Anna N. Schlegel viu a San Francisco, al Silicon Valey. Analitics Insight l'ha elegida com la dona tecnològica més influent del món. Nascuda a Olot, fa gairebé 30 anys que viu als EUA. És un referent per les dones que arriben a dalt de tot de les empreses. Lidera i ajuda les joves a fer-se valdre. Ha hagut de beure molt de sake per negociar amb directius homes japonesos, però sap com calmar-los quan s'adonen que ella és la "boss". "Si vols ajudar a canviar el món, fes-te d'una ONG i actua". Optimista, s'aixeca amb il·lusió cada dia. Recorda com corria de matinada per la Devesa de Girona amb el pare, i l'equilibri artístic que li ha transmès la mare. Tinc uns pares súpers, diu amb devoció. I esclata en silenci, emocionada, en escoltar Lluís Llach des de l'altra punta de món. "Si tornés a viure, m'agradaria ser com en Florentino de 'El amor en los tiempos del cólera', (Gabriel García Márquez), i tenir un amor tota la vida".

La il·lustradora i pintora internacional Carme Solé Vendrell (nascuda el 1944) és un prodigi de sensibilitat i creativitat. Té la mirada profunda i una paleta de colors. "Jo no faria el que faig si la mama no s'hagués mort quan jo tenia nou anys", dirà només de començar la conversa. "Em vaig fer gran de cop i, a la vegada, no he deixat de ser un infant desprotegit". Ella -que fa tants anys que dibuixa i pinta criatures que pateixen injustícies, fam i guerres- creu sincerament que són els nens dels seus dibuixos els que li diuen: "Pinta'm, dona'm veu, perquè jo no en tinc". De Martí i Pol a Espriu o a García Márquez, els escriptors l'han anat a trobar perquè il·lustri les seves històries. Ha exposat a tot el món i els projectes li bullen. A aquest any 2021, li demana que el seu germà petit, el Pere, malalt de Covid, recuperi el desig de viure.

La il·lustradora i pintora internacional Carme Solé Vendrell (nascuda el 1944) és un prodigi de sensibilitat i creativitat. Té la mirada profunda i una paleta de colors. "Jo no faria el que faig si la mama no s'hagués mort quan jo tenia nou anys", dirà només de començar la conversa. "Em vaig fer gran de cop i, a la vegada, no he deixat de ser un infant desprotegit". Ella -que fa tants anys que dibuixa i pinta criatures que pateixen injustícies, fam i guerres- creu sincerament que són els nens dels seus dibuixos els que li diuen: "Pinta'm, dona'm veu, perquè jo no en tinc". De Martí i Pol a Espriu o a García Márquez, els escriptors l'han anat a trobar perquè il·lustri les seves històries. Ha exposat a tot el món i els projectes li bullen. A aquest any 2021, li demana que el seu germà petit, el Pere, malalt de Covid, recuperi el desig de viure.

La il·lustradora i pintora internacional Carme Solé Vendrell (nascuda el 1944) és un prodigi de sensibilitat i creativitat. Té la mirada profunda i una paleta de colors. "Jo no faria el que faig si la mama no s'hagués mort quan jo tenia nou anys", dirà només de començar la conversa. "Em vaig fer gran de cop i, a la vegada, no he deixat de ser un infant desprotegit". Ella -que fa tants anys que dibuixa i pinta criatures que pateixen injustícies, fam i guerres- creu sincerament que són els nens dels seus dibuixos els que li diuen: "Pinta'm, dona'm veu, perquè jo no en tinc". De Martí i Pol a Espriu o a García Márquez, els escriptors l'han anat a trobar perquè il·lustri les seves històries. Ha exposat a tot el món i els projectes li bullen. A aquest any 2021, li demana que el seu germà petit, el Pere, malalt de Covid, recuperi el desig de viure.

La il·lustradora i pintora internacional Carme Solé Vendrell (nascuda el 1944) és un prodigi de sensibilitat i creativitat. Té la mirada profunda i una paleta de colors. "Jo no faria el que faig si la mama no s'hagués mort quan jo tenia nou anys", dirà només de començar la conversa. "Em vaig fer gran de cop i, a la vegada, no he deixat de ser un infant desprotegit". Ella -que fa tants anys que dibuixa i pinta criatures que pateixen injustícies, fam i guerres- creu sincerament que són els nens dels seus dibuixos els que li diuen: "Pinta'm, dona'm veu, perquè jo no en tinc". De Martí i Pol a Espriu o a García Márquez, els escriptors l'han anat a trobar perquè il·lustri les seves històries. Ha exposat a tot el món i els projectes li bullen. A aquest any 2021, li demana que el seu germà petit, el Pere, malalt de Covid, recuperi el desig de viure.

Toni Aira és professor de Comunicació Política a la UPF-BSM. Estima els alumnes i els dedica el seu últim llibre, "La política de les emocions", Ed. Arpa. Nascut al Poblenou (Barcelona), descobrim un home conciliador, que parla gallec, toca la trompeta i es declara agnòstic. En amors... (millor que l'escolteu). Detalla amb precisió com la comunicació política abusa fins a l'extenuació de les emocions, fent-la fum, fum, fum. Per això la credibilitat és or pur. Carles Puigdemont, Angela Merkel, Boris Johnson, Donald Trump, Pedro Sánchez, Ada Colau, Justin Trudeau i d'altres són analitzats comunicativament. Amb Aira al Divan, aprenem i ens divertim. Mishima, el grup de la seva vida.

Toni Aira és professor de Comunicació Política a la UPF-BSM. Estima els alumnes i els dedica el seu últim llibre, "La política de les emocions", Ed. Arpa. Nascut al Poblenou (Barcelona), descobrim un home conciliador, que parla gallec, toca la trompeta i es declara agnòstic. En amors... (millor que l'escolteu). Detalla amb precisió com la comunicació política abusa fins a l'extenuació de les emocions, fent-la fum, fum, fum. Per això la credibilitat és or pur. Carles Puigdemont, Angela Merkel, Boris Johnson, Donald Trump, Pedro Sánchez, Ada Colau, Justin Trudeau i d'altres són analitzats comunicativament. Amb Aira al Divan, aprenem i ens divertim. Mishima, el grup de la seva vida.

Sílvia Còppulo conversa amb el prestigiós cirurgià Antonio de Lacy, pioner a utilitzar robots i tecnologia 5G en les intervencions. Lacy parla de la seva vida, de la mort recent de la seva dona i dels reptes de la medicina actual: "El més important de la vida és el llegat que deixem."

Sílvia Còppulo conversa amb el prestigiós cirurgià Antonio de Lacy, pioner a utilitzar robots i tecnologia 5G en les intervencions. Lacy parla de la seva vida, de la mort recent de la seva dona i dels reptes de la medicina actual: "El més important de la vida és el llegat que deixem."

Viure ha estat molt bé, assegura a "El divan", ell que cada setmana va a teràpia. El que és important a la vida, la salut, la malaltia, i el silenci de la seva homosexualitat amagada durant anys. Més alegre que mai, Vázquez es descobreix com l'home culte que és. És clar que el xou ha de continuar.