En guàrdia!

Capítol 896. Durant l'inici de la industrialització al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un període que va canviar la història de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'única economia de la zona mediterrània en què la manufactura moderna es va implantar amb força. Les causes d'aquesta ràpida adaptació al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribució de la propietat i la riquesa i una cultura política basada en la negociació, entre altres factors. Tot plegat va fer possible, des de les últimes dècades del segle XVIII, un creixement econòmic català especialment accentuat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els orígens del miracle econòmic català".

Capítol 896. Durant l'inici de la industrialització al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un període que va canviar la història de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'única economia de la zona mediterrània en què la manufactura moderna es va implantar amb força. Les causes d'aquesta ràpida adaptació al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribució de la propietat i la riquesa i una cultura política basada en la negociació, entre altres factors. Tot plegat va fer possible, des de les últimes dècades del segle XVIII, un creixement econòmic català especialment accentuat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els orígens del miracle econòmic català".

Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny.

Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny.

Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny.

Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny.

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.