra i diputada al Parlament de Catalunya.

Capítol 1025. Als inicis de la Transició, diversos moviments van resistir-se des de la clandestinitat a acceptar el nou règim constitucional del 1978, que havia optat per la reforma en comptes de la ruptura amb la dictadura. En una etapa especialment convulsa pel que fa a les reivindicacions del moviment obrer al Baix Llobregat, un grup de treballadors relacionats amb l'empresa automobilística Seat va crear l'ERAT, Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors. La intenció era atracar bancs, per tal de sostenir econòmicament les persones injustament acomiadades i nodrir amb els diners obtinguts les caixes de resistència de vagues i mobilitzacions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Juvillà, exdiputat de la CUP per Ponent, Pirineus i Aran, i autor del llibre "ERAT, l'exèrcit de Seat. Infiltrats, guerra bruta i moviment obrer durant la Transició", editat per Tigre de Paper.

Capítol 1024. El compositor català més important del segle XX continua sent encara força desconegut per al gran públic. Es tracta de Robert Gerhard, que al llarg d'una prolífica carrera musical va estar en contacte amb els moviments més avantguardistes de la seva època, en un procés constant de transformació estilística que el va portar a Munic, Viena, Berlín, Barcelona i per últim a un llarg exili a Cambridge. L'obra de Robert Gerhard és la d'un compositor català universal, de rellevància internacional. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista, crític musical d'El Punt Avui, col·laborador del portal Nosolocine i autor del llibre "Robert Gerhard, un Quixot amb noblesa d'esperit", editat per Ficta Edicions.