La intel·ligència artificial ha entrat amb força als centres educatius, però se n'ha reflexionat prou? Quins indicis hi ha ara mateix del seu benefici en l'aprenentatge? Quins riscos comporta? La realitat és que un 65% dels estudiants admeten fer-la servir, tot i que un 72% no han rebut cap formació en IA i demanen que s'integri en el currículum. A més, segons un informe de GAD3, un 68% consideren urgent formar els docents.

A"L'ofici d'educar", parlem dels desafiaments que suposa introduir la IA a l'aula amb Albert Sabater Coll, director de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, doctor en Estadística Social per la Universitat de Manchester i autor del model pioner d'avaluació PIO sobre dades i sistemes d'IA; amb Núria Vallès, sociòloga i doctora en Estudis de la Ciència i la Tecnologia, científica titular a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i professora al Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb Jordi Serarols, subdirector general de Recerca i Cultura Digital. També comentarem els usos de la IA amb els professors Christian Negre, Gonzalo Pertierra, Manolo López i Guillermo Antón Pardo, autor de la guia "ChatGPT para docentes"; amb diferents joves i amb Amaia Arroyo Sagasta, coordinadora del llibre "Inteligencia artificial y educación: construyendo puentes". Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A la dècada dels 80, una generació de noies valentes es van plantar i van dir que també volien jugar al waterpolo. Fins llavors només hi jugaven els homes. Hi van posar moltes hores, moltes ganes, sacrifici i moltíssima passió, i els clubs finalment els van fer costat. A "L'ofici d'educar" parlem amb una d'aquelles dones: Matilde de Miguel Rubio, que té al seu palmarès tres Campionats de Catalunya, dues Copes catalanes, vuit Lligues espanyoles i dues Copes de la Reina, i va rebre les medalles de bronze, de plata i d'or de la Federació Espanyola de Natació. El 1997, amb la primera selecció espanyola de waterpolo femení, van fer història amb un quart lloc. Gràcies en part a l'atreviment d'aquella generació de noies, el waterpolo femení ha fet el cim i s'ha fet escola femenina de waterpolo. Escoltem també les waterpolistes internacionals Laura Flaqué, Anna Pardo, Anni Espar i Laura Ester; l'entrenadora Marian Díaz, la periodista Maria Guixà i les joves waterpolistes Lucía, Amàlia, Carla, Ona, Lucía i Gal·la, de l'equip infantil de waterpolo femení del CE Mediterrani. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La paraula "postpart" sol tenir connotacions negatives i, de vegades, la maternitat és una experiència que pot ofegar i fer emergir les emocions més fosques, tal com passa a la pel·lícula "Salve Maria". El postpart és un moment de canvis vitals, de vulnerabilitat màxima, de mil primeres vegades, de nits eternes, d'inseguretats, de cansament, de desesperació, de dolor; però també de bellesa, d'amor, de reconnexió amb el cos i de transformació. Per cuidar el nadó, la mare necessita que la cuidin, i és aleshores quan té el superpoder de fer sentir bé la criatura, asseguren les expertes. A "L'ofici d'educar" busquem les claus per afrontar els alts i baixos del postpart amb Laia Aguilar, llevadora, consultora i formadora experta en lactància, directora de LactApp Medical i autora del llibre "Conoce tu posparto: 40 días y 500 noches". També hi participen Imma Campos, llevadora de parts a casa, professora de ioga i autora d'"El poder del embarazo"; Mireia Grossmann, fisioterapeuta experta en sòl pelvià, fisiosexòloga, osteòpata i autora d'"El suelo pélvico al descubierto", i la psicòloga perinatal Elisenda Pascual. A més, sentirem el testimoni de l'Aina, de la Laura, de la Inés i del Pau, i acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Els psicòlegs alerten que la principal causa d'esgotament físic i emocional dels adolescents és la pressió acadèmica. Senten que tenen massa feina i massa exàmens, i expectatives molt altes. Segons dades del Departament de Salut, l'ús d'antidepressius en joves de menys de 15 anys s'ha disparat un 250% en tres anys, i més d'un 9% de les persones de més de 15 anys tenen depressió. Per conèixer què els preocupa als joves, a "L'ofici d'educar" fem tertúlia de joves Pro amb Noè Santallusia, de 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Alvarez, de 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferrater de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, de 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i Esther Espinosa, de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

A "L'ofici d'educar" conversem amb Eva Bach, pionera en la introducció de l'educació emocional a l'escola i a la família, i una de les deu pedagogues més rellevants del segle XX i principis del XXI, segons el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Autora de nombroses obres sobre salut emocional, ens presenta el seu darrer llibre: "Disbarats emocionals: Ja n'hi ha prou!", que inclou pautes per identificar els influenciadors que fan un mal ús de les emocions i altres disbarats emocionals. La pedagoga ens alerta dels perills a les xarxes i a les aules, amb la proliferació de solucions fast food mancades de rigor que substitueixen una educació emocional profunda. Segons denuncia, l'auge de tot el que comporta el qualificatiu "emocional" ha contribuït a la multiplicació de models i propostes d'educació emocional sense rigor, insanes, enganyoses o desvirtuades, amb l'altaveu de les xarxes socials, de l'oportunisme i de l'autobombo. També sentim el catedràtic d'Orientació Psicopedagògica Rafael Bisquerra i veiem com se'n surt Sergi Vives amb l'educació emocional de les bessones. Acabem amb el manual pràctic de les relacions escolars, amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

L'educadora social Marta Darnes fa discursos diferents als seus dos fills adolescents, un noi i una noia. Per això és pregunta: com es pot educar les noies en l'autonomia i l'empoderament si els diem: "vigila, no torneu soles" per la inseguretat que hi ha al carrer? Com se'ls pot transmetre seguretat sense por? I com es pot educar els nois en el feminisme si els diem que no es barallin o que acompanyin les noies del grup a casa? Els transmetem la idea que les noies no es valen per si mateixes? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joel Audi, psicòleg general sanitari i psicoterapeuta d'EntreHomes; amb Silvia Catalan, psicòloga i sexòloga que fa tallers de sexualitat a primària a batxillerat i coautora d'"I ara què li dic?"; amb Laura Ferrer, educadora social especialista en educació sexual i emocional per a infants, joves i famílies, amb el psicòleg, terapeuta familiar i pedagog Gus Bas, autor d'"Un món en un dia" i l'educadora social i mare Marta Darnés. Acabem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Segons l'OCDE, fins al 70% del cobalt procedent de la República Democràtica del Congo ha tingut algun vincle amb el treball infantil. L'or blau de la tecnologia, que proveeix de bateries recarregables els nostres dispositius, explota 40.000 nens. Alguns només tenen 6, 7 i 8 anys, i fan jornades de 12 hores diàries, 7 dies a la setmana, a les mines de cobalt, de diamants, d'or o de coltan del Congo, un dels subsols més rics del món. Són infants que arrisquen la vida per 2 dòlars al dia o menys, exposats a substàncies tòxiques i a feines perilloses, perquè al ser petits es poden colar més fàcilment pels túnels. Responem a la preocupació del Nil, de 6è de primària de l'escola Doctor Alberich i Casas (Reus), sobre l'explotació infantil a les mines d'Àfrica a "L'ofici d'educar" amb Xavier Aldekoa, periodista de La Vanguardia en terres africanes, autor de "Quijote en el Congo", "Indestructibles", "Hijos del Nilo" i "Oceano Àfrica"; Premi Ortega i Gasset de periodisme 2023 pel seu projecte sobre el riu Congo; Gemma Parellada, corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Àfrica, autora de "Viatge al punt zero de la tecnologia" i Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado 2023; Siddharth Kara, investigador, escriptor, activista, autor de "Cobalto Rojo, el Congo se desangra para que tu te conectes" i finalista al Premi Pulitzer 2024; Marc Pastor, escriptor, policia científic dels Mossos d'Esquadra i autor de "Riu de safirs", i el Nil Tafunell Morató, de 6è de l'escola Doctor Alberich i Casas (de Reus), que ens presenta "Connexions". I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Són adolescents i mostren preocupació per les fake news i per la fast fashion, tot i que reconeixen que els encanten les marques. Reivindiquen un noticiari específic per a adolescents, que sigui entretingut i parli del que interessa als joves, i que els ajudi a destapar vocacions. Aposten per una societat lliure d'estereotips, senten la pressió per ser perfectes i tenen por de matar-se estudiant per, al final, tenir una feina que no els permeti ni pagar el lloguer. Fem "L'ofici d'educar" des de Reus, amb 4 instituts del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació: amb Soumia El Youssfi i Núria Balagué Qabouche, de l'IE Daniel Mangrané de Jesús (Tortosa); Llorenç Plans Vallès i Fèlix Pérez Coca, de l'INS Vilafranca 2, i Cèlia Rodríguez Miró i Roc Ferran Flores, de l'INS Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp). I sentirem també les notes de veu de la Daniela, la Clàudia, les Lucies, el Heiton, la Mar i la Mariana, de l'INS Carles Vallbona (de Granollers). I lliurem també els primers Premis de L'ofici d'educar amb el Departament d'Educació, i la col·laboració d'Abacus, com a reconeixement als millors programes de ràdio fets durant el primer trimestre.

En els últims 40 anys s'han promulgat 8 lleis d'educació, cada 5 o 7 anys, mentre que per consolidar un projecte educatiu calen 10 anys. Les polítiques educatives les fan els polítics, que tenen un mandat de 4 anys i volen resultats, cosa que no permet crear un pacte nacional de país, lamenten els mestres. Els docents apel·len també a la responsabilitat de la comunitat educativa, si cal, amb renúncies provisionals per arribar al consens. A "L'ofici d'educar" ens acompanyen Jaume Cela, mestre, escriptor de més d'un centenar de llibres i Creu de Sant Jordi; Agnès Barba, mestra d'infantil, que va ser directora de l'Escola dels Encants; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, exdirector d'Aspasim, Medalla d'Honor de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus", i Coral Regí, biòloga, mestra, exdirectora de l'escola Virolai i membre del grup d'experts per a la millora educativa. Acabarem amb "Com educo" de la mà la psicòloga Lara Terradas.

La gestació subrogada, buscar mare per substitució per tenir un fill que no es pot o no es vol tenir d'una altra manera, és una realitat que no para de créixer, a la vegada que desperta moltes crítiques. El 2022 va generar 12,97 milers de milions d'euros, el 2023, 15,76 milers de milions d'euros i s'especula que el 2031 pot arribar a 74,63 milers de milions d'euros, 5 vegades més. Dels desafiaments de la gestació subrogada, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Elena Crespi, psicòloga, sexòloga, terapeuta de parella, docent i autora d'"El negoci dels nadons. La gestació subrogada". Sentirem també el testimoni del Fran, que té dos fills fruit de la gestació subrogada als Estats Units; de l'Olivia Maurel, filla de la gestació subrogada, i de la doctora en Filosofia Begoña Roman. Acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.