En guàrdia!

Capítol 868. Aquells que van ser coetanis o van participar d'alguna manera en el setge de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714, un total de 414 dies, sabien que estaven vivint moments excepcionals. De com s'acabés resolent aquell front clau de la Guerra de Successió en depenia el futur de Catalunya com a entitat política, però també dels catalans com a subjectes de dret. Els testimonis escrits que es conserven d'aquells mesos funestos per a la memòria de la ciutat i del país tenen un valor inestimable. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".

Capítol 868. Aquells que van ser coetanis o van participar d'alguna manera en el setge de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714, un total de 414 dies, sabien que estaven vivint moments excepcionals. De com s'acabés resolent aquell front clau de la Guerra de Successió en depenia el futur de Catalunya com a entitat política, però també dels catalans com a subjectes de dret. Els testimonis escrits que es conserven d'aquells mesos funestos per a la memòria de la ciutat i del país tenen un valor inestimable. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".

Capítol 867. Un dels nobles més importants al servei de Felip II va ser un català, que va ascendir posicions a la Cort gràcies a l'activitat diplomàtica, però especialment gràcies a les habilitats militars. El seu nom era Lluís de Requesens, i pertanyia a una nissaga distingida que estava assolint el cim a la segona meitat del segle XVI. Per a aquesta família noble, els fets d'armes van ser una via de promoció. Requesens va participar en la guerra contra els moriscos a Las Alpujarras i a la victòria sobre la flota turca a la batalla de Lepant, i va acabar sent nomenat governador de Flandes el 1573, en un període especialment convuls. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona amb la tesi "Clientelisme, milícia i govern: Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II, 1568-1576" // "No s'hi enterra cap traïdor", "La veritable història de Marco Polo".

Capítol 867. Un dels nobles més importants al servei de Felip II va ser un català, que va ascendir posicions a la Cort gràcies a l'activitat diplomàtica, però especialment gràcies a les habilitats militars. El seu nom era Lluís de Requesens, i pertanyia a una nissaga distingida que estava assolint el cim a la segona meitat del segle XVI. Per a aquesta família noble, els fets d'armes van ser una via de promoció. Requesens va participar en la guerra contra els moriscos a Las Alpujarras i a la victòria sobre la flota turca a la batalla de Lepant, i va acabar sent nomenat governador de Flandes el 1573, en un període especialment convuls. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona amb la tesi "Clientelisme, milícia i govern: Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II, 1568-1576" // "No s'hi enterra cap traïdor", "La veritable història de Marco Polo".

Capítol 867. Un dels nobles més importants al servei de Felip II va ser un català, que va ascendir posicions a la Cort gràcies a l'activitat diplomàtica, però especialment gràcies a les habilitats militars. El seu nom era Lluís de Requesens, i pertanyia a una nissaga distingida que estava assolint el cim a la segona meitat del segle XVI. Per a aquesta família noble, els fets d'armes van ser una via de promoció. Requesens va participar en la guerra contra els moriscos a Las Alpujarras i a la victòria sobre la flota turca a la batalla de Lepant, i va acabar sent nomenat governador de Flandes el 1573, en un període especialment convuls. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona amb la tesi "Clientelisme, milícia i govern: Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II, 1568-1576" // "No s'hi enterra cap traïdor", "La veritable història de Marco Polo".

Capítol 866. A finals del segle XVIII, l'anhel de llibertat de molts éssers humans es va concretar en un moviment social fruit d'una teoria política que va agafar encara més volada al llarg del segle XIX, al voltant de les idees socialistes i llibertàries. La intenció final era abolir l'estat i rebutjar qualsevol estructura social autoritària. En una societat en ple procés d'industrialització i amb una classe obrera cada vegada més nombrosa, com era la dels Països Catalans, l'anarquisme va quallar amb força i va esdevenir un tret distintiu. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí Font, doctor en Filologia Catalana, periodista i professor, coautor del llibre "Breu història de l'anarquisme als Països Catalans".

Capítol 866. A finals del segle XVIII, l'anhel de llibertat de molts éssers humans es va concretar en un moviment social fruit d'una teoria política que va agafar encara més volada al llarg del segle XIX, al voltant de les idees socialistes i llibertàries. La intenció final era abolir l'estat i rebutjar qualsevol estructura social autoritària. En una societat en ple procés d'industrialització i amb una classe obrera cada vegada més nombrosa, com era la dels Països Catalans, l'anarquisme va quallar amb força i va esdevenir un tret distintiu. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí Font, doctor en Filologia Catalana, periodista i professor, coautor del llibre "Breu història de l'anarquisme als Països Catalans".

Capítol 865. A banda de ser un dels generals i estrategs més importants de la història de Roma, Pompeu el Gran, o més exactament Gneu Pompeu Magne, és un dels personatges clau per entendre la fi de la República Romana, sobretot per l'enfrontament obert amb Juli Cèsar per obtenir el poder. Però prèviament, Pompeu ja havia fet història: mai abans un romà havia aconseguit passar de ser un ciutadà particular, un privatus, a ser cònsol, un nomenament que va assolir per primera vegada el 71 abans de Crist, amb 35 anys. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 865. A banda de ser un dels generals i estrategs més importants de la història de Roma, Pompeu el Gran, o més exactament Gneu Pompeu Magne, és un dels personatges clau per entendre la fi de la República Romana, sobretot per l'enfrontament obert amb Juli Cèsar per obtenir el poder. Però prèviament, Pompeu ja havia fet història: mai abans un romà havia aconseguit passar de ser un ciutadà particular, un privatus, a ser cònsol, un nomenament que va assolir per primera vegada el 71 abans de Crist, amb 35 anys. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 865. A banda de ser un dels generals i estrategs més importants de la història de Roma, Pompeu el Gran, o més exactament Gneu Pompeu Magne, és un dels personatges clau per entendre la fi de la República Romana, sobretot per l'enfrontament obert amb Juli Cèsar per obtenir el poder. Però prèviament, Pompeu ja havia fet història: mai abans un romà havia aconseguit passar de ser un ciutadà particular, un privatus, a ser cònsol, un nomenament que va assolir per primera vegada el 71 abans de Crist, amb 35 anys. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.