"La meva feina és traduir com és una família a uns plànols", ens diu la jove arquitecta catalana Mar Tomás. "Vaig anar a Mèxic a ajudar a reproduir l'atenció als barris desafavorits que havia tingut a Barcelona i allà vaig rebre un cop de realitat". Després de les destrosses que va causar l'últim terratrèmol, ara col·labora a reconstruir la ciutat. Les feines es creen en els llocs més inimaginables. Treballa amb el seu marit i amb la comunitat a qui destinen els habitatges; de manera que són les persones que ocuparan els edificis les que tenen l'última paraula del projecte. Mar Tomás és aquests dies a Barcelona perquè a l'Hospital Sant Joan de Déu tenen cura del seu fill. "És més fàcil crear un edifici que criar un nen", ens diu amb esperança.