En guàrdia!

Capítol 884. El divendres 22 de novembre del 1963, durant una desfilada a Dallas, era abatut a trets John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. L'autor material de l'atemptat va ser Lee Harvey Oswald, però encara avui ningú no ha pogut aclarir del cert si hi havia una conspiració més gran al darrere, i quins eren els motius d'aquest magnicidi. El magnicidi del president va ser el prolegomen de l'assassinat del seu germà, Robert, anys després, que semblava destinat a ocupar el mateix càrrec. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de Política a Nació Digital.

Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent un de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC.

Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC.

Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC.

Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena.

Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena.

Capítol 881. Abans de l'arribada de les potències europees a través de la ruta oberta per Cristòfor Colom, a Amèrica hi havia imperis tan importants com l'inca i l'asteca. Aquestes societats precolombines estaven molt avançades en aspectes com ara l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, els coneixements científics i l'enginyeria. I la mostra més impressionant de tot això es pot trobar a la capital fastuosa dels asteca-mexica, un poble de guerrers: Tenochtitlan, l'actual Ciutat de Mèxic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Tous, doctora i professora d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona.

Capítol 880. A inicis del segle XVI, dos segles després del retorn de Marco Polo a Europa, arriben a les costes xineses els primers vaixells mercants portuguesos, i amb ells, els missioners cristians. En la missió d'evangelitzar i convertir a la fe catòlica, els missioners estaven disposats a fer el que fos necessari per aconseguir-ho. Els membres de la Companyia de Jesús, fundada el 1534 per Ignasi de Loiola, van arribar per primera vegada a la Xina cinquanta anys després, el 1582. Aquests pioners van actuar com a corretja transmissora entre dues civilitzacions, sobretot al segle XVII. A banda de predicar, els missioners jesuïtes van traduir llibres cristians al xinès i van ser els primers a difondre la cultura xinesa a l'Europa moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra.

Capítol 879. Durant bona part del franquisme, un dels destins més temuts pels opositors de la dictadura va ser Via Laietana, el nom popular de la comissaria principal de la policia franquista a Barcelona. Anar a parar a la comissaria que es troba encara avui en aquella artèria clau de la ciutat era sinònim de dolor i patiment. Des dels anys 40 i fins ben entrats els 70, la comissaria de Via Laietana es va mantenir com una maquinària molt ben greixada de repressió i tortura sistemàtica, inspirada en els mètodes de la Gestapo nazi. L'edifici era la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, també coneguda com a Brigada PoliticoSocial, la policia secreta del règim, el lloc on es concentraven alguns dels agents més sàdics i despietats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista, autor del llibre "Memòria de la resistència antifranquista".

Capítol 878. A finals dels anys 70, després de 2.500 anys d'història de l'imperi persa, milions de persones van sortir als carrers de l'Iran exigint un canvi. Tot un poble en ple s'alçava contra la repressió de la dictadura encapçalada pel xa Mohammad Reza Pahlevi. Les manifestacions multitudinàries, impulsades pel lideratge religiós de l'aiatol·là Khomeini, van acabar conduint a l'establiment d'un nou ordre islàmic. Més enllà dels efectes que va tenir al país, la revolució iraniana i la proclamació d'una República Islàmica l'any 1979 van suposar una sacsejada geopolítica i uns canvis importants en els equilibris de poder al Pròxim Orient. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pròxim Orient, 6 d'ells com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el món àrab i l'islam".