En guàrdia!

Capítol 903. La història també la construeixen les personalitats discretes, humils i prudents, acostumades a quedar en segon pla però igualment imprescindibles per als personatges públics a qui donen suport. Aquest és el cas de Dalmau Costa, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya des de la fundació, que el 1932 va esdevenir el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i en esclatar la Guerra Civil també ho va ser de la Generalitat. Obligat a emprendre el camí de l'exili, Costa va haver de començar una nova vida a Mèxic, on també va demostrar ser tot un pioner de les relacions públiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Burillo, doctor en Comunicació Social per la UPF, llicenciat en Història de l'Art per la UAB i en Periodisme per la UPF. Autor del llibre "Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions".

Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939".

Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939".

Capítol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversió cap a un cristianisme més profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Catòlics, acabaria sent pelegrí i fundador de la Companyia de Jesús. De camí cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar només uns dies, però finalment van ser onze mesos, entre març del 1522 i febrer del 1523. La gent que hi va conèixer i les vivències d'aquells mesos el van acompanyar tota la vida, i avui en dia a Manresa encara és possible resseguir molts dels llocs on va pregar i reflexionar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Riera, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia. Durant vuit anys va ser superior i director del Centre d'Exercicis Espirituals de la Cova de Manresa i és autor del llibre "Manresa ignasiana, 500 anys. El pelegrí de Loiola i els jesuïtes".

Capítol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversió cap a un cristianisme més profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Catòlics, acabaria sent pelegrí i fundador de la Companyia de Jesús. De camí cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar només uns dies, però finalment van ser onze mesos, entre març del 1522 i febrer del 1523. La gent que hi va conèixer i les vivències d'aquells mesos el van acompanyar tota la vida, i avui en dia a Manresa encara és possible resseguir molts dels llocs on va pregar i reflexionar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Riera, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia. Durant vuit anys va ser superior i director del Centre d'Exercicis Espirituals de la Cova de Manresa i és autor del llibre "Manresa ignasiana, 500 anys. El pelegrí de Loiola i els jesuïtes".

Capítol 900. Al llarg del segle XI, en diversos llocs d'Europa, els poders polítics establerts van ser desafiats pels assalts d'algunes personalitats nobles. Al sud del comtat de Barcelona va tenir lloc una d'aquestes revoltes feudals entre l'any 1041 i el 1058. Mir Geribert, senyor de castells del Penedès, va qüestionar l'autoritat del comte Ramon Berenguer I. És un episodi més, i un de ben destacat, en un procés caracteritzat per una violència extrema que va conduir a la imposició del feudalisme arreu del continent, un canvi general de sistema que va resultar clau en la història occidental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch Bramon, coordinadora del Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.

Capítol 899. La batalla més llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos bàndols i va ocasionar milers de morts. La gestió sanitària de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les tàctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanitària en les pitjors condicions imaginables i van ajudar a salvar vides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Hervás i Puyal, metge i historiador, membre del Patronat de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que s'ha dedicat a investigar sobre la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, especialment durant la Guerra Civil.

Capítol 898. No costa d'imaginar el profund antimilitarisme que va calar a Catalunya en els primers mesos de la Guerra Civil, en resposta al cop amb què una gran part de l'exèrcit espanyol havia desafiat la legalitat republicana. Malgrat tot, era evident que la manera de plantar cara al feixisme, en un moment d'excepcionalitat bèl·lica, també havia de ser militar. Amb aquest objectiu, la Generalitat va tirar endavant un centre de formació conegut com a Escola Popular de Guerra, de cara a instruir oficials i càrrecs intermedis d'una força armada capaç de passar dels combats de carrer al front. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i coautor del llibre "L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme".

Capítol 897. La manera en què ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana està farcida d'influències del que ens sembla remot passat romà. Roma és literalment el bressol de la nostra cultura, començant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets més anecdòtics. La petja cultural del món clàssic és molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà de Llanza, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la UAB, membre adscrita de l'ICAC, autora del llibre "Ahir Roma, avui nosaltres".

Capítol 897. La manera en què ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana està farcida d'influències del que ens sembla remot passat romà. Roma és literalment el bressol de la nostra cultura, començant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets més anecdòtics. La petja cultural del món clàssic és molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà de Llanza, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la UAB, membre adscrita de l'ICAC, autora del llibre "Ahir Roma, avui nosaltres".