En guàrdia!

Capítol 860. El 15 de març de l'any 44 abans de Crist, el dia dels idus segons el calendari romà, el Senat va ser testimoni d'un dels magnicidis més famosos de la història. Juli Cèsar, víctima d'una conspiració, va ser encerclat per un grup de 60 senadors i va caure mort després de rebre 23 punyalades. Per als conjurats era un tirà que calia eliminar davant del risc que volgués proclamar-se rei; per altres representants del poble era el líder que necessitava la República, i va ser eliminat per la classe aristocràtica per evitar que dugués a terme el seu un programa de profundes reformes polítiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'ICAC, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Capítol 860. El 15 de març de l'any 44 abans de Crist, el dia dels idus segons el calendari romà, el Senat va ser testimoni d'un dels magnicidis més famosos de la història. Juli Cèsar, víctima d'una conspiració, va ser encerclat per un grup de 60 senadors i va caure mort després de rebre 23 punyalades. Per als conjurats era un tirà que calia eliminar davant del risc que volgués proclamar-se rei; per altres representants del poble era el líder que necessitava la República, i va ser eliminat per la classe aristocràtica per evitar que dugués a terme el seu un programa de profundes reformes polítiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'ICAC, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Capítol 859. Una de les principals vies d'expansió de la Corona d'Aragó, que actualment també anomenem Confederació catalanoaragonesa pel seus orígens, va ser l'establiment de xarxes comercials. En un principi el domini es va estendre pel Mediterrani, però les coques catalanes, els vaixells mercants de l'època, van acabar arribant fins a les aigües de l'oceà Atlàntic. L'establiment de Consolats de Mar a la majoria de ports comercials, i fins i tot de Consolats d'Ultramar, van ser la prova fefaent de la vitalitat econòmica de la Corona. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC; Jaume Aragall, vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 859. Una de les principals vies d'expansió de la Corona d'Aragó, que actualment també anomenem Confederació catalanoaragonesa pel seus orígens, va ser l'establiment de xarxes comercials. En un principi el domini es va estendre pel Mediterrani, però les coques catalanes, els vaixells mercants de l'època, van acabar arribant fins a les aigües de l'oceà Atlàntic. L'establiment de Consolats de Mar a la majoria de ports comercials, i fins i tot de Consolats d'Ultramar, van ser la prova fefaent de la vitalitat econòmica de la Corona. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC; Jaume Aragall, vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 858. Mai no va rebre el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica, era l'austríaca Lise Meitner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).

Capítol 858. Mai no va rebre el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica, era l'austríaca Lise Meitner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).

Capítol 858. Mai no va rebre el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica, era l'austríaca Lise Meitner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).

Guió 857. En la manera d'entendre la religió dels antics egipcis sempre ha cridat l'atenció el paper central que li donaven als animals considerats sagrats. Per molta mofa que en poguessin fer grecs i romans, aquest culte és constant i els egipcis se'l prenien molt seriosament. A banda de la vessant religiosa, en l'àmbit domèstic i quotidià, el tracte que li donaven a les mascotes era especialment delicat. En tenim moltes representacions gràfiques als murs de les tombes, a les esteles funeràries i als sarcòfags. A l'Antic Egipte l'amor als animals es va portar fins a l'extrem. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

Guió 857. En la manera d'entendre la religió dels antics egipcis sempre ha cridat l'atenció el paper central que li donaven als animals considerats sagrats. Per molta mofa que en poguessin fer grecs i romans, aquest culte és constant i els egipcis se'l prenien molt seriosament. A banda de la vessant religiosa, en l'àmbit domèstic i quotidià, el tracte que li donaven a les mascotes era especialment delicat. En tenim moltes representacions gràfiques als murs de les tombes, a les esteles funeràries i als sarcòfags. A l'Antic Egipte l'amor als animals es va portar fins a l'extrem. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

Capítol 856. En els últims anys de la dinastia catalanoaragonesa, es van succeir en el tron els dos fills de Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. En un context de corrupció institucional, crisi financera i conflictes pendents a Sardenya, Sicília i la frontera amb França, que aquests dos germans no tinguessin un hereu va ser només un dels problemes que se li van plantejar a la Corona. Cadascun d'aquests dos reis va enfocar el seu regnat de manera ben diferent: mentre que a Joan I se'l va acabar anomenant "el descurat" per la mala gestió, Martí I, tot i la feblesa de la seva autoritat, va intentar esmenar alguns dels desgavells que li havien estat llegats. La mort d'aquest últim el 1410 va ser l'inici de la fi de la dinastia, certificada dos anys després al Compromís de Casp. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Belenguer, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i membre de l'IEC. Autor de "La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí I l'Humà".