En guàrdia!

Capítol 872. El desenvolupament de la bomba atòmica per part dels Estats Units en el Projecte Manhattan va ser conegut per Stalin des dels mateixos inicis. Pels soviètics era imperatiu no cedir ni un mil·límetre en el pols per disposar del millor armament. Per tal d'obtenir informació de l'enemic i fer avançar el programa d'investigació propi, els russos van recórrer a l'espionatge. Un matrimoni de Nova York es va veure en el punt de mira d'aquest foc creuat: eren Julius i Ethel Rosenberg, dos peons sacrificables en una partida anomenada Guerra Freda. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Cardona, divulgador històric, creador d'una pàgina web d'històries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, átomos y espías. Historias sorprendentes de la Guerra Fría".

Capítol 872. El desenvolupament de la bomba atòmica per part dels Estats Units en el Projecte Manhattan va ser conegut per Stalin des dels mateixos inicis. Pels soviètics era imperatiu no cedir ni un mil·límetre en el pols per disposar del millor armament. Per tal d'obtenir informació de l'enemic i fer avançar el programa d'investigació propi, els russos van recórrer a l'espionatge. Un matrimoni de Nova York es va veure en el punt de mira d'aquest foc creuat: eren Julius i Ethel Rosenberg, dos peons sacrificables en una partida anomenada Guerra Freda. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Cardona, divulgador històric, creador d'una pàgina web d'històries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, átomos y espías. Historias sorprendentes de la Guerra Fría".

Capítol 871. Entre el 1208 i 1714, més de cinc-cents anys, un organisme es va encarregar de fabricar la moneda reial de curs general al principat de Catalunya. La Casa de la Moneda de Barcelona, més coneguda com la Seca, va tenir un paper fonamental en l'economia, el comerç i la fiscalitat del país, fins a l'extinció declarada al Decret de Nova Planta. La Seca va tornar a funcionar de manera intermitent el segle XIX, al mateix edifici del barri de la Riera on s'havia estat encunyant moneda, com a mínim, des del 1373. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Capítol 871. Entre el 1208 i 1714, més de cinc-cents anys, un organisme es va encarregar de fabricar la moneda reial de curs general al principat de Catalunya. La Casa de la Moneda de Barcelona, més coneguda com la Seca, va tenir un paper fonamental en l'economia, el comerç i la fiscalitat del país, fins a l'extinció declarada al Decret de Nova Planta. La Seca va tornar a funcionar de manera intermitent el segle XIX, al mateix edifici del barri de la Riera on s'havia estat encunyant moneda, com a mínim, des del 1373. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Capítol 871. Entre el 1208 i 1714, més de cinc-cents anys, un organisme es va encarregar de fabricar la moneda reial de curs general al principat de Catalunya. La Casa de la Moneda de Barcelona, més coneguda com la Seca, va tenir un paper fonamental en l'economia, el comerç i la fiscalitat del país, fins a l'extinció declarada al Decret de Nova Planta. La Seca va tornar a funcionar de manera intermitent el segle XIX, al mateix edifici del barri de la Riera on s'havia estat encunyant moneda, com a mínim, des del 1373. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Capítol 870. En ple segle XIII, la literatura en llengua occitana depenia sobretot de les peces líriques dels trobadors i d'unes peces narratives més aviat curtes conegudes com a noves. A finals d'aquell segle un autor anònim va concebre un relat de cavalleries força més extens que va donar inici a una nova tradició. Es tracta del "Romanç de Jaufré", la primera novel·la coneguda de la Corona d'Aragó i una de les primeres de tot Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Anton Maria Espadaler, professor de literatura medieval a la UB, que ha traduït al català actual el "Jaufré", un treball en què ha estat ocupat més de vint anys i que ha publicat Editorial Barcino, de la Fundació Carulla.

Capítol 870. En ple segle XIII, la literatura en llengua occitana depenia sobretot de les peces líriques dels trobadors i d'unes peces narratives més aviat curtes conegudes com a noves. A finals d'aquell segle un autor anònim va concebre un relat de cavalleries força més extens que va donar inici a una nova tradició. Es tracta del "Romanç de Jaufré", la primera novel·la coneguda de la Corona d'Aragó i una de les primeres de tot Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Anton Maria Espadaler, professor de literatura medieval a la UB, que ha traduït al català actual el "Jaufré", un treball en què ha estat ocupat més de vint anys i que ha publicat Editorial Barcino, de la Fundació Carulla.

Capítol 869. En els últims anys del franquisme, marcats per una esperança difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una iniciativa de resistència sense comparació possible a l'Estat ni en altres països que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de Catalunya, un organisme clandestí unitari que entre el 1971 i el 1977 va centralitzar els esforços per acabar amb el franquisme i recuperar la llibertat col·lectiva. Curiosament, el que va donar més popularitat i força a l'Assemblea va ser el contraatac més ferotge del règim, quan el 28 d'octubre del 1973 van ser detinguts 113 dels seus membres. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Breu, professor d'Història i d'Educació en Comunicació, articulista i escriptor. Autor del llibre "Les llàgrimes del dictador", una recreació novel·lada del dia en què es va detenir els 113 membres de l'Assemblea.

Capítol 869. En els últims anys del franquisme, marcats per una esperança difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una iniciativa de resistència sense comparació possible a l'Estat ni en altres països que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de Catalunya, un organisme clandestí unitari que entre el 1971 i el 1977 va centralitzar els esforços per acabar amb el franquisme i recuperar la llibertat col·lectiva. Curiosament, el que va donar més popularitat i força a l'Assemblea va ser el contraatac més ferotge del règim, quan el 28 d'octubre del 1973 van ser detinguts 113 dels seus membres. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Breu, professor d'Història i d'Educació en Comunicació, articulista i escriptor. Autor del llibre "Les llàgrimes del dictador", una recreació novel·lada del dia en què es va detenir els 113 membres de l'Assemblea.

Capítol 868. Aquells que van ser coetanis o van participar d'alguna manera en el setge de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714, un total de 414 dies, sabien que estaven vivint moments excepcionals. De com s'acabés resolent aquell front clau de la Guerra de Successió en depenia el futur de Catalunya com a entitat política, però també dels catalans com a subjectes de dret. Els testimonis escrits que es conserven d'aquells mesos funestos per a la memòria de la ciutat i del país tenen un valor inestimable. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".