Sílvia Munt s'asseu al "Divan" serena, reflexiva i activa. Explica a Sílvia Cóppulo que cada cop se sent més segura dirigint. Després d'una prestigiosa carrera com a actriu, Munt acumula més prestigi com a directora de teatre, de cinema i de documental. Diu que té la necesitat de sentir-se útil i de qüestionar-se constantment tot el que l'envolta. Com a l'obra que ha dirigit i ara es representa al teatre Goya, "La resposta", es planteja la incertesa com a eina necessària per tirar endavant, per acceptar qui ets i qui no ets, i per assumir que la vida no és perfecta. S'emociona quan sent la veu de Mercè Rodoreda, per a qui només té elogis i l'assenyala com la responsable de moltes coses bones que li han passat a la vida. No et perdis la conversa tranquil·la entre les dues Sílvies...

Sílvia Munt s'asseu al "Divan" serena, reflexiva i activa. Explica a Sílvia Cóppulo que cada cop se sent més segura dirigint. Després d'una prestigiosa carrera com a actriu, Munt acumula més prestigi com a directora de teatre, de cinema i de documental. Diu que té la necesitat de sentir-se útil i de qüestionar-se constantment tot el que l'envolta. Com a l'obra que ha dirigit i ara es representa al teatre Goya, "La resposta", es planteja la incertesa com a eina necessària per tirar endavant, per acceptar qui ets i qui no ets, i per assumir que la vida no és perfecta. S'emociona quan sent la veu de Mercè Rodoreda, per a qui només té elogis i l'assenyala com la responsable de moltes coses bones que li han passat a la vida. No et perdis la conversa tranquil·la entre les dues Sílvies...

Julio Manrique és un dels actors de referència de teatre i cine, es consolida com a director i li va molt bé com a productor. S'asseu al Divan relaxat i segur del que ha fet fins ara i il·lusionat pel que ha de venir. Reconeix que és seductor i que, com les criatures, sedueix per sentir-se encara més estimat. Diu que és molt afortunat perquè amb el teatre va descobrir una vocació i això no li passa a tothom. Valent i sense pèls a la llengua a l'última gal·la dels premis Max va reivindicar llibertat per als presos catalans i llibertat d'expressió.

Julio Manrique és un dels actors de referència de teatre i cine, es consolida com a director i li va molt bé com a productor. S'asseu al Divan relaxat i segur del que ha fet fins ara i il·lusionat pel que ha de venir. Reconeix que és seductor i que, com les criatures, sedueix per sentir-se encara més estimat. Diu que és molt afortunat perquè amb el teatre va descobrir una vocació i això no li passa a tothom. Valent i sense pèls a la llengua a l'última gal·la dels premis Max va reivindicar llibertat per als presos catalans i llibertat d'expressió.

Julio Manrique és un dels actors de referència de teatre i cine, es consolida com a director i li va molt bé com a productor. S'asseu al Divan relaxat i segur del que ha fet fins ara i il·lusionat pel que ha de venir. Reconeix que és seductor i que, com les criatures, sedueix per sentir-se encara més estimat. Diu que és molt afortunat perquè amb el teatre va descobrir una vocació i això no li passa a tothom. Valent i sense pèls a la llengua a l'última gal·la dels premis Max va reivindicar llibertat per als presos catalans i llibertat d'expressió.

Sense embuts, parla l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, de la seva infància, del procés, de pederàstia i del paper de la dona a l'Església. En una conversa tranquil·la i distesa, el cardenal Omella reconeix a Sílvia Cóppulo que de petit volia ser torero. Admet que va fer el que va poder per intercedir entre el govern de Madrid i el català. Reclama tolerància zero en els casos de pederàstia a l'Església i fora de l'Església. S'escapoleix com pot de les incisives preguntes de la Sílvia Cóppulo sobre el paper –nul– de la dona en la jerarquia eclesiàstica...

Sense embuts, parla l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, de la seva infància, del procés, de pederàstia i del paper de la dona a l'Església. En una conversa tranquil·la i distesa, el cardenal Omella reconeix a Sílvia Cóppulo que de petit volia ser torero. Admet que va fer el que va poder per intercedir entre el govern de Madrid i el català. Reclama tolerància zero en els casos de pederàstia a l'Església i fora de l'Església. S'escapoleix com pot de les incisives preguntes de la Sílvia Cóppulo sobre el paper –nul– de la dona en la jerarquia eclesiàstica...

Com a corresponsal està jubilada; com a viatgera, no. Rosa Maria Calaf, referent del periodisme, s'ha estirat a "El divan" de Sílvia Cóppulo. A Calaf, que durant 50 anys ha fet de reportera arreu del món i ha viscut en 183 països, la preocupen els drets de les dones i dels més pobres. Assegura que la dona al món està discriminada i oprimida, però sempre és la columna vertebral de la seva comunitat. Lamenta que ha informat de nombroses tragèdies humanes i naturals i no canvia res. Sempre paguen els mateixos, els més humils. Hem parlat a més de Trump, de Catalunya i també dels seus cabells vermells...

Com a corresponsal està jubilada; com a viatgera, no. Rosa Maria Calaf, referent del periodisme, s'ha estirat a "El divan" de Sílvia Cóppulo. A Calaf, que durant 50 anys ha fet de reportera arreu del món i ha viscut en 183 països, la preocupen els drets de les dones i dels més pobres. Assegura que la dona al món està discriminada i oprimida, però sempre és la columna vertebral de la seva comunitat. Lamenta que ha informat de nombroses tragèdies humanes i naturals i no canvia res. Sempre paguen els mateixos, els més humils. Hem parlat a més de Trump, de Catalunya i també dels seus cabells vermells...

Com a corresponsal està jubilada; com a viatgera, no. Rosa Maria Calaf, referent del periodisme, s'ha estirat a "El divan" de Sílvia Cóppulo. A Calaf, que durant 50 anys ha fet de reportera arreu del món i ha viscut en 183 països, la preocupen els drets de les dones i dels més pobres. Assegura que la dona al món està discriminada i oprimida, però sempre és la columna vertebral de la seva comunitat. Lamenta que ha informat de nombroses tragèdies humanes i naturals i no canvia res. Sempre paguen els mateixos, els més humils. Hem parlat a més de Trump, de Catalunya i també dels seus cabells vermells...