En guàrdia!

Capítol 864. En els anys posteriors a la Guerra del Francès, la cervesa va arribar a Barcelona de la mà de petits fabricants. Molts d'aquests petits productors, la majoria procedents dels estats alemanys, es van beneficiar de les mesures fiscals aprovades pel govern d'aleshores. En un primer moment es va apostar per una cervesa d'alta fermentació, fabricada de manera artesanal. És a partir del 1870 que van prosperar les grans empreses del sector que es van servir dels avenços tecnològics de l'època i van consolidar la indústria cervesera catalana, amb marques que han arribat fins avui. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Garcia Barber, doctor en Història Econòmica per la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Capítol 864. En els anys posteriors a la Guerra del Francès, la cervesa va arribar a Barcelona de la mà de petits fabricants. Molts d'aquests petits productors, la majoria procedents dels estats alemanys, es van beneficiar de les mesures fiscals aprovades pel govern d'aleshores. En un primer moment es va apostar per una cervesa d'alta fermentació, fabricada de manera artesanal. És a partir del 1870 que van prosperar les grans empreses del sector que es van servir dels avenços tecnològics de l'època i van consolidar la indústria cervesera catalana, amb marques que han arribat fins avui. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Garcia Barber, doctor en Història Econòmica per la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Capítol 863. La presència de les dones en la història de la ràdio a Catalunya ha estat cabdal per al seu desenvolupament, però sovint no ha tingut el relleu que li corresponia. La tasca d'aquestes professionals, locutores, productores o guionistes, es va veure afectada al llarg dels quaranta anys de franquisme, en un moment marcat per la repressió i la censura. En un context repressiu i de desaparició del català de la graella, la presència de les veus femenines a les ones catalanes es va reduir considerablement respecte a l'etapa republicana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Elvira Altés, llicenciada en Història i Antropologia, investigadora en comunicació i gènere, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones".

Capítol 863. La presència de les dones en la història de la ràdio a Catalunya ha estat cabdal per al seu desenvolupament, però sovint no ha tingut el relleu que li corresponia. La tasca d'aquestes professionals, locutores, productores o guionistes, es va veure afectada al llarg dels quaranta anys de franquisme, en un moment marcat per la repressió i la censura. En un context repressiu i de desaparició del català de la graella, la presència de les veus femenines a les ones catalanes es va reduir considerablement respecte a l'etapa republicana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Elvira Altés, llicenciada en Història i Antropologia, investigadora en comunicació i gènere, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones".

Capítol 863. La presència de les dones en la història de la ràdio a Catalunya ha estat cabdal per al seu desenvolupament, però sovint no ha tingut el relleu que li corresponia. La tasca d'aquestes professionals, locutores, productores o guionistes, es va veure afectada al llarg dels quaranta anys de franquisme, en un moment marcat per la repressió i la censura. En un context repressiu i de desaparició del català de la graella, la presència de les veus femenines a les ones catalanes es va reduir considerablement respecte a l'etapa republicana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Elvira Altés, llicenciada en Història i Antropologia, investigadora en comunicació i gènere, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones".

Capítol 862. Al segle XVI, la política catalana va estar marcada pels conflictes que tensaven les relacions de poder entre les institucions que representaven el poder reial i les més properes a la terra, en especial la Diputació del General. El desplegament de la Diputació era vist amb recel per la monarquia, a mesura que s'hi veien representats els nous grups socials. Aquests enfrontaments van tenir un capítol especialment important el 1591, amb l'intent de detenció del diputat militar Joan Granollacs per part de les autoritats reials i la repressió posterior exercida contra els seus partidaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, autor del llibre "Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI".

Capítol 862. Al segle XVI, la política catalana va estar marcada pels conflictes que tensaven les relacions de poder entre les institucions que representaven el poder reial i les més properes a la terra, en especial la Diputació del General. El desplegament de la Diputació era vist amb recel per la monarquia, a mesura que s'hi veien representats els nous grups socials. Aquests enfrontaments van tenir un capítol especialment important el 1591, amb l'intent de detenció del diputat militar Joan Granollacs per part de les autoritats reials i la repressió posterior exercida contra els seus partidaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, autor del llibre "Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI".

Capítol 862. Al segle XVI, la política catalana va estar marcada pels conflictes que tensaven les relacions de poder entre les institucions que representaven el poder reial i les més properes a la terra, en especial la Diputació del General. El desplegament de la Diputació era vist amb recel per la monarquia, a mesura que s'hi veien representats els nous grups socials. Aquests enfrontaments van tenir un capítol especialment important el 1591, amb l'intent de detenció del diputat militar Joan Granollacs per part de les autoritats reials i la repressió posterior exercida contra els seus partidaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, autor del llibre "Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI".

Capítol 861. Les històries amb un element fantàstic o mitològic han suposat una de les branques més fecundes de la literatura i de qualsevol altra forma de narrativa. És a partir del segle XIX que neixen aquelles obres en què l'element fantàstic s'acompanya d'alguna especulació de tipus científic, encara que sigui poc demostrable o directament imaginària. Més endavant, la narrativa d'especulació científica es convertirà en habitual. L'anomenada ciència-ficció és, a hores d'ara, un dels gèneres literaris més populars arreu del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i responsable de la pàgina web de ressenyes de literatura fantàstica "La biblioteca del Kraken".

Capítol 860. El 15 de març de l'any 44 abans de Crist, el dia dels idus segons el calendari romà, el Senat va ser testimoni d'un dels magnicidis més famosos de la història. Juli Cèsar, víctima d'una conspiració, va ser encerclat per un grup de 60 senadors i va caure mort després de rebre 23 punyalades. Per als conjurats era un tirà que calia eliminar davant del risc que volgués proclamar-se rei; per altres representants del poble era el líder que necessitava la República, i va ser eliminat per la classe aristocràtica per evitar que dugués a terme el seu un programa de profundes reformes polítiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'ICAC, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.